En diversos punts d'Espanya es comença a promoure l'Eutanàsia. De
popularitzar-se desapareixerà la seguretat en els Centres Sanitaris
i podriem arribar a la situació de no arribar a saber si a un malalt
se l'ha emportat la malaltia o el sistema, ja que l'Eutanàsia podria
cridar l'atenció de certs polítics per reduir la despesa sanitària.
Aquesta
pràctica soscava la confiança que el metge ha de prestar i igualment
soscava la confiança en la justícia.
Esmentaré el
cas d'Holanda. El 2.002 es legalitzà aquesta pràctica i es calculant
que es practiquen 20.000 eutanàsies anualment. El 80% dels metges de
capçalera han practicat l'Eutanàsia en aquest país i també és
pràctica comuna negar operacions cardíaques a nens amb la Síndrome
de Down o la implantació de marcapassos a persones majors de 75
anys, la qual cosa recorda l'època del nacional socialisme nazi:
així ho han reconegut polítics de primera línia d'Itàlia, i a França
recentment s'han firmat declaracions contra l'eutanàsia.
Marcelo
Palacios, President de la Societat Internacional de Bioètica s'ha
pronunciat a través d'Europa Press promocionant l'eutanàsia i ha
rebut la resposta del President de la Federació Internacional
d'Associacions Mèdiques Catòliques Josep M Simón Castellví, el qual
manifesta: "L'eutanàsia és un mal que té una eficaç vacuna que són
les Cures Pal·liatius".
Un altre front
prové del President del Col·legi de Metges de Barcelona que es
manifesta com a metge proeutanàsia.
Recordo que fa
dos anys va quedar manifesta l'actuació d'alguns facultatius de
l'Hospital Severo Ochoa, de Leganés, en el Servei d'Urgències on era
freqüent aquesta practica i que va ser examinada i desaprovada per
persones molt il·lustres, intel·ligents i lliures com el Cirurgià
Dr. Moreno, i l'internista Dr. Serrano Rios, de Madrid.
Hi ha
coses molt boniques en la naturalesa i en la vida de les persones:
una tarda daurada, la flama del foc en la nit, la neu o la boira,
l'amor, la bondat… que enclouen el misteri de la vida que s'enfronta
a tota una cultura de mort que sentencia amb aires d'estoïcisme: «Caminante,
no hay camino».
Dr.
Alejandro Ridruejo
8/VI/07
