L'Autoritat de fertilització i embriologia humanes del Regne Unit ha
decidit autoritzar a un laboratori de Newcastle dur a terme
experiments amb cèl·lules mare embrionàries humanes (CMEH) per a
usos terapèutics.
El permís és limitat en el temps i subjecte revisió, i va ser emès
sota la condició d'estrictes propòsits terapèutics i amb el límit de
14 dies de creixement embrionari.
L'anunci apareix després de la recent publicació a Science del
desenvolupament d'embrions humans fins a l'estadi de blastòcit,
realitzat per un equip de científics coreans i és la confirmació de
que la cursa científico-industrial per a la producció de CMEH,
temuda per moltes persones i institucions, ha ja començat. De fet,
el juliol, el govern japonès va autoritzar un ús limitat de la
clonació embrionària humana per a usos terapèutics, ja s'ha obtingut
la primera llicència australiana per a la producció de línies
cel·lulars de CMEH.
Com sempre, la justificació "ètica" per als estudis de clonació és
el potencial curatiu de les CMEH sobre malalties importants com el
pàrkinson, l'alzheimer o la diabetis.
Com sempre, les finalitats humanitàries són una simple cortina que
permet la manipulació de l'opinió pública per amagar els enormes
interessos financers i industrials que s’amaguen darrere de les
CMEH.
Una vegada més, l'alt potencial de creixement descontrolat
d'aquestes cèl·lules, que significa un alt risc de malignització si
s'utilitzen per reparar o reemplaçar òrgans o teixits, no s'ha
esmentat; igual que encara s'ha de trobar algun mitjà poderós
d'induir tolerància immunològica abans que les CMEH puguin
emprar-se.
No es reconeix la investigació amb cèl·lules mare adultes, malgrat
ser les úniques que ja han presentat resultats importants des del
punt de vista clínic.
De fet, només en les últimes setmanes, Nature ha publicat un estudi
dut a terme a Califòrnia demostrant que cèl·lules de cervell de
ratolí es converteixen en cèl·lules de vasos sanguinis; mentre que
investigadors alemanys van publicar a The Lancet que cèl·lules mare
derivades de medul·la òssia milloraven la funció cardíaca després
d'infarts de miocardi. A la mateixa revista, científics anglesos van
publicar que cèl·lules de la pell es transformaven en cèl·lules
cerebrals, alimentant l'esperança de trobar una cura contra el
pàrkinson sense problemes ètics.
Paradoxalment, The Lancet, una de les revistes mèdiques més
prestigioses del món, ha començat una campanya per a la investigació
amb cèl·lules mare embrionàries humanes quan s'aproxima el debat
sobre la prohibició de la clonació a les Nacions Unides, i els
votants nord-americans estan sent sondejats.
Un número molt recent ha estat dedicat gairebé exclusivament als
temes mèdics, científics i legals, sobre les cèl·lules mare, amb un
editorial que urgia als científics a exercir un fort lobby
per la causa. Irònicament, la nota de premsa de la revista només
subratllava el progrés en el camp de les cèl·lules mare adultes.
Tanmateix, l'editorial declarava que les aplicacions clíniques de
les cèl·lules mare embrionàries estan per caure.
-
La FIAMC reafirma que és èticament inacceptable sacrificar
deliberadament la vida de cap ser humà, fins i tot en estat
embrionari, encara si es fa per millorar les condicions de salut
d'altres éssers humans.
-
La FIAMC convida a tots els metges i investigadors catòlics a
convertir-se en un actiu lobby, també en ocasió de cites electorals,
per obtenir una prohibició total de qualsevol clonació d'embrions
humans, encara que sigui per raons terapèutiques. La FIAMC convida
els parlamentaris catòlics a considerar els riscs que suposa la
clonació per a la humanitat.
-
La FIAMC urgeix a les autoritats polítiques i als
sponsors
particulars a recolzar els estudis amb cèl·lules mare adultes, el
potencial terapèutic del qual ja ha estat demostrat.
-
Finalment, la FIAMC convida a no oblidar les epidèmies planetàries
com la malària, la sida o la malnutrició, que afecta especialment
Àfrica, i podrien resoldre's amb molts menys fons.
Prof. Gian Luigi Gigli,
president de la FIAMC
Udine, 12/VIII/04