Fa molts anys que
Simone de Beauvoir va escriure: només hi ha un mitjà per suprimir
l’avortament i els seus estralls: autoritzar les dones perquè
utilitzin l’anticoncepció. La generalització a la contracepció
limitarà progressivament el nombre d’avortaments. Els governants
espanyols, seguint aquesta lògica, van arbitrar la campanya
“póntelo, pónselo”, que semblava “curar-ho” tot, i els avortaments
varen augmentar considerablement.
Després,
l’obsessió per vendre preservatius com a solució, “sexo seguro”, va
estendre’s a les campanyes de sanitat, serials, tertúlies
radiofòniques o altres mitjans d’opinió, i l’avortament va augmentar
encara més.
No és hora
d’adonar-nos que aquesta no és l’estratègia adequada? No caldria
fomentar dins dels programes de salut un sexe responsable, que no
vol dir amb preservatiu, una moderació en la promiscuïtat, un foment
de la fidelitat a la parella, etc.?
Si actuem enfront
d’altres excessos perjudicials per a la salut enèrgicament
(alimentació, obesitat, sedentarisme, hàbits tòxics, etc.), perquè
en el tema de la sexualitat actuem de piròmans i no de bombers?
Dra. Montserrat
Rutllant
Vicepesidenta del Patronat de la Fundació Pro Vida de Catalunya
28/XII/05
