Es pretén extreure cèl·lules d'embrions humans sense la mort
d'aquests, però una recent investigació en la matèria encara no
garanteix la seguretat de l'embrió, a més que persisteixen les
objeccions bioètiques davant de tals procediments.
Fa cinc dies la revista científica «Nature» es va fer eco dels
resultats de l'experiment que està duent a terme una de les empreses
d'investigació genètica dels Estats Units, «Advanced Cell Technology»
(ACT), que presideix Robert Lanza.
L'experiment es basa en el mateix principi que segueix el
procediment de diagnòstic preimplantatori : s'extreuen cèl·lules de
l'embrió --durant els primers estadis de la seva vida-- a través
d'una biòpsia. Les cèl·lules es cultiven artificialment i es
verifica la seva capacitat per desenvolupar-se en teixits del cos
humà.
El grup de Lanza ha realitzat l'experiment, després de fer-ho en
ratolins, en embrions humans «sobrants» de procediments de
fecundació assistida. Els van extreure cèl·lules immadures sobre les
quals es van realitzar les proves, obtenint cèl·lules mare
embrionàries estables similars a les que s'aconsegueixen a partir
d'embrions intactes que en canvi resulten destruïts en el procés.
Apunten que fins ara «ni la taxa de supervivència ni el successiu
desenvolupament i les possibilitats d'implantació no difereixen
entre embrions humans intactes a l'estadi de blastòcit i els
embrions als quals se'ls han extret cèl·lules per al diagnòstic
genètic preimplantacional».
Amb tot, els investigadors conviden a la cautela respecte a la
seguretat d'aquest procediment, els dubtes del qual no estan encara
aclarits. Des de la perspectiva de l'Església, es mantenen les
objeccions de caràcter bioètic.
El president de l'Acadèmia Pontifícia per a la Vida, el bisbe Elio
Sgreccia adverteix que «els experiments anunciats continuen estant
al terreny de la procreació in vitro, a la producció
d'embrions in vitro o de la clonació o de fecundació
artificial», cosa que «des d'un punt de vista no solament catòlic»,
sinó també «de les raons bioètiques», «és un factor negatiu».
«Si el resultat que s'espera --reproduir cèl·lules i no embrions,
això és, només cèl·lules embrionàries-- és fruit d'una manipulació,
d'un procés que d'una altra manera donaria un embrió, l'objecció de
caràcter ètic roman completament», va apuntar el diumenge als
micròfons de Ràdio Vaticà.
I
és que «tal resultat s'obté no per un procés biològicament evolutiu,
sinó per un procés produït artificialment», de manera que es
tractaria de «artificialitat sobre artificialitat», afegeix.
En última instància «no es comprèn per què insisteixen en aquests
experiments quan sabem que les cèl·lules estaminals per a usos
terapèutics es poden obtenir de les cèl·lules estaminals normals
d'un subjecte adult --subratlla el bisbe Sgreccia--, que trobem al
cordó umbilical o en diferents parts del cos humà.
Conscient que entre les diferents manipulacions està la de la
biòpsia d'un embrió, adverteix que tal «biòpsia pot danyar també
l'embrió».
«Abans de poder excloure tot això, és necessari que es realitzi una
adequada experimentació en animals», apunta.
Lamenta el prelat que « hi hagi una important cursa per fer aquestes
experimentacions en l'embrió humà, també pels fons que són
destinats, per a l'obtenció dels quals es fa passar l'experimentació
com a exempta d'objeccions ètiques, encara quan ni s'està segur del
resultat científic ni es poden excloure, és més es multipliquen
--segons la seva opinió--, les objeccions de caràcter ètic pròpies
d'aquest tipus de procediments».
«En l'estudi no es diu que la biòpsia embrionària és una tècnica
altament arriscada, com demostren totes les reserves amb què s'acull
el diagnòstic preimplantacional», va recalcar per la seva part
Roberto Colombo, director del laboratori de Biologia molecular i
genètica humana de la Universitat Catòlica de Milà, segons recull
dijous «Avvenire».
«Així que --va afegir-- seria violat el principi de la correcta
valoració riscs-beneficis».
I
a més el diari italià observa que calla sobre la sort a la qual són
destinats els «embrions sobrants» utilitzats en l'experiment. «El
fet que la seva destinació no sigui la de ser implantats a l'úter no
autoritza ningú a considerar-los éssers humans de "classe B", i per
tant material per a experimentació, conclou Colombo.
zenit
28/VIII/06
