I.
Introducció
"La vida de l'home
és la visió de Déu" (Sant Ireneu).
En els meus
quaranta anys de sacerdoci, he vist la propagació de la
pornografia com a una plaga a través de la nostra cultura. Allò que
alguna vegada havia estat un vici vergonyós i poc freqüent d'uns
quants, s'ha convertit en la principal forma d'entreteniment de
molts, mitjançant Internet, la televisió per cable, per satèl·lit i
per sistemes de transmissió aèria, els telèfons cel·lulars i fins i
tot per diversos dispositius portàtils de joc i entreteniment
dissenyats per a nens i adolescents. Mai abans tants nord-americans
no havien estat temptats de veure pornografia. Mai abans no havien
estat tan febles les estructures de responsabilitat, per no esmentar
les defenses que cada societat ha de construir per protegir el
preciós do dels seus fills.
Aquesta plaga
arruïna l'ànima dels homes, les dones i els nens, destrueix els
vincles del matrimoni i victimitza als més innocents d’entre
nosaltres. Enfosqueix i destrueix la capacitat de les persones per
veure's les unes a les altres com a expressions singulars i belles
de la creació de Déu; en lloc d'això els ennuvola la vista i les
porta a veure els altres com a objectes que es poden usar i
manipular. S'ha justificat com un via de lliure expressió, recolzat
com a iniciativa comercial i permès com a qualsevol altra forma
d'entreteniment. No es reconeix majoritàriament com una amenaça a la
vida i a la felicitat. No sol tractar-se com addicció destructora.
Canvia, de vegades sorprenentment, la forma en què els homes i les
dones es tracten entre si, però sovint de manera subtil. I no
desapareixerà.
M'he assabentat de
l'existència d'aquesta plaga pels meus germans sacerdots que
l'enfronten regularment al confessionari; pels orientadors que la
tracten a les nostres diverses institucions catòliques de servei
social; pels mestres de les escoles catòliques, els ministeris dels
joves i els mestres d'educació religiosa que enfronten els seus
efectes en la vida dels nostres joves; pels pares de família que
parlen de la dificultat d’educar els seus fills en la modèstia a la
nostra cultura; i per la meva participació en l'Aliança Religiosa
en contra de
la Pornografia,
coalició de líders religiosos de diferents credos.
Amb tot, aquesta
plaga es propaga més enllà dels límits de l'Església i l'escola. Les
seves víctimes són innombrables. Avui dia, potser més que en
qualsevol altra època, l'ésser humà s'adona que el do de la vista i,
per tant, la seva visió de Déu s'han distorsionat pel mal de la
pornografia.
Com a part de la
meva responsabilitat de conduir tota la població de la Diòcesi
d'Arlington a la visió de Déu, he estimat necessari en aquest moment
abordar els greus perills morals, socials i espirituals de la
pornografia. En fer-ho, demano als catòlics i als que no ho són que
es deturin un moment i s'uneixin a les meves reflexions en aquesta
carta pastoral en la qual: 1) s'examinarà la naturalesa de l'amenaça
actual; 2) s'abordaran els arguments expressats per les persones que
tracten de justificar la pornografia i d'"emparar" els qui la
practiquen; 3) s'oferiran orientacions concretes a tots els
cristians, els joves, les parelles i els sacerdots sobre la forma de
protegir-se contra la pornografia, alliberar-se de la seva
esclavitud i buscar el perdó de Déu i, finalment, 4) es reflexionarà
sobre el do de la vista i la seva satisfacció en la contemplació
divina.
II. La naturalesa de l'amenaça actual: una falta greu
El món de l'art
sovint ha mostrat el cos humà, vestit i nu, en diverses
representacions i poses. Si bé el perill de la immodèstia existeix
també amb les obres d'art, el mal de la pornografia
és pitjor i més insidiós. La pornografia mostra el cos només d'una
manera explotadora i les imatges pornogràfiques es creen i es miren
únicament a fi de despertar impuresa sexual. A més, la producció,
visualització i propagació de la pornografia constitueixen una
ofensa contra la dignitat de les persones, actes objectivament
dolents, i ha de condemnar-se.
En una cultura que
veu la pornografia només com a debilitat privada o, fins i tot, com
a plaer legítim que ha de ser protegit per llei, és precís repetir
aquí l'ensenyament constant de l'Església Catòlica. En paraules
senzilles, el Catecisme de l'Església Catòlica
condemna la
pornografia com una
falta greu
(CIC 2354).
La immoralitat de
la pornografia prové, en primer lloc, del fet que distorsiona la
veritat sobre la sexualitat humana. Desnaturalitza la finalitat de
l'acte sexual
(CIC 2354),
el lliurament íntim d'un cònjuge a l'altre. En lloc de ser
l'expressió de la unió íntima de vida i amor d'una parella casada,
l'acte sexual es redueix a una font degradant d'entreteniment i,
àdhuc, de lucre per a altres persones. La pornografia també viola la
castedat perquè introdueix pensaments impurs a la ment de
l'espectador i sovint condueix a actes impúdics, com la masturbació
o l'adulteri.
La pornografia és
també una ofensa contra la justícia. Atempta greument a la dignitat
dels qui es dediquen a ella (actors, comerciants, públic) ja que
cada un ve a ser per a un altre objecte de plaer rudimentari i de
guany il·lícit (CIC 2354). Usa i manipula els "participants" d'una
forma incompatible amb la seva dignitat. Tots els participants en la
producció, a distribució, venda i ús de pornografia cooperen i, fins
a cert punt, fan possible aquesta degradació dels altres. En
realitat, la pornografia s'ha convertit en un sistema i en una
indústria de degradació mútua. El fet que algunes persones estiguin
disposades a participar, de cap manera no redueix la culpabilitat
dels qui es dediquen a la producció i a l'ús de la pornografia.
A més, la
pornografia representa un abús greu dels mitjans de comunicació i,
en aquest sentit, viola el vuitè manament. Hem de recordar que els
drets dels mitjans de comunicació (per exemple, la llibertat
d'expressió) no són drets absoluts. Sempre han d’estar al servei del
bé comú. Les autoritats civils han de vetllar perquè la incidència
dels mitjans de comunicació es realitzi de conformitat amb la llei
moral. Per aconseguir-ho, les autoritats civils
han
d'impedir la producció i distribució de material pornogràfic
(CIC 2354).
Per tant, em
permeto recordar a tots els fidels que la pornografia, és a dir, la
seva producció, distribució, venda o visualització és un pecat greu.
Els qui participen en aquesta activitat amb ple coneixement i
consentiment cometen un pecat mortal. Tals actes els priven de la
gràcia santificant, destrueixen la vida de Crist en la seva ànima i
els impedeixen rebre la Sagrada Comunió fins que hagin rebut
l'absolució per mitjà del Sagrament de la Penitència.
La gravetat
d'aquest pecat s'aprecia amb major claredat quan es considera el
profund mal que causa la pornografia a la societat. En primer lloc,
perjudica la família, la cèl·lula bàsica de la societat, i
l'Església, perquè destrueix el vincle conjugal. Com que introdueix
uns i altres en la il·lusió d'un món fictici (CIC 2354), la
pornografia desvia la atenció i afecte del marit per la seva esposa.
Li crea expectatives mentals irreals, i sovint immorals, per a la
seva vida íntima. Comença a apropar-se a ella només com a mitjà de
gratificació pròpia i ja no com a "companya apropiada". Els
sacerdots i els orientadors coneixen molt bé la gravetat de
l'amenaça que representa la pornografia per al matrimoni i saben
quantes famílies ja han sofert una trista divisió pels seus efectes.
La disponibilitat
i intrusió de la pornografia perjudiquen el bé comú en produir una
imatge consumista i llicenciosa de la sexualitat, particularment de
les dones. És cada vegada més difícil inculcar i protegir la
inapreciable virtut de la castedat quan la pornografia infecta la
majoria dels mitjans de comunicació. L'interès social en la
preparació dels joves per al matrimoni també sofreix quan els
mitjans de comunicació presenten el sagrat acte d'intimitat, que és
propi del sagrat vincle del matrimoni, com a joguina mercantil.
Tanmateix, potser
el pitjor de tot és el mal que causa la pornografia al "model" de la
visió sobrenatural de l'ésser humà. La nostra visió natural en
aquest món és el model de la visió sobrenatural a l'altre. Una cop
haguem distorsionat o danyat el model, com podrem entendre la
realitat? Nostre Senyor ens ha donat el do de la vista amb la
intenció que, en definitiva, puguem veure’l a Éll. L'ús pecaminós
d'aquesta facultat distorsiona el nostre enteniment d'això i, pitjor
encara, paralitza la nostra capacitat d'aconseguir la seva
satisfacció al cel. Allò que l'ésser humà ha d'usar per rebre la
verdadera visió de Déu i la bellesa de la seva creació, l'utilitza
més aviat per consumir imatges falsejades en la pornografia. Com
podem entendre la visió sobrenatural que Déu ens desitja, és a dir,
la contemplació de Déu en la visió beatífica, quan la nostra mirada
natural s'ha lesionat i distorsionat?
Els cristians en
un món seglar
Els cristians són
intrínsecament un poble a part. La realitat del Baptisme ens
converteix en una comunitat cridada al desert, en un poble consagrat
per establir una relació amb el Creador de totes les coses. Amb tot,
de la mateixa manera que el poble d'Israel va ser cridat a sortir
d'Egipte, els membres de l'Església també es troben inextricablement
vinculats a la mateixa cultura de la mort de la qual Déu els ha
deslliurat.
Tota la comunitat dels fills d'Israel murmurà contra Moisès i
Aaron, al desert. Els fills d'Israel deien: tant de bo haguéssim
mort per mà de Jahveh en terra d'Egipte, quan sèiem al voltant
de les olles de carn i menjàvem pa a desdir!
(Èxode 16: 2-3).
Llavors no és
sorprenent que assumim actituds comunes al món seglar i estiguem
confusos respecte a la verdadera naturalesa del pecat. Aquesta
confusió pot arribar a ser mortal quan l'emprem per justificar la
nostra pròpia culpabilitat o per buscar una "definició diluïda" de
la naturalesa malèfica dels pecats que ens tempten. En cap altre
punt és això tan evident que en la confusió que experimenten alguns
cristians sobre la verdadera naturalesa de la pornografia.
Els joves
cristians lluiten per viure les exigències de la seva condició
d'apòstols sota les pressions de la cultura que els envolta. Aquest
procés d'integració es dificulta més en una cultura que, en la
última generació, ha abandonat la virtut de la castedat.
Els cònjuges,
sobretot els esposos, que lluiten per créixer en la fidelitat
inherent a la seva vocació conjugal, troben temptacions per escapar
i buscar fals consol en imatges i fantasies.
Els sacerdots i
els consagrats, que s'han compromès a portar una vida de castedat i
celibat, es troben al bell mig d'una cultura que considera el
celibat com una meta impossible de complir i que atempta contra la
salut. En un moment de dubte, poden buscar fals consol en la
impuresa. Les seves faltes són encara més greus a causa de
l'escàndol que porten a l'Església.
Com a conseqüència
d'aquestes fantasies, els solters es distreuen de la important tasca
de apercebre la crida de Déu en la seva vida. En passar de
pensaments impurs a imatges, i a mal comportament sexual en la seva
vida, minen la base de la confiança i fidelitat que es necessita per
a la felicitat futura.
Cap persona que
visqui en la nostra cultura pot aïllar-se totalment d'aquest assot
de la pornografia. Tothom es veu afectat en major o menor grau, fins
i tot aquells que no participen directament de la pornografia. Amb
tot, si les persones que s'han deixat portar per aquest vici
contestessin amb sinceritat si són millors o més o gaudeixen de
major felicitat a causa de la pornografia, només les més indiferents
donarien una resposta afirmativa. Una avaluació sincera revela que
l'ús de la pornografia causa debilitat espiritual, social i
emocional.
Llavors, per què
sucumbeixen tants en una temptació tan òbviament contrària al bé de
la persona humana? Almenys en part, és a causa del dubte i la
confusió ocasionada pels falsos arguments dels qui justifiquen
aquest comportament.
A aquests falsos
arguments em referiré ara abans d'oferir orientació.
III. Falsos arguments
"No hi ha
víctimes, ningú no surt danyat."
La justificació de
la pornografia sol començar amb una consideració sobre aquesta activitat, com
a intercanvi privat entre productors, distribuïdors i espectadors del material. En aquesta consideració, hi ha un
acte de "lliure" elecció
per part d'uns adults que voluntàriament atenen una "necessitat" i
reben una compensació. La trampa inherent en aquesta racionalització
està en creure que els participants finalitzen l'intercanvi tal com hi
van entrar, sense sofrir cap mal. Igual que totes les
racionalitzacions, això només és una il·lusió.
La primera
il·lusió és creure que mirar homes i dones en relacions íntimes no
els perjudica com a persones. Sovint això no és veritat ni tan sols
en un plànol físic. En aprofitar-se de les persones vulnerables i
necessitades, la indústria de la pornografia sovint les incita a
seguir patrons de comportament cada cop més intrincats i perillosos
fins que el dany físic és inevitable.
Amb tot, la
mateixa naturalesa de la pornografia porta a cometre un acte de
violència contra la dignitat de la persona humana. En prendre un
aspecte essencial de la persona, la sexualitat humana, i
convertir-lo en un producte d’operacions de compra i venda, emprat i
rebutjat per persones desconegudes, la indústria de la pornografia
comet el més violent atemptat contra la dignitat d'aquestes
víctimes.
L’eros, degradat a pur "sexe", es converteix en mercaderia, en
mer "objecte" que pot comprar-se i vendre; més encara, l'home
mateix es transforma en mercaderia. En realitat, aquest no és
pròpiament el gran "sí" de l'home al seu cos. Al contrari,
d'aquesta manera considera el cos i la sexualitat només com a la
part material de seu ésser, per emprar-la i explotar-la de
manera calculadora. Una part, a més, que no aprecia com a àmbit
de la seva llibertat, sinó com a cosa que, a la seva manera,
intenta convertir en agradable i innòcua alhora. En realitat,
ens trobem davant d'una degradació del cos humà, que ja no està
integrat al conjunt de la llibertat de la nostra existència, ni
és expressió viva de la totalitat del nostre ésser, sinó que és
relegat al purament biològic (S.S. Benet XVI, Deus Caritas Est,
5).
Cada any, milers
d'homes i dones es veuen atrets a la indústria de la pornografia per
la promesa de diners fàcils de guanyar. La indústria s'aprofita dels
més vulnerables: els pobres, els maltractats i marginats i, fins i
tot, els nens. Aquesta explotació dels febles és un pecat greu. Ja
sigui que la necessitat, la confusió o l'allunyament impulsin els
homes i les dones a convertir-se en objectes pornogràfics, la seva
elecció, amb tota seguretat, no pot veure's com a acte lliure. Els
productors i distribuïdors de pornografia deixen al seu pas un ampli
camí d'homes i dones destruïts i desvalorats.
Són cada cop més
nombroses les víctimes joves i, fins i tot, nens. Quan ells, que són
els més vulnerables i innocents de la nostra societat, es
converteixen en víctimes de les exigències deshumanitzants d'una
indústria que desitja destruir la innocència per raons de lucre,
aquest és un acte de violència inqualificable.
Deshumanització de
l'espectador
Els culpables dins
de la indústria són fàcils d'identificar, però no estan sols. Tota
la indústria pornogràfica existeix per obtenir lucre, i no hi pot
haver lucre sense clients. Aquells que busquen i usen imatges
pornogràfiques són participants actius en la victimització dels
altres. Els qui miren materials pornogràfics no es poden escapolir
de la responsabilitat moral relacionada amb la victimització i la
degradació dels homes, dones i nens presentats en aquests materials,
i els mateixos espectadors sofreixen degradació.
És erroni creure
que l'efecte singular dels actes morals pecaminosos és el mal que
causen a altres. Òbviament, l'efecte immediat d'optar per participar
en la visualització de material pornogràfic és la violència
espiritual i emocional comesa contra aquells les imatges dels quals
es veuen. Amb tot, l'efecte personal i existencial en la persona que
opta per veure imatges pornogràfiques és en el centre d'aquests
actes pecaminosos.
La persona humana,
l'única criatura amb sentit moral, construeix o destrueix
progressivament el seu caràcter amb cada acte d'elecció moral. Per
tant, un es converteix en persona virtuosa pel propi acte de
practicar la virtut i en persona depravada per practicar actes de
vici. Quan un opta per veure pornografia, fins i tot si al principi
és contra la seva voluntat, es converteix en la classe de persona
disposada a usar als altres com a purs objectes de plaer, sense
tenir en compte la seva dignitat inherent com a home o dona creats a
imatge de Déu. A mesura que s'arrela més l'hàbit de la pornografia,
es fan més pronunciades les característiques d'una persona que
degrada els altres convertint-les en objecte i deixant un llegat de
violència contra la seva dignitat.
En aquesta
transformació, de vegades, gradual i, de vegades, sobtada del
caràcter humà, exerceix el pecat la seva major influència en les
persones i en la cultura. Els joves manipulen i abandonen amb més
facilitat els amics per satisfer els seus desigs temporals i sovint
egoistes. Els cònjuges comencen a valorar la seva parella en
l’escala del que reben a la relació en lloc de fer-ho per la seva
fidelitat conjugal amb el do de si mateixos. Els adults joves veuen
el matrimoni com a mer contracte no vinculant que pot anul·lar-se si
els beneficis de l'estat matrimonial ja no satisfan els seus desigs
i les seves expectatives cada vegada més irreals i, fins i tot,
perverses. Els sacerdots i els consagrats jutgen el seu ministeri
sobre la base de la satisfacció i de l'avenç en el plànol personal
més que a partir del sacrifici. L'ús generalitzat de la pornografia
naturalment porta a la degradació de la societat humana perquè
envileix les persones que se sotmeten a ella.
La pornografia fa
de la intimitat una mentida. En distorsionar la pròpia
característica humana que promet posar final a l'aïllament, la
pornografia porta l'usuari no a la intimitat, sinó a un allunyament
cada cop més profund. El propòsit diví de la sexualitat humana és
satisfer l'anhel de comunió amb un altre i portar la persona al
vincle d’amor que dóna i nodreix la vida. En aquesta experiència
humana d'intimitat amb un altre, s'ha preconcebut el destí etern de
l'ésser humà de perfecta comunió amb el seu Creador.
Ell que féu de resposta:
que no heu llegit que el Creador des del principi els féu home i
dona, i que digué: "Per això l'home deixarà el pare i la mare
per ajuntar-se a la seva dona, i ser tots dos una sola carn?.
Així ja no són dues, sinó una sola carn"
(Mt 19: 4-6).
La falsa promesa
d'intimitat oferta per la pornografia porta més aviat a un
allunyament encara més profund que paralitza la capacitat de
l'usuari d'experimentar el verdader contacte humà íntim. L'usuari de
pornografia, en anhelar la intimitat, de ben segur es converteix en
una persona encara més aïllada i solitària.
Erosió de la
família
La víctima més
tràgica i atemoritzant de l'assot de la pornografia és la família.
Encara que la "intimitat" promesa per aquest vici és il·lusòria i la
felicitat buscada en la seva pràctica és provisional i destructora,
el dany a les relacions humanes, tan necessàries per al floriment de
la família, és encara més terriblement real i, en molts casos,
permanent.
El floriment de la
família depèn del creixement dels seus membres en santedat i amor
humà verdader. Aquest és un amor la principal preocupació del qual
és el bé de l'altre. Dins d'aquesta experiència d'amor humà creixen
els nens en gràcia i saviesa i es converteixen en membres integrats
i virtuosos de la societat humana. L'amor humà verdader no emana del
desig egoista sinó del do de si mateix. Amb l'exemple, expressat per
pares amorosos, de la capacitat per donar-se a si mateixos els nens
desenvolupen el seu potencial de comprometre's a la intimitat amb
una altra persona i a la intimitat amb Déu.
Quan els membres
de la família recorren a la pornografia en una set distorsionada
d'intimitat, van en contra del seu compromís amb la família i, en
certa manera, el rebutgen. En fer-ho, es comprometen a realitzar
actes de violència contra les relacions que defineixen la seva
pròpia vocació.
Ningú no pot donar
allò que no té: si la persona no és senyora de si mateixa -per obra
de les virtuts i, concretament, de la castedat- manca d'aquell
domini que la torna capaç de donar-se. La castedat és l'energia
espiritual que allibera l'amor de l'egoisme i de l'agressivitat. En
la mesura en la qual l'home es debilita en la castedat, el seu amor
es fa progressivament egoista, cerca el plaer i no ja el do de si
mateix.
Sexualitat humana:
veritat i significat
El membre de
família afectat, un cop lliurat a aquest vici, fa un gran esforç per
mantenir en secret la seva traïció. Tanmateix, al tractar-se d'un
secret que altera el nucli de la sexualitat humana, a la llarga és
esperança vana pensar en la possibilitat d'ocultar-lo per complet a
les persones a qui hem promès el nostre amor i lliurat la nostra
vida. La traïció, fins i tot si no es coneix perfectament, es
revelarà per canvis en el caràcter del traïdor. Quan aquesta persona
s'aïlla i s'aparta, els altres membres de la família senten les
conseqüències inevitables del distanciament de la intimitat inherent
al secret de la pornografia.
El primer en
sentir la violència de l'ús de la pornografia és el cònjuge. Si la
pornografia és un pecat contra la dignitat humana d'aquelles
persones les imatges de les quals s'empren, quant més ho serà contra
la dignitat humana de la persona a qui se li va prometre
l'exclusivitat de l'afecte? L'ús de la pornografia és una violació
del compromís matrimonial. Fins i tot si el cònjuge la tolera, com
pot deixar de sentir el rebuig i la traïció quan la pròpia parella
compromesa recorre a la il·lusió i a una felicitat efímera en
imatges pornogràfiques? Aquest rebuig, si no es corregeix, sovint
portarà a la destrucció permanent del compromís conjugal.
Com succeeix amb
la naturalesa de tot pecat, els qui més sofreixen són els innocents.
Els nens, que s'esforcen de forma natural per imitar i incorporar
l'amor oblatiu dels seus pares, en lloc d'aquest amor troben tensió,
traïció i egoisme. És comprensible llavors que arribin a creure que
l'amor verdader, un amor que exigeix sacrifici i el do de si mateix,
és una il·lusió.
És una vana
esperança creure que el cònjuge enganxat a la de pornografia podrà
mantenir en secret aquest pecat i també que el material pròpiament
dit podrà romandre ocult. Els nens troben aquest material que ha
danyat la seva família fàcilment entenen la sexualitat d'una forma
no prevista pels seus pares. En lloc d'aprendre i experimentar la
noblesa de la persona humana creada a imatge i semblança de Déu,
experimenten la degradació de la persona humana reduïda a un
producte, a un objecte.
"L'ús moderat de
la pornografia pot ser terapèutic"
Algunes persones
defensen la posició de que els actes sexuals, en general, i l'ús de
la pornografia, en particular, satisfan la més bàsica de les
necessitats humanes. Aquesta posició planteja que la pornografia pot
proporcionar una certa mesura de satisfacció humana i de consol per
als qui troben que la intimitat en el matrimoni és impossible o
inexistent. S’esmenten exemples de cònjuges separats per la
distància, homes i dones solters i solteres que encara no poden
casar-se, esposos i esposes mancades sobtadament d'intimitat
conjugal a causa de l'edat o malaltia. En cada un d'aquests casos,
l'assoliment d'un cert grau de satisfacció sexual, fins i tot si és
inferior a la verdadera intimitat conjugal, s'ofereix com a
alleujament temporal per a una persona que anhela el contacte humà.
Aquesta opinió
pressuposa que l'activitat sexual en si o l'acte de mirar persones
que hi participen és d'alguna manera de la mateixa naturalesa que la
verdadera intimitat humana. De fet, la intimitat a què aspiren totes
les persones és l'antítesi de l'experiència explotadora i
deshumanitzant de l'ús d'imatges pornogràfiques.
En lloc de
proporcionar consol o satisfacció, l'ús de pornografia no solament
condueix inevitablement a experiències insatisfactòries repetides,
sinó que exigeix una intensificació de l'estímul. Cada
intensificació i cada nova experiència degraden i desensibilitzen
l'espectador respecte a la bellesa i la noblesa de la persona
humana. En lloc de proporcionar un cert toc d'intimitat humana, l'ús
continu d'imatges pornogràfiques limita les possibilitats de la
persona i, fins i tot, la capacitat d'aconseguir intimitat amb una
altra persona. Com és possible iniciar una relació d'amor i respecte
quan la preparació per a aquest encontre humà es basa únicament en
una "necessitat" carnal? Com es pot aconseguir la confiança
necessària per a la verdadera intimitat si els actes estan
determinats per desigs secrets? L'ús de material pornogràfic
deteriora les verdaderes qualitats humanes que fan possible la
intimitat: en particular, el respecte, la confiança i la disposició
a sacrificar-se per l'altre.
Les mateixes
persones que presenten la satisfacció de les necessitats biològiques
com a intimitat també consideren la fidelitat com a sacrifici massa
onerós per complir-lo. Totes les parelles casades enfronten èpoques
en què la intimitat conjugal no és possible. Per a algunes, aquestes
èpoques poden ser prolongades. Presentar aquesta privació com a
excusa per a l'ús de material pornogràfic és degradar la promesa de
fidelitat en la qual es basa qualsevol matrimoni. Acceptar la
pornografia com a substitut de la intimitat conjugal és admetre
tàcitament que el cònjuge és un mitjà per satisfer "necessitats"
biològiques en lloc d'un company en la comunió de l'amor humà.
Algunes persones
lluiten amb temptacions compulsives i, de vegades, obsessives
d'impuresa. En un intent erroni per controlar aquestes temptacions,
poden recórrer a l'ús de pornografia com al "menor de dos mals".
Aquest ús de la pornografia es justifica erròniament com a "vàlvula
d'escapament" que permet satisfer aquests desigs compulsius d'una
forma no nociva ja que només les afecta a elles mateixes. En aquesta
racionalització s'entén equívocament el verdader mal causat pel
pecat. Si bé proporciona un aparent alleujament de les temptacions,
l'ús de pornografia per aquestes persones només serveix per
alimentar més els seus impulsos obsessius.
De forma similar,
altres lluiten amb temptacions perilloses i destructores: atracció
per persones del mateix sexe, atracció per persones joves i
fantasies sàdiques. Amb l'esperança de mantenir aquestes temptacions
en secret, les esmentades persones solen recórrer a la pornografia
com a forma de controlar els seus impulsos. Aquest engany alimentarà
les temptacions en lloc de reprimir-les. La discontinuïtat entre la
persona pública i la persona privada s'amplia fins al punt en el
qual la fantasia no es pot separar de la realitat. De fet, és sovint
l'ús d'aquesta pornografia "fetitxista" que consolida la temptació
en lloc d'alleugerir-la. L'ús repetit d'imatges i fantasies
pornogràfiques transforma la temptació en una classe de profecia que
per la seva pròpia naturalesa contribueix a complir-se. Aquell que
va recórrer a la pornografia per escapar de la temptació es
converteix en l’impulsor d'aquesta temptació.
No pot fer-se un
ús "moderat" de la pornografia com tampoc no pot fer-se un ús
"moderat" de l'odi o del racisme. Presentar aquesta possibilitat és
acceptar una caiguda en el mal, pas a pas. Qualsevol alleujament
aparent serà efímer i les conseqüències duradores faran que la
resistència futura sigui encara més difícil i possiblement
s'intensifiqui fins a convertir-se en una addicció.
"La pornografia
pot ser una ajuda per al procés de maduració emocional i sexual".
Sovint l'ús de la
pornografia es considera com una part "natural" del procés de
maduració, una forma mitjançant la qual els joves poden arribar a
entendre's com a persones sexuals. Els pares, potser en recordar les
seves pròpies dificultats, poden fer-se els cecs en quant a l'ús de
la pornografia pels seus fills. En lloc d'encoratjar els joves a
aconseguir domini i respecte de si mateixos, aquesta actitud
presenta als joves un futur que depèn del caprici i de l'oportunitat.
La pornografia,
per la seva naturalesa, anima a una expressió de la sexualitat
humana que no solament és deformada sinó també greument limitada i
evidentment falsa. L'ús de pornografia pels joves evita comprendre
la sexualitat humana integrada per la pròpia expressió i la
intimitat que és la plena expressió de la persona humana. En lloc de
créixer per apreciar la santedat de la persona, els joves atrapats a
la xarxa de la pornografia comencen a relacionar-se amb altres, i
amb si mateixos, com a objectes.
El domini d’un
mateix és element indispensable de la seguretat emocional. Sense el
domini provinent del control d’ells mateixos i, quan sigui
necessari, de la lluita amb els patrons de comportament destructor,
fins i tot amb la pornografia, els joves en procés de maduració es
troben en l'atemorizant situació de ser incapaços de controlar-se i
de controlar el món. Una persona jove que ha abandonat l'esperança
de domini de si mateixa també és incapaç de controlar el que fa als
altres.
La pornografia no
pot ajudar a adquirir maduresa perquè tot el que ofereix és una
mentida sobre la persona humana: la possibilitat d'explotar una
persona. L'ús de la pornografia pels joves dificulta més el seu
autèntic desenvolupament sexual i emocional per la manera falsa de
presentar la interacció humana. S'ha d'orientar als joves perquè
lluitin per assolir la maduresa del control propi i de la modèstia i
perquè, d'aquesta manera, puguin convertir-se en persones plenament
integrades, respectuoses dels altres i de si mateixos.
"L'oposició
cristiana a la pornografia prové de l'odi al cos expressat pels
cristians".
Fugiu de la
fornicació. Qualsevol altre pecat que hom comet, queda fora del
cos; però el que fornica, peca contra el seu propi cos. Per
ventura, no sabeu que els vostres cossos són temples de
l'Esperit Sant, que habita en vosaltres, i que heu rebut de Déu?
Per tant, ja no os pertanyeu, que heu costat ben cars. Així,
doncs, honoreu Déu en el vostre cos (I Corintis 6: 18-20).
Els defensors dels
drets de la "llibertat d'expressió" dels qui promouen la pornografia
sovint presenten la defensa de la puresa per part de l'Església com
a cosa puritana més que tema pastoral. Els defensors d'aquesta
empresa delictiva es presenten com a defensors d'un verdader
humanisme i assenyalen que els ensenyaments cristians sobre castedat
són "antihumans". L'Església es presenta com a entitat que odia el
cos humà i, per tant, reacciona contra la naturalesa humana.
Aquesta mentida
s'ha enunciat tantes vegades al llarg de la història de l'Església
que molts l'accepten com a element central del pensament cristià. De
fet, la veritat és exactament el contrari. L'Església sempre ha
condemnat la doble visió de l'esperit com a bo i del cos com a
dolent. Déu va crear totes les coses, tant l'esperit com la matèria,
i va veure que la seva obra era bona (vegi’s Gen.1). La resurrecció
del cos és la nostra esperança, i el nostre reconeixement del cos
com a part integrant de la persona humana és la base de la castedat
cristiana.
L'Església no
planteja una oposició entre cos i ànima sinó que assenyala la
necessitat d'integritat del cos i de l'ànima perquè hi hagi una
totalitat verdadera, que afirmi la vida. Lluny de denigrar el cos
humà i de tractar la sexualitat com a cosa dolenta, l'Església
afirma la santedat del cos. A causa d'aquesta santedat, l'acte
conjugal es reconeix com a cosa de caràcter sacramental i sagrat que
l'Església busca protegir.
D'altra banda, els
partidaris de la pornografia defensen la dicotomia de cos i ànima.
Quan es considera el cos com a cosa sense conseqüència per a la
persona, es té poc respecte per la forma en la qual es presenta. Se
suposa que el cos és quelcom a part de la persona i, per tant, sense
conseqüències duradores.
IV.
Què es pot fer: una paraula per al sector públic
Les autoritats
públiques tenen la responsabilitat de defensar i ennoblir les normes
de la comunitat a la qual serveixen. La protecció d'una empresa
delictiva multimilionària que destrueix la vida de les persones que
apareixen al material pornogràfic i dels integrants dels consumidors
previstos sota l'excusa de protecció de la llibertat d'expressió, no
és un servei, sinó un acte de complicitat. Les autoritats públiques
han de treballar incansablement per promulgar i complir lleis que
contribueixin a una cultura que respecti la vida de tots els
ciutadans.
Aquesta empresa
delictiva coneguda com a indústria pornogràfica és un delicte contra
les persones indefenses i mancades de suport que destrueix, i és un
afrontament contra un poble civilitzat. La contínua tolerància
d'aquesta tòxica metzina insidiosa que s'amaga sota la disfressa de
llibertat d'expressió i llibertat de consciència contribueix a la
degradació de la nostra cultura i a la victimització dels nostres
propis nens.
Els ciutadans
lliures tenen el dret i la responsabilitat de formar una cultura que
recolzi la vida, la dignitat i la noblesa de cada persona. Els
ciutadans s'han d'unir per exigir lleis que imposin restriccions
raonables en la presentació del cos humà i de la intimitat humana.
On la mentalitat
pornogràfica hagi envaït els principals medis de comunicació, i
òbviament el que s'ofereix ara a la televisió per cable i fins i tot
a la televisió per sistemes de transmissió aèria s'apropa cada
vegada més a un contingut pornogràfic, els ciutadans han d'exigir
que les autoritats públiques, el servei de les quals consisteix en
reglamentar els esmentats medis, prenguin mesures immediates i
eficaces. Contràriament a l'afirmació feta en la defensa presentada
per alguns medis de comunicació al servei dels seus propis
interessos, aquestes mesures no són censura, sinó més bé l'exigència
perquè s’acabi l'explotació de les persones i la degradació de la
moralitat pública.
Orientació per a
tots els cristians
Feu-ho tot sense murmuracions ni recels, de manera que la vostra
conducta sigui neta i honrada, com de fills de Déu, sense tara,
enmig d'una gent dolenta i pervertida, entre els quals flamegeu
com torxes en el món (Fil 2:14-15).
Els cristians no
s'han de sorprendre de ser part d'una cultura que, de moltes
maneres, és contrària a l'Evangeli i rebutja la virtut cristiana.
Això mateix passava en l'època de Sant Pau i, fins a cert punt, ha
succeït en cada generació de creients. Però els cristians de cada
generació són cridats a viure de conformitat amb la veritat de
Jesucrist i a mantenir-se separats dels aspectes de la cultura
contraris a aquesta veritat. Una forma molt eficaç en la qual els
creients poden combatre la plaga de la pornografia és donant
testimoni de la seva vida.
La cultura està
formada pels actes d'elecció d'un poble lliure. És important que
escollim objectius que elevin la moral i afirmin la vida i
contribueixin al bé comú i al floriment de totes les persones. Dins
de les seves capacitats, cada persona ha de fer tot el possible per
aportar formes d'entreteniment sanes i castes que tots puguin
compartir. En els camps de l'art, la literatura i la música, mai no
hem de comprometre la nostra pròpia dignitat cristiana per
adaptar-nos a les expectatives d'una cultura decadent.
És precís formar
estrets llaços d'amistat cristiana a fi de rebre mutu suport i
d'afirmar els nostres principis. Quan sigui convenient, useu aquests
vincles d'amistat per explorar i forjar la cultura al seu voltant.
De fet, en aquests llaços d'amistat i vincles familiars es pot
trobar l'autèntica intimitat humana.
Avui dia, els
cristians viuen en una era sense precedents en quant a la capacitat
de comunicar-se i de trobar informació. Per mitjà de la televisió,
el cinema les comunicacions sense fil i Internet, ens trobem amb un
volum gairebé il·limitat d'informació a l'abast de la mà en
qualsevol moment del dia o de la nit.
Per desgràcia, una
gran quantitat de la informació disponible a Internet és de
naturalesa pornogràfica. Per a algunes persones aquest accés
instantani a imatges impures és una temptació difícil de superar. No
s'ha de justificar la presència d'una serp a casa pels beneficis que
pugui portar. És precís recordar la nostra obligació moral de no
col·locar-nos volgudament ni deliberada en una ocasió de pecat. La
inconveniència de perdre l'accés immediat a la informació serà
superada amb escreix per la capacitat de viure una vida íntegra i
pura.
El creixement
espiritual és impossible d'aconseguir sense un reconeixement sincer
de la culpa i sense reconciliació. Tots els cristians han
d'aprofitar la gràcia del Sagrament de la Penitència i fer d'aquest
sagrament de misericòrdia la pedra angular de la lluita contra la
pornografia.
Finalment, mai no
subestimeu l'eficàcia de l'oració cristiana. Pregueu per les
víctimes de la pornografia, que la seva inapreciable dignitat pugui
ser guarida i restituïda. Oferiu actes concrets de penitència per
mitjà d'obres espirituals i dejuni per les persones que manipulen
d'altres en aquest delicte de la pornografia i que comparteixen la
complicitat de la seva distribució. Per mitjà d'aquests actes de
reparació, oferiu un sacrifici acceptable i agradable davant dels
ulls de Déu.
Encomaneu sempre
l'Església a la protecció de Sant Josep.
Oh gloriós Sant Josep, tu vas ser escollit per a ser el pare
putatiu de Jesús, el castíssim espòs de Maria, sempre Verge, i
el cap de la Sagrada Família. Has estat escollit també pel
Vicari de Crist com a Patró celestial i el Protector de la Santa
Església fundada per Crist. Protegeix el Summe Pontífex i tots
els bisbes i sacerdots en comunió amb ell. Estimat Sant Josep,
fes-me de pare, protector i guia en el camí de la salvació.
Obtingues-me la puresa de cor i l'amor per enfortir la meva vida
espiritual. Que seguint el teu exemple, tots els meus actes
siguin oferts per a major glòria de Déu, en unió amb el Diví Cor
de Jesús, l'Immaculat Cor de Maria i el teu propi cor de Pare.
Finalment, prega perquè pugui compartir jo la pau i el goig de
la teva santa mort. Amén.
Orientació per als
joves
Em dirigeixo amb
particular preocupació als joves que són els meus germans i germanes
en Crist. Temo que tot el pes de la rendició de la nostra cultura a
la pornografia recaigui sobre les vostres espatlles, tant en
l'actualitat com en els anys venidors. No només us heu convertit en
el blanc d'aquesta empresa delictiva com a font de lucre, sinó que
haureu de sofrir l'empobriment de la noció d'intimitat provinent
d'una cultura que ha confós l'amor amb l'autogratificació. Abans que
res, sapigueu que Déu us ha destinat a l'amor verdader i plenament
humà que troba el seu centre no en manipular a altres sinó en
compartir i florir en comunió amb el ser estimat.
Que ningú no et perdi el respecte per ser jove. Al revés: que
els fidels trobin en tu un exemple de com cal enraonar i tractar
amb la gent, un model d'amor de fe i de puresa (1 Ti 4:12).
Molts membres de
la societat han acceptat la falsa expectativa que els joves no podeu
controlar els seus desigs naturals i practicar la virtut de la casta
intimitat. Aquesta creença, de que és poc pràctic o fins i tot poc
natural evitar la impuresa i la complaença en la fantasia
pornogràfica, és una mentida i està molt llunyana del pensament de
l'Església. L'acceptació d'aquesta mentida d'immaduresa es
converteix en l'excusa per deixar de costat la vital importància de
l'enfortiment de les virtuts de la modèstia i la castedat, que
ocupen un lloc central en la vostra futura felicitat.
El creixement de
la intimitat que es troba en el centre de l'experiència de la
joventut comença en la família. Allà, en el misteri de l'amor i del
sacrifici humà, vosaltres comenceu a explorar l'alegria de la
intimitat i la confiança. En la sagrada comunitat de la família,
vosaltres apreneu que el seu valor no depèn de la seva utilitat ni
del seu èxit, sinó del fet que se us valora com a persones
irreemplaçables i sagrades. També en aquesta sagrada comunitat de la
família és on s'aprèn i es practica per primera vegada el perdó, que
és un element central en la nostra lluita contra el pecat.
Recordeu sempre la
vostra important funció en la comunitat de la vostra família.
Respecteu la funció que Déu ha donat als vostres pares de guiar la
vostra vida. Coopereu en els seus esforços per vetllar per la vostra
seguretat i guiar les vostres decisions. Això és summament important
en les decisions que preneu en triar entre els diversos medis de
comunicació i de prendre part en les activitats d'esbarjo. A mesura
que desenvolupeu un sentit sa de la privacitat no us deixeu enganyar
pel secretisme. La privacitat és la comprensió sana i
necessària d’algunes de les vostres experiències, és a dir, els
vostres pensaments, somnis i aspiracions, són singularment propis i
han de compartir-se només quan vulgueu decidir fer-ho en intimitat.
Tanmateix, el secretisme és enemic de la intimitat i és un
acte de violència contra els vincles de la família. El secretisme
és rebuig de l'amor.
Llanceu una mirada
als vostres germans i germanes i recordeu la vostra responsabilitat
vers ells. Si són més grans, animeu-los amb elogis pels seu èxits.
Recordeu-los que vosaltres desitgeu imitar-los. Si són més petits,
ajudeu-los amb l'experiència que heu anat adquirint en la vostra
pròpia lluita.
Estigueu sempre disposats a defensar-vos de qualsevol que us
demani raó de la vostra esperança (1 Pere 3:15).
El creixement en
la intimitat no acaba en la família. Per als joves, la formació dels
llaços d'una amistat íntima marca el final de la infantesa i el
començament de la vida adulta. La formació d'aquestes amistats
exerceix un gran desig d'acceptació i pertinença. Sovint descrites
com a "pressió dels companys", aquestes expectatives d'amistat no
són només una font de la temptació d'experimentar un comportament
destructor, sinó també una oportunitat de compartir coses de valor
verdader i perdurable. No cediu quan se us demani que compartiu
imatges impures per un desig d'aconseguir aquesta acceptació.
Rebutgeu el camí fàcil de la conversa impura, el vestit immodest i
l'entreteniment pornogràfic. Estigueu preparats per explicar als
vostres amics per què heu optat per evitar aquests mals. Oferiu, més
aviat, l'exemple del domini de vosaltres mateixos. Així com la
demostració d'aquesta classe de domini en l'atletisme, la música i
les activitats acadèmiques és motiu d'admiració natural dels
companys, la vostra demostració també en la puresa serà motiu
d'admiració dels amics que enfronten incertesa i temptacions de la
mateixa classe.
Qualsevol lluita
humana, fins i tot la lluita per aconseguir la puresa i la modèstia,
ve acompanyada de la possibilitat de fracàs. Sovint s'aconsegueix el
domini per mitjà del fracàs i de la persistència en el reeixir. No
us heu de descoratjar si sucumbiu a les temptacions que us envolten.
Sigueu persistents en la vostra meta i aixequeu-vos amb calma de la
derrota temporal. Els joves teniu gran afinitat pel Sagrament de la
Penitència. A causa de la vostra comprensió innata de la tragèdia
del fracàs, els joves aspireu naturalment a retornar a l’estat de
gràcia. Aprofiteu aquesta oportunitat de reconciliació i participeu
regularment en el Sagrament de la Penitència.
Recordeu que Déu
us ha creat per tenir perfecta intimitat amb Ell. La vostra lluita
contra el pecat, ja sigui contra la pornografia o contra altres
temptacions de la vida, és en realitat preparació per a aquesta
verdadera intimitat per a la qual el vostre Pare amorós us ha creat.
En qualsevol vocació a la qual us convidi el Senyor, l'èxit de la
vostra batalla contra la impuresa contribuirà a la verdadera
felicitat que es troba en la intimitat d'aquesta crida.
Tingueu sempre la
confiança de demanar ajuda en aquestes lluites a l'estimat Sant
Josep, el verdader pare espiritual de tots nosaltres.
Amantíssim pare Sant Josep, que et vas cuidar i vas protegir al
Nen Jesús mentre creixia en gràcia i saviesa, cuidem i cuida la
meva família i els meus amics en la nostra lluita per portar una
vida d'amor i amistat. Intercedeix perquè pugui ser exemple d'un
verdader deixeble del teu Fill estimat i perquè tots els meus
pensaments, paraules i obres siguin motiu d'inspiració per als
qui estimo. Que sempre aspiri a veure en tu un exemple de la
verdadera intimitat humana i a tractar als altres amb respecte i
cortesia, pensant sempre en el seu bé i no en el meu plaer.
Defensa’m de les temptacions d’impuresa i permet-me servir
d'exemple de modèstia i castedat. Guia’m en el meu pelegrinatge
perquè pugui descobrir la vocació per a la qual m'ha creat Déu i
en aquesta vocació descobrir l'alegria que experimentares en el
teva Sacratíssima Família. Amén.
Orientació per a
les parelles casades i compromeses
El verdader
guardià i cuidador de l'extraordinària dignitat de l'ésser humà és
la família, en particular, els esposos i les esposes, que exerceixen
una funció tutelar de la santedat de la vida. La pornografia no
només presenta un perill per a la promesa de fidelitat que és
l'element fonamental del vincle matrimonial, sinó que amenaça el
desenvolupament moral i sexual dels nens l'educació dels quals es
confia a la cura vigilant dels pares. Els esposos i les esposes són
els combatents més immediats i directes en la lluita contra la
pornografia.
Així tenen obligació també els marits d'estimar les mullers, com
els propis cossos. El qui estima la seva dona s'estima a si
mateix. Ningú mai no ha sentit odi a la seva carn, sinó que la
nodreix i l'abriga; és el que ha fet el Crist amb l'Església, ja
que som membres del seu cos (Efesis 5:28-30).
Si bé els esposos
i les esposes comparteixen la mateixa dignitat com a persones, no
comparteixen les temptacions per igual, sobretot la temptació
relacionada amb l’assot de la pornografia. Es pot reconèixer que
l'ús de la pornografia en gran part, encara que no exclusivament,
està relacionat amb els homes. Si un matrimoni comença a enfonsar-se
per la pornografia, aquesta última haurà estat introduïda molt
probablement per l'espòs.
Esposos, tingueu
present que la vostra solemne promesa de fidelitat, que és la base
de la formació de la vostra família, es deteriora per qualsevol ús
de la pornografia. Esforceu-vos per honrar la promesa que vau fer al
començament de la vostra vida matrimonial. Les èpoques en què la
intimitat sigui difícil són oportunitats per practicar l'amor
sacrificial d'un espòs que només la vostra noble vocació il·lustra
amb la màxima perfecció.
La recerca de
consol en la il·lusió de la pornografia corrompria gradualment la
vostra pròpia comprensió, la mateixa percepció de la vostra estimada
esposa i el model que presenteu als vostres fills. És absurd creure
que aquesta preocupació secreta es pot contenir i aïllar de la vida
familiar. A poc a poc, l’egocentrisme i la falta de respecte de
vosaltres mateixos i dels altres, que és el fonament d'aquest vici,
es manifestarien en la relació familiar.
Les dones que
descobrissin que els seus marits haguessin sucumbit a la pecaminosa
atracció d’imatges o històries pornogràfiques haurien de ser
afectuoses i perdonar-los, però també haurien de ser severes per
exigir-los tornar a la seva verdadera vocació matrimonial. La
traïció d'un cònjuge per una cosa que no és més que una il·lusió és
una experiència amarga, tanmateix, en aquest cas el millor antídot
és l'amor, acompanyat de suport i orientació.
El camp de
l'orientació psicològica, quan es realitza amb la deguda comprensió
de la persona humana i de la llei natural, també pot ser de gran
ajuda. Molts han descobert que no poden lluitar contra la impuresa
tot sols i que l'assistència d'un orientador o un terapeuta
representa una enorme diferència (que, de vegades, és definitiva).
Els esposos i les
esposes heu d'exercir constant vigilància per assegurar-vos què la
plaga de la pornografia no entra a la vida dels vostres fills.
Aquesta vigilància comença amb un control prudencial dels mitjans de
comunicació disponibles a casa. Encoratgeu els vostres fills a
revistes, pel·lícules i llibres que elevin l'esperit i deixin un
missatge constructiu. Quan exerciu control sobre els mitjans de
comunicació, heu de donar als fills normes comprensibles i raons
morals per recomanar i rebutjar el contingut dels missatges
transmesos pels mitjans de comunicació. Sigueu sempre clars i
coherents en explicar aquestes normes i demostreu la seva
importància en acceptar-les vosaltres mateixos.
Insistiu a
mantenir controls clars i estrictes sobre la utilització d’Internet
pels nens. L’accés d’Internet a casa hauria de ser sempre als llocs
de reunió famíliar. No s'ha de permetre l’accés a Internet als nens,
ni tan sols als més grans, en la privacitat de la seva habitació.
Els controls tecnològics tant dels ordinadors com de la televisió
han de ser part ordinària de la utilització dels mitjans de
comunicació per la família.
El que és més
important, els esposos i les esposes proporcioneu els ensenyaments
més clars i segurs de castedat per mitjà de l'amor, la devoció i el
sacrifici que demostreu en la vostra relació mútua. Recordeu sempre
que el Senyor us ha confiat per la vostra pròpia vida en comú el
mitjà perfecte per fer comprendre als vostres fills la intimitat
humana, d'una forma verdadera i madura.
Encomaneu-vos
sempre l’un a l’altre, i encomaneu els vostres fills a la cura de
Sant Josep, l'espòs perfecte.
Protegiu, oh providentíssim Custodi de la Sagrada Família,
defeneu els fills escollits de Jesucrist. Amantíssim Pare,
aparteu de nosaltres tota taca d'error i corrupció. Assistiu-nos
propici, des del cel, fortíssim llibertador nostre en aquesta
lluita contra el poder de les tenebres i, com en un altre temps
vau deslliurar al Nen Jesús de l'imminent perill de la mort,
així, ara, defenseu l'Església Santa de Déu dels paranys dels
seus enemics i de tota adversitat, i a cada un de nosaltres
protegiu-nos amb perpetu patrocini, perquè, a exemple vostre i
sostinguts pel vostre auxili, puguem viure virtuosament, morir
santament i assolir al cel l'eterna felicitat. Amén. 20
Orientació per als
sacerdots
Que per culpa
meva no quedin defraudats
els qui esperen en tu, Senyor Déu de l’Univers!
Que per causa meva, Déu d’Israel,
no tinguin un desengany els que et cerquen! (Salm 69:6).
Em dirigeixo ara
als meus germans en Crist, els meus germans sacerdots, que han de
realitzar l'àrdua tasca de dirigir el poble cristià en la seva
lluita contra els mals de la pornografia. Els qui hem estat cridats
a compartir el sagrat sacerdoci de Crist també hem de compartir la
seva puresa. Aquesta és una tasca vitalícia i realitzada amb amor,
que ens ha de portar molta alegria i gran humilitat. D’igual manera
que lloem i glorifiquem Déu per les nostres victòries en aquest
ministeri, també hem de penedir-nos i expiar per les nostres
caigudes i les dels nostres germans.
Com a sacerdots
ens trobem submergits en una cultura que sovint és diametralment
oposada a la virtut. Tot estudiant la cultura per poder
capacitar-nos millor per a l’evangelització, hem d’estar sempre
alerta per impedir que ens sorprenguin els mateixos elements que
desitgem fer desaparèixer.
Tant vosaltres com
jo som cèlibes per al Regne de Déu. Aquest gran do del celibat és
una invitació a la intimitat que Crist comparteix amb la seva
Església. Sempre hem d'acceptar aquest do amb alegria i créixer en
l'amor amb capacitat per donar-nos; aquest amor és la nostra
herència. La submissió als falsos encants de la pornografia és un
pecat greu contra el do de la castedat del celibat.
Si un sacerdot es
trobés involucrat en aquest pecat, hauria de buscar assistència del
bisbe o del seu superior religiós. Aquesta falta no significa
necessàriament l’acabament del seu ministeri. Voldria ajudar-vos a
aconseguir el guariment espiritual, psicològic i sacramental
necessari per tornar a la vostra tasca.
Tots els sacerdots
han seguir una direcció espiritual permanent i freqüent. Aquests
trobades amb el vostre director són una oportunitat inavaluable i
íntima de sentir la veu del Mestre i de respondre a la seva
voluntat. Les converses amb els directors han de ser sempre franques
i completes, sense amagar cap de les frustracions i temptacions del
vostre ministeri, i revelar totes les seves faltes. La humil
acceptació de direcció és una defensa segura contra els perills de
la impuresa.
Cap sacerdot no
pot ser ministre de reconciliació idoni si no busca amb freqüència
l'absolució. Els sacerdots han de practicar amb freqüència la
confessió en el Sagrament de la Penitència. La demora o
minusvaloració de la confessió és senyal de cor impenitent.
Tots els sacerdots
han de retre comptes dels seus actes privats i públics. En realitat,
com a ministres de Crist, cap acte no és veritablement privat, a
excepció de la seva oració personal, i fins i tot els fruits d'ella
han de ser discutits obertament amb el seu director. No permeteu mai
que sorgeixi una vida privada que hagi de mantenir-se en secret dels
vostres germans. Els sacerdots heu de ser particularment diligents
en aquest camp quan es tracti de l'ús de tecnologia moderna de
comunicació. Insto cada sacerdot que reti comptes als seus germans
sacerdots per l'ús d'aquesta tecnologia.
Finalment,
desitjaria demanar a tots els sacerdots que us encomaneu a Sant
Josep, el model de paternitat, i que reseu amb molta freqüència per
la seva intercessió per a vosaltres i per als vostres germans.
"Oh Santíssim
Josep, que vas portar el Nen Jesús als teus braços beneïts i que,
durant trenta anys, vas viure en la més íntima familiaritat amb Ell,
pren sota la teva poderosa protecció a qui Ell ha investit amb la
seva autoritat i ha honrat amb la dignitat del seu sacerdoci.
Sostingues la meva fatiga i els meus esforços; consola'm en els meus
dolors; fortifica'm en els meus combats; però, sobretot, allunya'm
de tots els mals de la impuresa. Ajuda’m a aconseguir per a tots els
meus germans la humilitat de Sant Joan Baptista, la fe de Sant Pere,
el zel i la caritat de Sant Pau, la puresa de Sant Joan i l'esperit
d'oració i recolliment del qual tu, amadíssim Sant Josep, ets model,
perquè després d'haver estat a la terra, els fidels dispensadors
dels misteris del teu Fill adoptiu, Nostre Senyor Jesucrist, puguem
rebre al cel la recompensa promesa als pastors segons el Cor de Déu.
Amén.
V. El do de la vista
Benaventurats els nets de cor perquè ells veuran Déu.
Al bell mig
del sofriment i del dolor causats pel mal de la pornografia, som
cridats a ser un poble d'esperança, a veure la imatge de Déu en els
altres i a restituir l’ús de la vista enfocant la meta de la nostra
fe i la finalitat de la nostra vista.
L’Església sempre ha descrit el cel com l'estat de contemplació del
Senyor cara a cara. Benaventurats els nets de cor perquè ells
veuran Déu (Mt 5:8). Nostre Senyor pronuncia aquestes paraules
al començament del seu ministeri públic. Per tant, Ell mateix revela
la connexió entre la virtut de la puresa i la facultat de la vista.
Segons l'explicació d'aquesta beatitud donada en el Catecisme, la
puresa de cor és el preàmbul de la visió de Déu (CIC 2519).
Aquesta
beatitud descriu primer una característica essencial dels
benaventurats, dels qui han entrat en el goig de la vida
trinitària (CIC 1721): són nets de cor. Aquesta
descripció també serveix com a exhortació moral: hem de buscar
aquesta netedat de cor. En sentit general, la netedat de cor es
refereix a la capacitat d'estimar que té la persona humana. Indica
un cor dedicat per complet al Senyor, no dividit per passions ni
desigs contraris a Ell. Ja que el cor és la seu de la
personalitat moral (CIC 2517), la netedat de cor significa
rectitud moral.
Amb
tot, la netedat de cor guarda una relació particularment estreta amb
la sexualitat humana, aquest aspecte essencial de la persona que
concerneix particularment a l'afectivitat, a la capacitat d'estimar
i de procrear i, de manera més general, a l'aptitud per establir
vincles de comunió amb un altre (CIC 2332). En aquest context,
la beatitud indica específicament un cor purificat de desigs sexuals
egoistes o rudimentaris; un cor que no mira ni desitja una altra
persona amb finalitats de plaer o de guanys egoistes. La netedat de
cor es refereix a la integració dels desigs i accions sexuals d'una
persona amb la veritat de la sexualitat humana i una autèntica
capacitat per donar-se.
La
segona part de la beatitud descriu la recompensa per als nets de
cor: ells veuran Déu. Cada beatitud expressa algun aspecte
del cel, en aquest cas la visió de Déu. "Veure Déu" té, abans que
res, un significat metafòric. Es refereix al coneixement de Déu, a
la capacitat de "veure’l" intel·lectualment. Amb tot, "veure Déu" o
tenir la "visió de Déu" no és només una analogia del cel. Més aviat,
té un profund sentit literal. Com el cos humà ressuscitarà l'últim
dia, els justos literalment "veuran" Déu amb els seus propis ulls.
Com a tal, l'expressió "veure Déu" descriu l'anhel definitiu de cada
cor humà i la finalitat de la vista humana.
L'Encarnació de Nostre Senyor porta a l’ésser humà la capacitat de
satisfer el desig de veure Déu. En el seu Evangeli, Sant Joan dóna
testimoni eloqüent d'això:
“I la paraula s’ha fet home
i s’ha estat entre nosaltres
i hem vist la seva glòria
glòria que li ve del Pare
com a fill únic que n’és
ple de gràcia i de veritat” (Jn 1:14).
A la
seva primera carta, també Sant Joan dóna testimoni
“Allò que era des del principi
allò que hem sentit,
allò que hem vist amb els nostres ulls,
allò que vam observar
i que les nostres mans van palpar
respecte a la paraula que és la vida.” (1 Jn 1:1).
En la
Persona de Jesucrist, Déu parla a l’ésser humà cara a cara i l'ésser
humà veu el rostre de Déu. En realitat, no seria exagerat dir que
Nostre Senyor va venir al món precisament perquè poguéssim veure’l.
Per tant, en guarir el cec (cf. Mt 9:27-28;
12:22;
Mc 8:22-23; Jn 9), Ell revela que ha vingut a restituir la finalitat
original de la nostra vista. Abans que res, amb la seva mort i
resurrecció, Nostre Senyor ens redimeix i, per tant, ens permet
entrar al cel, a la pròpia presència de Déu.
Sant
Joan, de fet, iguala la visió de Déu a la salvació pròpiament dita:
"sabem que quan es manifesti clarament Jesucrist, serem semblants a
Ell perquè el veurem tal com és" (1 Jn 3:2). Per mitjà de la visió
que tindrem d'Ell serem com Ell. En mirar-lo, rebrem la salvació.
Per tant, l'Església parla del cel com de la "visió beatífica", és a
dir, la visió que ens fa benaventurats. Per això va escriure Sant
Ireneu que "La vida de l'home és la visió de Déu". “Realment, ara
hi veiem com a través d’un mirall màgic, després, cara a cara”.
(1 Cor 13:12).
Sobre
la base de la Sagrada Escriptura, l'Església ha reflexionat
contínuament sobre aquest desig i aquesta promesa de la visió de
Déu. Descriu la virtut de la fe com una forma de veure Déu i de
veure la seva veritat. Descriu la contemplació, el punt culminant de
l'oració, en termes similars:
La
contemplació és una mirada de fe, fixada en Jesús. "Jo el miro i Ell
em mira", deia, al seu sant capellà, un camperol d'Ars que pregava
davant del Sagrari. Aquesta atenció a Ell és renúncia a "mi". La
seva mirada purifica el cor. La llum de la mirada de Jesús il·lumina
els ulls del nostre cor; ens ensenya a veure tot a la llum de la
seva veritat i de la seva compassió per tots els homes. La
contemplació dirigeix també la seva mirada als misteris de la vida
de Crist. Aprèn així el "coneixement intern del Senyor" per més
estimar-lo i seguir-lo (CIC 2715).
Aquesta
capacitat de "veure" espiritualment té repercussions per a la vida
moral: ens concedeix veure segons Déu, rebre l'altre com un
proïsme; ens permet considerar el cos humà, el nostre i el del
proïsme, com a temple de l'Esperit Sant, una manifestació de la
bellesa divina (CIC 2519).
La
nostra vista, més que una capacitat física, també és un mitjà
important per entendre la fe, el cel i la salvació. En realitat, la
seva verdadera finalitat i la seva satisfacció és la visió de Déu
mateix. La finalitat de l'ésser humà està vinculada a la seva
capacitat de veure. Amb aquesta profunda veritat en ment, podem
apreciar millor la greu amenaça que representa la pornografia per a
l'ànima humana, la família i la societat.
VI. Conclusió
Per
ventura, no sabeu que els vostres cossos són temples de
l'Esperit Sant, que habita en vosaltres, i que heu rebut de Déu?
Per tant, ja no os pertanyeu, que heu estat comprats a gran preu. Així,
doncs, honoreu Déu en el vostre cos (1 Cor. 6:19-20).
Estem
en un llindar i podem continuar permetent que aquesta plaga es
propagui amb menys i menys controls o prendre mesures concretes per
desarrelar-la de la nostra vida, de la nostra família, del nostre
veïnat i de la nostra cultura.
Som un
poble cridat a compartir la visió pura i noble de Déu i de la seva
creació. També som un poble la futura glòria del qual ha estat
comprada amb l'invalorable sacrifici de Nostre Senyor Jesucrist. No
hem d'oblidar l'alt cost d'aquesta compra.
Un
poble lliure, pot combatre el greu perill moral, social i espiritual
de la pornografia amb gran coratge. Elevo la meva fervent oració
perquè els catòlics, els altres cristians i tots els homes de bona
voluntat entenguin aquesta amenaça i sàpiguen enfrontar-la,
facilitin la verdadera guarició, i cada cop més plenament gaudeixin
del do diví de la vista humana.
+ Mn. Paul Loverde;
bisbe
de
la Diòcesi d'Arlington
30/XI/06
