No, no
m'agrada el debat de l'eutanàsia. És enfrontar-se a alguna cosa que
sembla perduda per endavant. La consellera de Sanitat, Marina Geli,
torna a proposar (28/12/06) la seva despenalització
«si
es donen condicions de tranquil·litat política».
I és que a Catalunya alguna cosa comença a passar amb temes com
l'avortament i l'eutanàsia. Per què tem la Sra. Geli que no hi hagi
prou tranquil·litat política per dur a terme les seves polítiques
eutanàsiques? Per la resposta de molts ciutadans
davant els abusos comesos en el terreny del respecte a la vida
humana, especialment en els seus moments més fràgils. Barcelona,
recentment, ha quedat davant els ulls del món com la
capital mundial
de l'avortament. Aquí es pot fer de tot perquè ningú no controla
res, les lleis no es compleixen i ningú atura els metges avortistes
amb clíniques als millors barris de la nostra ciutat. El negoci es
xifra en 32 milions d'euros.
El
passat 14 de desembre vam sortir al carrer
convocats pel Pacte per
la Vida i la Dignitat. Els mitjans de comunicació van dir que
només érem
cent, però allà es contaven centenars de persones pacífiques
manifestant-se davant del Col·legi de Metges i la Clínica avortista
denunciada, per demanar l'acabament de la impunitat i el frau amb
els nens no nascuts. Què va significar aquella trobada? Que som vius,
que som ciutadans que exigim el respecte a tota vida humana, que
volem un espai públic que ens pertany per dret i que ningú amb prou
consciència dels esdeveniments que vivim no es quedarà a casa davant
tanta desfeta. Tots els allà presents, i molts més, quedàrem
compromesos en la defensa de la vida i de la llei. D'aquí les
declaracions de la Sra Geli sobre
«la
tranquil·litat política»
necessària per despenalitzar l'eutanàsia. Ella coneix molt bé les xifres d'assistents a la manifestació i el nostre compromís, que no es
detindrà davant semblant proposta. Com pot advocar per la
despenalització de l'eutanàsia en
«alguns
casos»
quan la seva Conselleria permet el que permet amb l'avortament? La
credibilitat la donen les accions.
Sra.
Geli: molts catalans no volem l'aportació
«de
progrés»
que vostè proposa. No hi pot haver progrés quan es legitima la mort
d'algú. Concretament: el que s'anomenava homicidi i avui en diuen
eutanàsia, ho controlarà com ha fet amb l'avortament? Si en alguns
casos vostè la considera legítima, en molts altres serà una
necessitat per a familiars i metges. No oblidi el cas Leganés que està
en mans de la Justícia per denúncies de pràctiques abusives.
L'informe del Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya (CCBC)
recolzant la seva iniciativa té més de tecnocràcia totalitària
-aliança fàctica amb la ideologia dominant-, que d'humanitat.
Aquesta aliança entre el poder i el legislador progressista
assessorat per certes bioètiques així ho demostra. La
Bioètica no va néixer per legitimar la destrucció de l'home, sinó
per defensar-la. El CCBC no fa Bioètica, fa una altra cosa.
Sra. Isabel Viladomiu; psicòloga clínica
Associació Catalana d'Estudis Bioètics
29/XII/06
