• A pesar de la
proliferació de comitès d’investigació ètica, es generalitza la
contracepció, l’avortament, la manipulació i canibalització
embrionària, la sexualitat desordenada i la pandèmia de sida. Sense
ànim de trivialitzar la tragèdia i el dolor dels afectats pel
tsunami asiàtic, aquest tsunami mèdicomoral causat per
l’home l’està sobrepassant en horror i magnitud, alhora que enfonsa
el món sencer.
• Aquesta allau de mal amaga una creixent voluntat perversa amb
motius mèdics, científics i socials. Els actes dolents semblen
accions bones quan hi ha bones raons per cometre’ls, y com que ningú
no fa res sense una bona raó s’obre la porta a totes les accions
malvades, fins arribar a la corrupció de la consciència i la
creixent incapacitat per l’opció moral. Sense la intervenció divina,
aquest error fonamental pot no tenir altre acabament que la
catàstrofe.
• L’holocaust va començar a la ment, però a l’actualitat l’extermini
massiu a clíniques i laboratoris és part de la corrent principal de
viure. A l’encíclica
Evangelium Vitae (1995), el Papa Joan Pau II va definir la
desviació bioètica i la corresponent falta de respecte per la vida
humana com a cultura de la mort, advertint que “una veritable
xarxa de complicitats s’està estenent fins a conquerir amples
sectors de l’opinió pública, allargant-se per arribar a incloure
institucions, fundacions i associacions internacionals”.
• Els metges catòlics necessiten restaurar i augmentar el sentit de
pertinença en la fecunda harmonia familiar de Déu, font de la
dignitat humana i signe de salut, i guardar el nexe entre Creador i
criatura trencat per l’humanisme secular.
• Protegits amb aquest sentit de l’existència, els metges catòlics
seran capaços de resistir més efectivament les forces antivida que
tracten d’establir una esterilitat egoista i la destrucció de la
família, per així ésser promotors en contra de la cultura de
la mort que està consumint la professió en el món.
• Hem d’actuar. La fe sense obres és mort. Si nosaltres, catòlics,
no donem testimoni de les nostres creences en públic per por
d’ofendre els altres, no estem sent tolerants sinó covards. El
silenci afavoreix l’opressor. Ser catòlic només en privat i romandre
neutral o callat públicament enfront del mal, o pitjor donant-li
suport, no és opció per a nosaltres. Hem d’abandonar la
clandestinitat. Si no som part de la solució som part del problema.
• En paraules del Papa
Joan Pau II (Pregària
del metge), hem de “testimoniar l’Evangeli de la vida en la
nostra professió, comprometent-nos sempre a la seva defensa, des de
la concepció fins a la seva fi natural, i respectar la dignitat de
cada ésser humà, especialment la del més dèbil i del més
necessitat”.
