La
síndrome postavortament, tan silenciada en el nostre medi i tan
diagnosticada als EUA, provoca en la dona un conflicte entre el seu
paper de mare i el de codestructora del seu fill. I és que resulta
més fàcil arrencar al nen de l'úter que retirar-lo del pensament.
També afecta en algun grau els barons.
Està descrita
la següent simptomatologia:
-
60% = va
augmentar del consum d'alcohol
-
65% = ideación
suïcida
-
70% =
alteracions sexuals
-
80% =
problemes de comunicació
-
80% = plor
freqüent
També,
depressions en qualsevol moment i especialment en els aniversaris de
“l'esdeveniment”, anestèsia dels sentiments, malsons en els quals el
mateix fetus pot arribar a acusar la mare... Cal destacar que,
malgrat el que diuen les avortistes militants, els estudis demostren
que la dona que avorta creu fermament que ha comès un acte horrible
que no pot ser perdonat. I és curiós que la millor teràpia sigui
l'atenció religiosa. L'estratègia de confrontació és inútil i cruel.
El llibre és fruit del treball de Pius
Stösel i de la fundació suïssa Sí a la Vida, la més important
iniciativa Pro Vida helvètica, que compta amb més de 75.000 membres.
L'edició espanyola ha estat realitzada per Editorial Combel, SA de
Barcelona.
Fundació Sí a la vida
Ed. Combel
Barcelona 2004
