La meva presència en
aquesta Taula obeeix a que sóc portaveu, del Grup Català de
Convergència i Unió a la Comissió de sanitat del Senat i encara que
les meves opinions coincideixen plenament amb les del partit que
represento, també són fruit de la meva experiència professional com
a facultatiu especialista. No entraré en valoracions de caràcter
moral o religiós en tractar el tema que ens ocupa, perquè considero
que en aquesta taula hi ha persones amb major autoritat i
coneixements per fer-ho.
...
El problema es presenta
quan una administració sanitària decideix utilitzar-lo com a mètode
indiscriminat per evitar embarassos no desitjats en dones adultes o
adolescents, de 14 a 17 anys. I per a això decreta que sigui
subministrat lliurement gairebé sense control, de forma gratuïta
tant en serveis d'urgències com a centres d'assistència primària.
Crec sincerament, i ho he publicat en algun article, que és un cras
error sanitari, ètic i polític.
És un error de caràcter
sanitari perquè la seva administració lliure i indiscriminada
difon la idea de que és un mètode fàcil, sense problemes, a l'abast
de qualsevol dona i en qualsevol moment. Almenys aquesta és la
percepció real de les dones que l’utilitzen. Com a conseqüència
tindrem a curt termini un augment de les malalties de transmissió
sexual, i a mig o llarg termini problemes endocrinològics i, amb el
seu ús continuat -diguem cada cap de setmana- greus problemes
hepàtics, amb risc de mort en cas d'hepatitis no diagnosticada. I
això en dones adultes, ja que en dones d'edat inferior als 16 anys,
tal com diu el mateix prospecte, no es coneixen els seus efectes.
És un error de caràcter
ètic. Podem preguntar-nos: perquè no s'han realitzat assajos
clínics en dones menors de 16 anys? La meva experiència de més de
deu anys com a membre d'un comitè d'etica em diu que si no s'han fet
o publicat és per motius ètics o perquè els resultats no han estat
satisfactoris i per tant no hi ha laboratori que vulgui assumir la
responsabilitat de recomanar el seu ús. Qualsevol altra
interpretació no se m'acudeix. També és poc pràctic administrar-ho a
dones de 14 a 17 anys, encara que sigui de forma correcta, perquè el
nombre d'embarassos no desitjats que evitarem només representa una
tercera part del total d’ells.
Per últim, però no menys
important, el problema ètic i legal que tot això representa per al
facultatiu que pugui veure’s obligat a prescriure aquest fàrmac a
menors d'edat, sense el consentiment dels pares o tutors legals;
prescripció indiscriminada sense història clínica ni seguiment
posterior, ja que ha de fer-se de forma anònima. No diguem si, com
es va insinuar, en el futur pogués administrar-lo personal no
facultatiu. Qui pot assumir tan desproporcionada responsabilitat i
tal falta d'ètica?.
També és un error
polític. Resulta difícil explicar al conjunt de la població, que
finança amb els seus impostos la seva assistència sanitària, i veu
com l'administració retalla progressivament i sense límits les seves
prestacions sanitàries, però, a canvi, inverteix en un problema que
és de caràcter social i no sanitari.
No, aquest no és el camí;
això és un despropòsit. El camí correcte, en aquest problema social,
és l'educació i acréixer el sentit de la responsabilitat de la
nostra joventut. Educar des de l'escola i la família; perquè no
podem acceptar que per resoldre un problema se’n creïn de nous, i
menys quan hi ha solucions que donen resposta correcta al problema
tant en el seu aspecte sanitari, social, ètic i polític.
Si entre tots
aconseguíssim que els nostres fills arribessin a ser homes i dones
educats en una llibertat responsable en tots els aspectes de
la seva vida, ben formats i informats sobre la seva sexualitat:
aquest, i molts altres problemes de la joventut, deixarien de ser-ho.
Per això, en nom del Grup
Català al Senat de Convergència i Unió vaig preguntar a la Sra.
Ministra de Sanitat sobre aquesta qüestió i en una moció posterior
hem instat al Govern a que, en col·laboració amb les comunitats
autònomes,
estableixi un pla d'informació de caràcter tècnic i sanitari dirigit
a les possibles usuàries d'aquest tractament on informi
convenientment sobre:
-
Edat a partir de la
qual és poden donar garanties sanitàries pel seu ús.
-
Riscs iatrogènics i
controls a què han de sotmetre's.
-
Exigir una bona
pràctica clínica per la prescripció, dispensació i controls
bioquímics de seguiment posteriors, si calgués.
Creiem que polititzar
excessivament la sanitat és un error que hauríem d'evitar tots els
grups. El dret a la salut, així com la seva preservació, és un dret
contemplat a la nostra Constitució, com també la protecció de la
infància i l'adolescència; jugar amb elles, sota una mal entesa idea
de progressisme crec que no és bo i hauríem de desterrar-ho
de la pràctica política. No és la primera vegada que, sota aquestes
consideracions, demanem un gran pacte per a la Sanitat i per a
l'Educació… He d'admetre que, fins avui, no hem aconseguit tenir
gaire èxit ni gaires adhesions.
La formació i la
informació, com deia, són qüestions bàsiques per prendre decisions
de forma lliure i responsable. Sense elles mai tindrem una societat
veritablement adulta i lliure.
Espero que la nostra
societat i els polítics no acluquerem els ulls davant d’aquest
problema, és la nostra responsabilitat trobar les millors solucions,
però donant prioritat a la salut dels nostres fills, enfront dels
que només cerquen solucions efectistes i complaents amb una societat
que cada cop té menys valors ètics i menor esperit crític.
