Cap a una assistència sanitària equitativa i humana

a la llum de l'Encíclica "Caritas in Veritate"

XXV Conferència internacional
Vaticà, 10-20/XI/10

Presentació de Mns. Zygmunt Zimowski, president del Pontifici Consell per als Agents Sanitaris


La XXV Conferència Internacional organitzada pel Pontifici Consell per als Agents Sanitaris sobre el tema "Cap a una assistència sanitària equitativa i humana a la llum de l'Encíclica Caritas in veritate", vol afrontar la qüestió actual de la igualtat d'accés als serveis sanitaris bàsics, no solament en general, sinó que estiguin en sintonia amb la dignitat de l'home i la seva vocació. Sobre això, ja el Servent de Déu el Papa Joan Pau II, amb feliç intuïció manifestava la seva sol·licitud en el Motu Proprio Dolentium Hominum
, amb el qual es va instituir el Pontifici Consell. Aquest any la Conferència té lloc en el XXV aniversari de la fundació del Pontifici Consell per als Agents Sanitaris: l'esmentada oportunitat representa, entre d'altres, un moment d'avaluació del fet i de planifificació per al futur.

Amb l'Encíclica Caritas in Veritate, el Sant Pare, el papa Benet XVI, ens ofereix un instrument per valorar els sistemes econòmics i socials a través de la visió moral de la caritat i de la veritat. L'encíclica es concentra en el desenvolupament integral de la persona, és a dir, el que promou el bé de cada home i de tot l'home. En efecte, el desenvolupament autèntic ha de concentrar-se en la persona i promoure el progrés de cada home, de cada grup d'homes i de tota la humanitat (cfr. Caritas in veritate, 18).

A la llum d'això,  sembla difícil conciliar el progrés econòmic, científic i tècnic amb la persistent disparitat d'accés als serveis sanitaris dels països rics i els dels Països en Vies de Desenvolupament, pitjor encara, en aquells denominats menys desenvolupats. A més, també als mateixos països rics hi ha diferències marcades en l'accés a les cures sanitàries. Molts pobres i marginats no tenen accés als medicaments i les tecnologies sanitàries a causa dels costos inaccessibles o a les escasses infraestructures existents a les seves Nacions.

Davant les esmentades situacions de misèria i injustícia, l'Església té una missió de veritat per realitzar, a fi de promoure una societat que estigui en sintonia amb l'home, amb la seva dignitat i la seva vocació. En un món que s'està tornant progressiva i àmpliament globalitzat, l'amor en la veritat - caritas in veritate - és realment un gran repte per a l'Església. "El risc del nostre temps és que la interdependència de fet entre els homes i els pobles no es correspongui amb la interacció ètica de la consciència i l'intel·lecte, de la qual pugui resultar un desenvolupament realment humà. Només amb la caritat, il·luminada per la llum de la raó i de la fe, és possible assolir objectius de desenvolupament amb un caràcter més humà i humanizador. El compartir els béns i recursos, d’on prové l'autèntic desenvolupament, no s'assegura només amb el progrés tècnic i amb meres relacions de conveniència, sinó amb la força de l'amor que venç el mal amb el bé (cf. Rm 12, 21) i obre la consciència de l'ésser humà a relacions recíproques de llibertat i de responsabilitat" (n. 9).

L'Encíclica, doncs, ens convida a reconèixer i afrontar els mals del nostre temps, sobretot en el sector fonamental de la sanitat. Guiada per la Caritas in veritate, la Conferència examinarà, entre altres, les perspectives bàsiques per a una promoció equitativa i més humana de la salut, la missió de l'Església a favor dels malalts, la promoció de l'assistència sanitària antropocèntrica i el paper de la societat civil, de l'Església i de les altres institucions i organismes privats en la promoció de la justícia, de l'equitat i de la solidaritat en l'àmbit sanitari. També serà una ocasió per rebre l'ensenyament dels que fan tot el que poden per promoure una societat justa, humana i més sana a través del seu treball humanitari, així com de les figures heroiques de caritat, hospitalitat i desenvolupament humà.

L'obligació moral que prové dels drets humans és que hauríem de tractar tota persona com a nosaltres mateixos, amb la mateixa dignitat i amb les mateixes oportunitats d'obtenir una vida sana. Per tant, no podem excloure ningú de la sanitat o proporcionar-los cures inferiors. Les desigualtats actuals en l'assistència sanitària exigeixen que s'emprengui una acció valenta sense titubeigs. "Aquesta urgència ve imposada també per la caritat en la veritat. És la caritat de Crist la que ens impulsa: «caritas Christi urget nos» (2 Co 5,14). Aquesta urgència no es deguda només a l'estat de les coses, no es deriva només de l'allau dels esdeveniments i problemes, sinó –també- del que està en joc: la necessitat d'assolir una autèntica fraternitat" (Caritas in veritate, 20).

La nostra sincera esperança és que aquesta Conferència il·lumini les maneres per millorar l'accés a la igualtat d'assistència sanitària bàsica tan desitjada i, que alhora, sigui respestuosa de la dignitat inalienable de l'home.

Per tant, confiem els nostres treballs a la Verge Santíssima, Salus Infirmorum, que ens guiï i ens protegeixi sempre a l'exercici del nostre compromís quotidià.

 

X Zygmunt Zimowski, president del Pontifici Consell per als Agents Sanitaris

 

Programa i inscripcions

 

Pujar