S’admet, generalment, que els fàrmacs utilitzats en l'"anticoncepció
d'emergència" poden actuar tant per un mecanisme anovulatori,
impedint l’ovulació i per tant la fecundació, com antiimplantatori,
és a dir, dificultant que l’embrió niï a l’úter, actuant,
conseqüentment, per un mecanisme abortiu. Però també poden fer-ho
per altres mecanismes: retardant l’ovulació; modificant la mobilitat
de la trompa, la qual cosa dificulta el transport de l’ovòcit, de
l’òvul fecundat o de l’embrió; alterant el moc cervical, amb la qual
cosa pot obstaculitzar la penetració d’espermatozoides a l’úter i
trompes; i, fins i tot, actuant com a espermicida (Ann Inter, Med.
137, 180, 2002).
Per fer una valoració ètica de l'"anticoncepció d'emergència", i
més concretament de la píndola de l’endemà, és fonamental
conèixer el seu mecanisme d’acció, ja que depenent de si la píndola
actua impedint l’ovulació o la implantació, el seu ús tindrà
diferent catalogació ètica.
La majoria d’autors que publiquen en revistes internacionals en
llengua anglesa des de 1966 a novembre de 2001 classifiquen els
fàrmacs utilitzats en la "anticoncepció d'emergència" en dos grups:
els que tenen principalment acció anovulatòria, i aquells altres en
els quals preval l’efecte postfertilització. Els estrògens actuen
fonamentalment inhibint l’ovulació, i els progestàgens inhibint
l’ovulació i la implantació. És per això que, quan de la píndola
de l’endemà es retira l’estrogen (etinilestradiol), i només
s’utilitza un progestagen (levonorgestrel), es reforça la seva acció
antiimplantatoria i es debilita el seu efecte anovulatori. Això
significa que l’acció antiimplantatoria que es desenvolupa quan
s’utilitzen estrògens i progesterona serà més marcada quan
s’utilitzen fàrmacs que únicament contenen levonorgestrel, la qual
cosa pot suggerir que aquests fàrmacs augmenten, en gran nombre de
casos, la seva acció antiimplantatoria i per tant abortiva.
En un estudi en el qual s’avalua l’efecte del levonorgestrel en
tres dones que accidentalment van prendre una elevada dosi del
fàrmac, es comproven alteracions marcades en l’endometri, que
indubtablement han d’afectar a la implantació de l’embrió (Contraception,
66; 433; 2002). Per això es suggereix que, donada l’efectivitat
estadística de la "anticoncepció d'emergència", aquesta ha d’actuar
per algun altre mecanisme a més de prevenir o retardar l’ovulació (Am
J Obstet Gynecol 190; 53, 2004).
Es pot raonablement deduir que el levonorgestrel produeix ambdós
efectes, anovulatori i antiimplantatori. Segons les últimes
revisions bibliogràfiques, l’efecte antiimplantatori és el
predominant, amb independència del moment en què prengui el fàrmac
respecte a l’ovulació. Es pot concloure, per tant, que en la majoria
de casos actua per un mecanisme antiimplantatori. Si el mecanisme
d’acció ha estat impedir que l’embrió humà arribi a implantar-se,
s’acaba amb una vida humana, es digui el que es digui. Pot o no
denominar-se avortament, però d’indubtable s’està eliminant un ésser
humà, i això és l’únic que ha de prevaler per jutjar èticament el
fet.
En resum, ningú mínimament informat no posa en dubte que quan
òvul i l’espermatozoide s’uneixen es crea una nova vida humana,
sense que posteriorment s’afegeixi res de nou que la humanitzi, ni
en la implantació a l’úter de la seva mare ni en el naixement. Som
tot el que som des de l’instant de la fertilització.
Quan un acte sexual ha estat fecundant i s’ingereix la píndola
de l’endemà, tot sabent que aquesta actua modificant la paret
uterina de manera que s’impedeix la implantació del nou ésser humà,
podem deduir raonablement que l’embaràs ha fracassat. L'intent
d’alguns de redefinir l’embaràs com un procés que comença en la
nidació o implantació és una forma de negar la seva existència
prèvia i justificar la seva destrucció.
La vida comença en el moment de la fertilització, i qualsevol
agent químic que actuï causant la destrucció d’aquesta vida és un
fàrmac abortiu. La píndola de l’endemà, en aquest cas, no
actua com a anticonceptiva sinó com a abortiva.
El respecte a la vida no admet discriminacions. Hem de respectar
la vida de tots: de cada home, de cada dona, del nen i de l’ancià,
del pobre i del malalt, de l’immigrant, de l’enemic, i del ser humà
concebut encara que no hagi arribat encara a niar al ventre de la
seva mare.
Dra. Dolors Voltas
Presidenta de la Federació Espanyola d'Associacions ProVida
4/I/06
