En la secció "Debat a Debat" de l'òrgan d'expressió de l'Acadèmia -
Annals de Medicina - es fa un pronunciament monolític en favor del
laïcisme ateu (o si es vol: l'ateisme laic) com a única postura
possible per fer bioètica. Acudeixen per això a la ploma i el nom de
tres laïcistes:
- Victòria Camps, catedràtica de filosofia moral de l'autònoma
i presidenta del Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya.
- Antoni Caralps, metge nefròleg (s'autodenomina “humanista
laic”) que compte entre els seus "mèrits" l'haver “oficiat”
nombrosos batejos laics quan era l'alcalde d’Alella. Es dedica a
la política i fa i desfà en temes de Sanitat en aquella població.
- Guillem Verger: infectòleg ja jubilat i ex professor de
l'autònoma.
Cada un d'aquests escrits és la transcripció de la corresponent
conferència pronunciada en el “XIV Curs sobre L’Humanisme en
Medicina: El laïcisme”, activitat que -segons diu la nota - es va
celebrar a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el dia 20 de
desembre de 2005.
Valoració crítica
En primer lloc és imprescindible saber que el
diccionari de la llengua catalana entén per laïcisme aquella
doctrina que defensa la independència de l'home, de la societat i,
més particularment, de l'Estat de tota influència religiosa.
Dels diversos sentits de la paraula laïcisme, els
autors d'Annals utilitzen la paraula en el sentit més restringit i
agressiu, el seu sentit històric: es tracta d'un concepte que
s'utilitza des de la Revolució Francesa per a designar un moviment
que va en contra de qualsevol mena d'influència religiosa sobre la
cultura, l'educació i l'Estat. No es tracta només d'una separació
estricta entre l'Estat i l'Església, sinó que vol reduir i reprimir
les esglésies a l'àmbit del sagrat.
Per tant, el laïcisme tal com l'entenen els
autors dels articles equival a l'ateisme militant.
«Vostè pot tenir fe a casa
seva i pot visitar l’Església, però fora de casa o de l’Església no
pot manifestar de cap manera les seves creences religioses»,
diuen. «Als seus fills -a l'escola, que
hauria de ser sempre pública- ja l'educarem nosaltres»,
és a dir, l'Estat "laïc". «I ho farem
sense referència alguna a la transcendència».
És l’ateisme públic, la fe laïcista.
Per aquest moviment, cal evitar qualsevol
ressonància religiosa, tant en l'escola com en la societat. L’ideal
seria el poder reescriure la història, esborrant d'ella tota visió
transcendent. Ja es va intentar en els seus inicis amb la redacció i
edició de L'Enciclopèdia.
Centrant-nos especialment en l'article de la
filòsofa Victòria Camps, l'autora proclama en la seva col·laboració
que l’ateisme laic és la única base possible per la bioètica. Es
tracta d'una peculiar professió de fe i d'una estranya i
injustificada exclusió d’altres punts de vista legítims.
El fet de que -a l’hora de prendre part en el
discurs bioètic- l’autora faci del laïcisme ateu la seva opció
personal és en principi quelcom respectable. Però resulta sens dubte
excessiu que ho proclami com la única manera possible d’entendre la
bioètica.
Sense entrar a analitzar més en profunditat la
seva posició, cal recordar que hi ha molts professionals de la
bioètica, tant en el nostre país com a l’estranger, que mantenen
altres punts de vista i altres creences (també l'ateisme és una
creença), actituds que dissenteixen d’aquesta manera reduccionista i
excloent de contemplar la bioètica. Essent això cosa notòria, ¿com
és que els declara unilateralment exclosos de la bioètica? Sembla
que l'ateisme laic és tant exclusivista que no admet cap altres
companys de ruta.
D’altra banda, la revista dels metges catalans no
sembla el lloc més adient per exposar idees tant contràries a la
peculiar manera de ser del metge, el seu caràcter propi.
«... Ni Déu, ni
naturalesa, ni raó… són aptes per emmarcar el diàleg bioètic»,
assegura l’autora. ¿Què ens queda doncs de l’ethos mèdic? Què resta
de la compassió, del respecte al malalt, de la vocació d'entrega
generosa al seu servei i de la professionalitat i dedicació pròpies
del metge o de la infermera?
El laïcisme monocolor que professen els tres
autors de la secció “Debat a Debat” no resulta tant dogmàtic com el
dogmatisme que denuncia? Per què imposar als metges un ateisme
militant? ¿Per què obligar-los a prescindir de la naturalesa i de la
raó com a referent bàsic en les seves reflexions bioètiques?
Hem de suposar que els tres autors no pretenen
fer paternalisme ni coaccionar a ningú. Però afirmar des de
l’autoritat moral de l’òrgan d’expressió de l’Acadèmia de Ciències
Mèdiques que sense ateisme laic no hi ha bioètica no és això tal
vegada una coacció a la bona fe d’aquells lectors menys coneixedors
d’aquesta disciplina? Són molts els professionals de la medicina –
potser la majoria- que es manifesten de manera diferent i no
comparteixen d'entrada aquesta visió excloent atea.
Joan Vidal-Bota
President de l'Associació Catalana d'Estudis Bioètics
XI/06
