Que la medicina del nostre país escollís Cosme i Damià com a sants
patrons ve del fet que el gremi de cirurgians de París ho fes l’any
1226, en just reconeixement a la seva labor mèdica duta a terme, en
part i segons la tradició, a Espanya.
Ha perdurat a la memòria dels
homes l’existència de dos metges que, al segle III de la nostra era,
exercien la medicina i la cirurgia sense demanar cap retribució per
a la seva feina; aquelles generacions que reberen el benefici del
seu saber els anomenarem Anargiroi, paraula grega amb la qual
es designava als que no acceptaven diners, en oposició as
Filargiros, que sí feien pagar les seves consultes.
Tot i que se li suposa a sant
Cosme l’habilitat quirúrgica i a sant Damià la mèdica i
farmacèutica, això no passa de ser una suposició artística que els
imaginaris moltes vegades inverteixen.
Se sap que exercien la medicina
al territori de Cilícia, trobant-se a Egea, la seva capital, avui
més coneguda com a Ayas.
A Catalunya, són molts els
pobles que els tenen com a patrons i no deixa de ser curiós el fet
que alguns han deixat en segon terme els antics patrons per celebrar
la seva Festa Major el dia 27 de setembre. Antigament, els metges
no visitaven en aquesta diada per tal de celebrar millor la festa de
llurs patrons. Només ho feien en casos de gravetat extrema i
excepcional. Val a dir que es tenia la creença que en aquesta data
no moria cap malalt, menys encara com a resultat de no haver estat
degudament visitat. Els Sants Metges els protegien i feien més pels
malalts del que haurien fet els físics activament. Hom deia que els
apotecaris, per associar-se a la festa de llurs companys, els
metges, servien de franc les medicines que receptaven en aquesta
data.
Un important retaule dedicat
als Sants Metges és el de Miquel Nadal (1453-1455), a l’antiga
capella d’aquests sants al claustre de la Catedral de Barcelona. La
capella que originalment va albergar aquest retaule havia estat
dedicada a sant Sever, i més endavant fou cedida a Francesc Desplà
(els marmessors testamentaris del qual encarregaren el retaule), qui
fundà en ella un benefici dedicat als sants Cosme i Damià. El
retaule fou traslladat el 1888 a l’anomenada sala de Cabrevació per
ser instal·lat l’any 1934 en una de les capelles de l’interior del
temple.
Aquest retaule gòtic de
l’escola catalana, de quasi cinc metres d’amplada, té al seu bell
mig les imatges vestides amb la indumentària mèdica de l’època. A la
part alta de l’altar hi ha una verge amb els àngels músics. Els
requadres laterals són quatre: el superior de la banda de l’evangeli
representa una visita dels sants, i en l’inferior compareixen davant
Lícies; en els de la banda de l’epístola, al superior hi ha
l’escorxament, i a l’inferior, la glorificació. Al bancal i altres
requadres: el central és una davallada; a la seva dreta hi un moment
del martiri, i a l’esquerra, el transplantament de la cama.
Josep Maria Vilarrasa
26/IX/08
Vegeu també:
