A.- Com a cristians assumim l'orientació ètica i com a catalans
agraïm la contribució al bé comú del país, que els nostres bisbes
ens han ofert en el document titulat «Arrels cristianes de
Catalunya».
1. Ens cal passar d'una consciència directa a una consciència
reflexa de la situació democràtico-autonòmica del País.
2. Compartim amb els altres ciutadans el goig d'aquest progrés en
la llibertat, superant estats de perplexitat, sense, però, deixar de
tocar de peus a terra davant la complexitat de la realitat i les
exigències de la plenitud.
3. Assumim com a cristians l'orientació ètica dels nostres bisbes
i agraïm com a ciutadans l'aportació que han fet al bé comú del
país. Volem fomentar en les nostres comunitats cristianes el goig de
la pertinença, aquí i avui, a l'Església.
4. Ja d'entrada, constatem la relació positiva que existeix entre
Catalunya i el Cristianisme.
B.- Catalunya és la nostra pàtria,
que ens cal estimar i servir
5. Volem superar els factors negatius que eventualment han
incidit en el nostre concepte de patriotisme; ens sentim i ens
mostrem generosament lligats a Catalunya, la nostra pàtria.
6. Percebem i vivim que l'amor a Catalunya és part i forma del
nostre amor al proïsme
7. Volem superar la posició d'aquells creients que, tot invocant
la caritat pel que fa a les necessitats individuals, resta
insolidària pel que fa a les grans aspiracions col·lectives.
8. Descobrim i aprofundim progressivament que Catalunya
constitueix per a tots nosaltres, els seus ciutadans, la comunitat
cultural bàsica i el nostre punt d'inserció en la cultura universal.
9. Som conscients que el nostre amor a Catalunya comporta un
engatjament efectiu de civisme, que ha de manifestar-se en el
compliment dels nostres deures socials. Ho concretem, entre altres
punts, en: a) l'acceptació de les lleis justes i la crítica i
resistència pel que fa a les injustes; b) la contribució al bé comú,
mitjançant la promoció i afavoriment de les institucions, tant
públiques com privades; c) la preocupació per les necessitats reals
de la societat; d) i la urbanitat o cortesia en les maneres, que
dignifica i embelleix les relacions de convivència.
10. Revisem amb diligència si som prou generosos i creatius per a
assolir una presència activa i comunicativa de la nostra fe en el
teixit social, cultural i institucional de la societat catalana.
11. Volem ser sempre exemplars en la nostra actuació política.
Aquells d'entre nosaltres que participem en el govern o en la vida
política a través d'un càrrec públic, som conscients que la
responsabilitat i el deure de promoure el bé comú ens atenyen encara
més de prop.
12. Fomentem una decidida voluntat de convivència i de collaboració
amb tots els ciutadans, creients i no creients, quan es tracta de
posicions que estan d'acord amb l'ètica i el bé comú.
13. Ens esforcem de manera preferencial a favor dels desvalguts.
C.- Catalunya és la nostra nació,
els drets juridicopolítics de la qual ens cal instar i exercir
14. Prosseguim dins la llera de la tradició cultural catalana que
manté viva la distinció entre Nació i Estat.
15. Vivim la realitat nacional de Catalunya i reclamem
l'aplicació d'aquella part de la Doctrina del Magisteri Social que
afirma que: a) els estats han de respectar i, fins i tot, promoure,
els drets i els valors culturals de les minories ètniques, dels
pobles i de les nacions o nacionalitats; b) els estats no poden de
cap manera, segons dret i justícia, perseguir-los, destruir-los o
assimilar-los a una altra cultura majoritària.
16. Som conscients, i ho instem, que l'existència de la Nació
catalana exigeix una adequada estructura jurídicopolítica que faci
viable l'exercici dels seus drets i dels seus valors culturals.
17. Guardem viva la convicció que el nostre País és un component
amb personalitat pròpia −un component nacional− d'un Estat
plurinacional.
18. Fem el possible a fi que els germans catòlics dels altres
Pobles d'Espanya siguin els primers a comprendre i acollir les
aspiracions històriques de Catalunya, que són profundes i
irrenunciables.
19. En la mesura que la història comuna dels Pobles d'Espanya
proporciona una base sòlida per a llur mútua comprensió, afecte i
col·llaboració, volem avançar en la dita direcció pels camins d'unes
formes político-administratives que afavoreixin i serveixin el
desenvolupament de cada Poble.
D.- Catalunya és la nostra
cultura, els trets de la qual ens cal assumir, discernir i envigorir
20. Som ferms en la nostra voluntat de mantenir, costi el que
costi, la nostra pròpia cultura, tantes vegades amenaçada,
conscients que, lluny de ser un entossudiment gratuït, aquesta
actitud ens possibilita de mantenir el nexe amb la cultura
universal.
21. Som conscients que la cultura catalana té, sobretot, la seva
expressió i la seva principal senya d'identitat −bé que no l'única−
en la llengua que li és pròpia i que comparteix amb d'altres
comunitats germanes.
22. Ens esforcem per tal que la nostra llengua assoleixi la
plenitud de recuperació. L'usem normalment amb els ciutadans no
catalano-parlants que resideixen en la nostra terra.
23. Som conscients de la importància que ha tingut i continua
tenint la versió catalana dels llibres litúrgics. La plena
introducció del català en la litúrgia catòlica ha estat i és un
esdeveniment històric de gran importància pastoral i lingüística.
24. Conscients de l'accelerat ritme de secularització que afecta
la nostra cultura catalana, ens orientem vers una creixent
responsabilitat cristiana, el diàleg i el progrés integral de la
persona humana.
25. Treballem amb constància a fi que els canvis culturals no ens
menin cap a la irreligiositat i la decadència moral. Ens esforcem en
la defensa de l'home per ell mateix i no per cap altra raó, car això
pertany a la substància mateixa del missatge de Crist i de
l'Església.
E.- Passat: l'Església catòlica ha
contribuït de manera important a la forja i realització de
Catalunya. Ens reconaixem i refermem en una initerrumpida tracició
de fidelitat al nostre país
26. Maldem per una síntesi viva, com a mínim suficient, de la
història de l'Església al nostre País.
27. Mantenim viva i a l'altura d'una tradició veritablement
gloriosa l'aportació històrica dels cristians a Catalunya.
28. Alhora reconeixem, juntament amb els nostres Pastors,
l'existència de realitats negatives, pel que fa a la relació
Església-Catalunya, en els àmbits personal, històric,
políticoeclesial i eclesialpolític. Malgrat tot, ens reconeixem i
refermem en una ininterrompuda tradició de fidelitat a Catalunya,
fidelitat que ha estat especialment notable en els nivells més
populars i que, a vegades, ha comportat el marginament injust i el
sacrifici de persones i d'institucions.
F.- Present: la fe cristiana
continua viva en sectors molt amplis de la nostra societat. Avui, en
un context de pluralisme, la presència i l'acció de l'Església
catòlica al nostre país passa pel reconeixement i exercici efectius
del dret humà i civil a la llibertat religiosa.
29. Com a membres de l'Església: a) respectem la pluralitat
d'opinions; b) exercim i apressem la llibertat per a l'acompliment
de la -seva- nostra missió evangelitzadora; c) no demanem al poder
civil privilegis ni pretenem la utilització de cap poder polític ni,
encara menys, la seva subordinació.
30. La llibertat que reclamem és la llibertat d'evangelitzar i
volem utilitzar-la a fons, en la mesura de les nostres forces. Cal
que la veu i el testimoni cristians es facin presents en tots els
àmbits de la societat.
31. No ens pleguem a la pressió dels qui voldrien passar de la
correcta distinció entre el món temporal i el món espiritual a
l'exili de les opcions transcendents, foraviant-les de la nostra
cultura i la nostra societat.
32. Les comunitats cristianes acceptem i agraïm la petició que
ens fan els nostres Pastors amb vista a que el respecte al
pluralisme no ens faci passius ni minvi la nostra capacitat d'anunci
a tot arreu de la Bona Nova de Jesús.
33. Tenim voluntat d'exercir les dimensions testimonial,
teològica, pastoral i interpelladora que són pròpies de la praxi
eclesial.
G.- Esdevenidor: rica en història
i tradició, Catalunya és, al mateix temps, una terra freturosa de
modernitat. La consciència catòlica ens apressa, amb vista al futur,
a: mantenir i acréixer les tradicions de llibertat, treball i
família; complir els deures de justícia social, alhora que
multiplicar les iniciatives d'amor solidari; i acollir els qui han
vingut a compartir la nostra vida des d'altres terres bo i urgint
llur solidaritat amb la nova comunitat
34. En l'actual esforç de recuperació de festes, costums i
tradicions, maldem alhora per la continuació i desenvolupament de
les virtuts més destacades que els nostres avantpassats van deixar-nos
en herència.
35. Fidels a la tradició i oberts a la creativitat, conreem
l'amor a la llibertat, lluny de la discòrdia; al treball, bo i
mantenint el gust per la iniciativa, que és el gran estímul de la
laboriositat; i a una vida familiar sòlida, feta de fidelitat
conjugal, harmonia intergeneracional, iniciació dels fills en les
virtuts essencials, obertura i generositat en l'acolliment de la
vida.
36. Tenim voluntat de connectar amb el millor que ens ha llegat
la història i de fer-ne una força que ens projecti cap a un futur de
convivència, de cultura i de progrés en tots els ordres.
37. Maldem per assolir una formació social basada en la doctrina
de l'Església que els últims Papes i el Concili no han deixat
d'actualitzar i enriquir. Volem evitar el perill d'eludir-la que
prové de l'acció combinada dels qui creuen que la fe no ha d'influir
en el món dels seus interessos, i de les minories que consideren
superada la Doctrina Social de l'Església.
38. Conscients de l'actual taxa d'atur, escàndol i desafiament
del nostre temps, ens esforcem a crear amb tots els mitjans
possibles una economia que estigui al servei de l'home.
39. Cal que les autoritats orientin com més possible millor els
recursos públics cap a la creació de llocs de treball; que els
empresaris inverteixin tenint compte no solament de la rendibilitat,
sinó també de l'interès social; que els ciutadans adoptem una
actitud més exigent pel que a l'acaparament d'ocupacions remunerades
i als abusos en la percepció dels subsidis d'atur.
40. Donem suport a les accions empreses per Caritas i altres
entitats eclesials i cíviques amb vista a realitzar l'amor solidari.
41. Ens prefixem com a objectiu prioritari l'assoliment d'una
societat justa, que elimini contrastos odiosos i possibiliti a tots
els membres de la població de sentir-se ciutadans lliures del nostre
País.
42. Tenim present entre els nostres deures socials el de
l'acolliment cordial i generós als qui continuen venint a compartir
la nostra vida des d'altres terres, alhora que els convidem i instem
a solidaritzar-se amb la seva nova comunitat.
43. Cal que les nostres comunitats parroquials siguin un exemple
creixent de fidelitat a les nostres arrels cristianes, de
convivència en el respecte de totes les formes culturals, en la
facilitació de l'accés a l'ús normal de la nostra llengua i en una
germanor veritablement cristiana.
H.- La nostra ciutadania a la
pàtria catalana és un camí i un tast provisional de la ciutadania
joiosa i eterna en el cel
44. Volem viure com a ciutadans dignes del Regne de Déu,
il·uminats per l'Evangeli i ajudats per l'Església, sempre fidels a
Déu i a l'home.
45. Tenim present que la nostra ciutadania en la pàtria d'ací
baix és un camí, un pelegrinatge i un tast provisional de la futura
ciutadania benaurada i eterna.
Síntesi de Mn. A M Oriol
27/XII/85
