La tasca del metge es
d’entrega sense límits als altres, a tot home, dona, nen, fetus o
embrió. El metge els entrega el seu saber y la seva acció buscant
servir-los, àdhuc fins l’heroisme professional.
Des de la nostra
llibertat, i allunyats del debat polític, creiem adient fer les
següents precisions -comentaris benintencionats- al nou Codi
deontològic dels metges catalans.
-
No entenem per què és
necessari un codi específic per als metges de la nostra terra,
la qual estimem profundament i als habitants de la qual volem
servir com a metges fins l’extrem. Especialment, en uns moments
històrics en els que els models de conducta del món occidental
són molt semblants.
-
En la redacció del nou
Codi observem una disharmonia filosòfica entre uns articles i
d’altres: mentre que uns pertanyen a l’ideari socialcristià,
altres concerneixen al pracmatocapitalisme. El text no és un tot
harmònic i homogeni. Això ha estat així a causa del procés de
redacció i de selecció d’esmenes.
-
Trobem a faltar
algunes precisions sobre el malalt mental, un cas particular en
la medicina, on drets com el consentiment informat per algunes
actuacions mèdiques han de reformular-se per a una millor
atenció a qui pateix en la seva ment.
-
S’haurien haver
precisat quins regals o grups d’ells poden acceptar els metges o
les associacions mèdiques de la indústria farmacèutica, en la
línia de l’informe Kennedy, i quins no poden ser acceptats sota
cap concepte. Creiem que en quests regals radica una gran part
del dèficit econòmic de la sanitat catalana.
-
S’ha perdut una ocasió
única per a fixar un temps mínim per visita mèdica, bé minutada,
be computada d’alguna altra manera. Així s’hagués ajudat
enormement a la dignificació de la professió mèdica,
especialment en el sector públic.
-
Recordem, respecte al
funcionament dels comitès deontològics dels col·legis de metges,
que la Constitució espanyola prohibeix expressament els
tribunals d’honor.
-
Una de les millors
mostres de respecte pels demés és conèixer com ells volen ser
respectats i tractats. En aquest sentit falten precisions sobre
els drets religiosos dels malalts i sobre la consideració de
l’home com a ser biopsicosocial i religiós. El coneixement i
respecte de les religions i creences del nostre medi és
imprescindible per aconseguir una atenció integral dels nostres
malalts.
-
Pensem que el metge té
l’obligació moral de conèixer bé el llenguatge i la llengua en
la que expressen millor els símptomes i signes els malalts i
transeünts de la població en la que treballa.
-
Ens temem que alguns
articles sigui interpretats justament al revés de com es
llegeixen: això ha passat ja amb el famós “tots tenen dret a la
vida” de la Constitució.
-
Recordem que provocar
un avortament no és un acte mèdic. Així ho entén el mateix
legislador espanyol quan el despenalitza, sota uns supòsits, el
realitzi qui el realitzi, sota la genèrica direcció d’un metge
(ni tan sols ha de ser especialista en obstetrícia i
ginecologia).
Per tot això, des de la
nostra legítima llibertat, i sense infravalorar la ingent feina dels
ponents del nou Codi i la seva bona voluntat, creiem desencertat
aprovar un text ambigu que aporta poc valor afegit als anteriors.
|
