El Papa i la Universitat

en joc la llibertat de tots
 

Prof. Gian Luigi Gigli
Càtedra de Neurologia. Universitat d'Udine
16/I/08

«La visió dels físics romans no és només obscurantista i antiquada, podent-se qualificar, a molt estirar, com a tardopositivista, sinó que també és profundament provinciana. De fet, mentre es dediquen a escampar verí i a incitar violents i ignorants, no observen el que passa al món.»


Set-cents anys després que el Papa Bonifaci VIII fundés la Universitat de "La Sapienza", s'ha impedit parlar en ella al seu successor, Benet XVI, havent estat convidat pel seu Rector, és a dir: per l'Autoritat democràticament elegida pels seus Professors.

Una exigua part dels docents de l'Ateneu romà ha aconseguit apaivagar la veu autoritzada del Papa, no per la força del raonament sinó afalagant i incitant els segments extremistes i violents d’activistes de minories sexuals, reglots del 68 desposseïts de qualsevol representativitat social o política.

El pretext per declarar el Papa persona no grata ha estat una presumpta intervenció justificativa, per part del Papa, sobre el procés que va investigar a Galileu i que el va portar a abjurar.

En realitat això és una fal·làcia cultural i científica, que reverteix negativament sobre qui, en nom de la cultura i de la ciència, vol emmudir un fi intel·lectual i un il·lustre acadèmic com Joseph Ratzinger.

En efecte, en la conferència sobre Galileu, dictada justament a La Sapienza l’any 1990, el llavors Profesor Ratzinger s'havia limitat a explicar la reconstrucció del cas Galileu efectuada per filòsofs de la ciència com Feyerabend i von Weizsäcker, que havien demostrat que va ser justament la ciència d'aquella època, abans que l'Església, qui va condemnar Galileu. Aquest, de fet, encara tenint raó sobre l'heliocentrisme, no havia presentat proves convincents. Una reconstrucció històrica, com es veu, molt més articulada i complexa que la que presenten aquests pocs professors de física de Roma que, evidentment, han estudiat Història en la versió simplificada dels llibres de batxillerat, i han estat domesticats segons la ideologia anticatòlica dominant actual. El Prof. Ratzinger, d'altra banda, no buscava amb aquesta reconstrucció una fàcil excusa per a l'Església, sinó que, contràriament, ha sostingut que "la fe no neix del ressentiment ni del rebuig de la racionalitat", actitud molt diferent de la dels físics intolerants de La Sapienza. Aquests últims, d'altra banda, estan orientats en gran manera per les ideologies tardocomunistes, i no s'han desmarcat mai del suport que ells mateixos han prestat a obscurantismes molt pitjors i a coaccions del pensament humà, ni han protestat mai contra fets de la Història que, fins i tot en anys recents, han portat a la mort o als gulag a milions de persones, i que semblen haver subjugat totalment la ciència en algunes parts del món

Benet XVI constitueix per a aquestes persones un enemic molt temible amb qui es guarden de confrontar, justament perquè intenta obrir un diàleg amb el món, no a partir de la fe (que el món, havent rebut de Déu el do de la llibertat, pot també rebutjar) sinó a partir de la raó, oberta a totes les instàncies de la veritat.

La visió dels físics romans no és només obscurantista i antiquada, podent-se qualificar, a molt estirar, com a tardopositivista, sinó que també és profundament provinciana. De fet, mentre es dediquen a escampar verí i a incitar violents i ignorants, no observen el que passa al món. Retreuen al Papa tot el que afirma i escriu en defensa de l'home des dels estadis embrionaris de la seva existència, i són regularment desmentits pels resultats de la mateixa investigació científica, la qual a l'estranger no s’averganya de deixar espai al pensament del Papa en prestigioses i autoritzades revistes científiques.

Un exemple és el número de "Cell Proliferation" que apareixerà el mes de febrer, que he tingut l'honor d'editar, que presenta, junt amb altres veus autoritzades, un discurs del Papa i un article de Shinya Yamanaka, el científic japonès que ha revolucionat la investigació sobre les cèl·lules estaminals.

Des de les columnes d'aquest diari, convido el Rector i els Professors de la Universitat d'Udine, en nom dels valors de la veritat, cultura i tolerància que inspiren la Universitat a una crida pública a favor de la llibertat de paraula del Papa i a un gest de solidaritat vers el Prof. Ratzinger.

Desitjo que aquests gests prevalguin a Itàlia sobre una minoria facciosa i violenta.

Fins i tot l’any 68 es va començar retirant el dret de paraula en les assemblees. Al final del recorregut es van desencadenar les violències de l'Autonomia i, més tard, les de les Brigades Vermelles. juntament a la llibertat del Papa està en joc la llibertat de tots.

 

Prof. Gian Luigi Gigli
Càtedra de Neurologia. Universitat d'Udine
16/I/08

 

Llegiu també:

 

Pujar