Quan?
Des del moment en el qual
l’espermatozou fecunda l’òvul, aportant cadascú la meitat de la seva
dotació cromosòmica per formar un nou ésser humà, que en aquell
moment de desenvolupament s’anomena zigot.
La vida humana comença per tant
quan apareix un nou ésser amb un codi genètic diferent del dels seus
pares, constituït per la combinació de la dotació cromosòmica
aportada per cada gàmet. Aquest és un ésser humà. A partir d’aquest
moment tot el que genèticament tindrà aquest nou ésser ja està
determinat i només cal el seu desenvolupament.
La progressiva multiplicació de
cèl·lules, i el pas per les successives etapes de creixement no
afegeixen res al seu status de membre de la espècie humana.
Per què?
Perquè l’ésser humà posseeix
una dignitat pel fet d’existir com a tal. És la especial
singularitat que té l’ésser humà per comprendre i transformar el
món, per estimar en la seva lliure donació als altres i per
escollir i determinar el seu futur. Aquesta dignitat li ve donada
per la seva condició de fill de Déu. Com diu Joan Pau II en
l’Exhortació Apostòlica Familiaris Consortio ”Déu ha creat l’home a
la seva imatge i semblança: l’ha cridat a l’existència per amor,
l’ha cridat a l’amor”.
És independent del seu estat de
desenvolupament, de les seves condicions físiques o mentals, del seu
estat de consciència... La salut, la intel·ligència o el
desenvolupament no atorguen a la vida del ésser humà la condició de
“humana”, com tampoc la malaltia, la manca de coneixement o de
desenvolupament li treuen aquest qualificatiu. Són precisament les
vides més febles, les més vulnerables les que han de ser protegides
amb més cura.
La vida del ésser humà és
sempre vida humana. Allò que sembla evident en les espècies animals
protegides, no ho sembla tant quan es parla de la vida humana.
L’ésser humà és un fi i un bé
en si mateix que cal protegir sempre.
Com?
a)
Protegint la seva formació.
No interferint en el procés natural que, tal com Déu ha previst,
comença en un acte unitiu que a més d’expressar amor, és font de
vida i preveu el cos de la mare com a santuari de la vida,
des del moment de la concepció.
Per tant no s’ha de recórrer
als mètodes contraceptius que, a més de separar ambdós aspectes de
l’acte conjugal, molt sovint són abortius i atempten contra la vida
en els seves primeres fases.
Pel contrari, la Planificació
Familiar Natural, respectant els bioritmes femenins, possibilita
afavorir o aplaçar una nova gestació. Els Mètodes Naturals que fa
servir la Planificació Familiar Natural valoren la fertilitat com un
bé del home i la dona, afavoreixen la relació interpersonal entre
els membres del matrimoni i fan de les decisions procreadores una
responsabilitat compartida.
b)
Evitant tota manipulació dels
embrions per respecte a la seva dignitat.
Considerant l’embrió com a fi en si mateix i mai com a cosa
que es pot utilitzar en servei d’altres , ni tant sols per motius
suposadament terapèutics o humanitaris.
També per respecte a la
dignitat del ésser humà, la fecundació ha de ser un procés natural,
no manipulat per un cientifisme dominador que permet a l’home
decidir sobre la vida dels embrions més febles malalts o deficients,
i fins i tot obre la porta a relacions de filiació
desnaturalitzades.
c)
Protegint i tenint cura de les mares
gestants perquè puguin tenir el fill que esperen en les
millors condicions físiques i psicològiques possibles. Aquesta és la
tasca que duu a terme, des de fa 18 anys, la
Fundació Pro Vida de
Catalunya i moltes altres entitats d’acollida a la vida.
Tota mare gestant és més
vulnerable per raó de la seva condició de portadora de vida
incipient. Les mares gestants en situació d’especial dificultat:
marginació, soledat, pobresa, malaltia, immigració etc., han de ser
ajudades d’una manera efectiva i integral. Aquesta ajuda ha
d’incloure suport afectiu, ajuda psicològica, alimentació,
habitatge, possibilitat de feina...
d)
Legislant a favor de la vida
tant en els temes que l’afecten directament com són l’avortament, la
reproducció assistida, la clonació, les cèl·lules mares... com en
qüestions relacionades com el matrimoni, l’educació, la conciliació
família-treball, el sistema tributari, les polítiques familiars...
Defensar la vida humana des del
seu inici és apostar per un projecte de futur en el qual l’home
respon a la invitació de Déu de participar en l’acte creador,
entenent aquest acte no només com a generador de vida física sinó
també de vida espiritual i psicològica, en definitiva, de creixement
integral de la persona humana. És tasca de tots encara que algunes
persones per l’exercici de la seva professió en siguin més
responsables.
Sra. Esperanza Coll;
secretària general de
RENAFER
21/IV/06
Veure Taula Rodona:
«Compromís social
amb el Congrés Internacional dels Metges Catòlics»
