Les associacions i moviments cristians i no confessionals que formem
el Pacte per la Vida i la Dignitat volem manifestar, en
relació al Projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya (PEAC) que va
aprovar el Parlament de Catalunya el passat
30 de setembre de 2005,
el següent:
Primer.-
Una part important de l’Estatut fa referència a opcions ideològiques
molt concretes, que no aporten res a la naturalesa del que hauria de
ser un Estatut d’Autonomia i que en tot cas poden tenir el seu lloc
en l’àmbit de la legislació ordinària, però no en un Estatut. Si
realment es vol que aquest sigui per a tots els ciutadans, no pot
condicionar el sistema de valors de la societat civil. Acceptar-ho
seria condicionar el present i futur del nostre sistema de creences
i valors.
Segon.-
Ens preocupen diverses parts del projecte, especialment el Títol
I. De drets, deures i principis rectors, perquè del seu conjunt
es desprèn un contingut ideològic doctrinari que prefigura una
determinada concepció de la societat que no tothom pot compartir.
Aquest fet suposa que el PEAC assumeix uns plantejaments teòrics
molt concrets sobre qüestions en les quals no existeix consens
social. En molts casos, aquests suposen a més una greu violació de
drets fonamentals com són el dret a la vida o a la llibertat.
L’opció per més autogovern no pot portar implícit haver d’acceptar
les expressions doctrinàries que emparen realitats, fins i tot,
delictives en alguns casos com l’avortament voluntari (art. 41.5,
“salut reproductiva”) o l’eutanàsia (art. 20).
Així mateix en l’article 44.1. s’ha exclòs la
referència a la formació humana de l’alumnat, esmentant els
valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme,
responsabilitat cívica i els altres, obviant, amb aquest final
“i els altres”, la menció específica de la religió.
També l’article 54, quan parla de la memòria
històrica en fer referència a les persones que han patit
persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de
consciència, negligeix la citació específica de la religió,
causa per la qual varen ser objecte de persecució, i fins i tot
assassinats, capellans, monges i laics pel sol fet de pertànyer o
simpatitzar amb organitzacions confessionals. No es pot acceptar
aquesta expressió parcial dels fets històrics.
Tercer.-
Ens trobem davant d’un Projecte d’Estatut que pretenent regular un
gran nombre de temes concrets n’omet d’altres molt importants. El
resultat és un text doctrinalment esbiaixat i desequilibrat. Així,
per exemple, no hi ha cap referència al paper del cristianisme en la
formació de la identitat de Catalunya, ni del paper de l’Església a
Catalunya i del corresponent a les altres confessions religioses.
El PEAC hauria de referir-se a l’aconfessionalitat i a
la col·laboració amb les confessions religioses, en especial amb
l’Església Catòlica tal com fa la Constitució Espanyola (art. 16),
com també el Tractat Constitucional Europeu (art. I-51), en matèria
de la interlocució obligada amb les esmentades confessions.
El fet religiós no existeix per al PEAC ni com a
llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i les
comunitats (art. 16 de la Constitució), ni com a fet històric,
cultural i social. Fins i tot s’afirma que a les escoles de
titularitat pública l’ensenyament és laic (art. 21.2.), expressió
que pot conduir a una política educativa laïcista i discriminatòria
vers les diverses creences que hi ha a la nostra societat.
Cal respectar i fomentar la llibertat religiosa i molt
especialment les creences dels cristians i la projecció i
reconeixement públic d’aquestes creences atesos el gran nombre de
ciutadans creients i les arrels cristianes del poble català.
Quart.-
Hi ha articles inspirats en una marcada opció política. Així
l’article 41 parla de perspectiva de gènere, en la qual també
incideixen els articles 4.3. i 153.
Amb l’expressió perspectiva de gènere es
designa la concepció ideològica que sosté que el sexe no és una
predeterminació biològica, sinó una opció cultural i que, per tant,
pot ser lliurement autodeterminada. L’Estatut no pot promoure la
ideologia de gènere com un fet compartit i inherent als valors de la
societat civil catalana. El que s’ha de fer és emparar els drets de
la dona com a persona, dret que la immensa majoria de catalans,
entre els quals ens comptem, hem de defensar i promoure.
Cinquè.-
Tot i que valorem positivament la consideració a les famílies
nombroses, trobem a faltar la referència prioritària a la institució
matrimonial, la maternitat i la paternitat, mentre que per contra es
dedica una gran atenció a les unions estables de parella i de
convivència. No hi ha la definició autèntica de família ni la de
matrimoni (que ha de ser considerat com la unió d’un home i una
dona), ja que es parla només de “famílies” (arts. 16 i 40), i es
consideren com a tals realitats que no ho són (art. 40.7.) a les
quals se’ls concedeixen els mateixos drets i protecció. Això suposa
un greuge comparatiu pel que fa a les institucions abans esmentades.
Sisè.-
Una altra omissió greu d’aquest PEAC és la del principi de
subsidiarietat, que significa que les administracions públiques
no han de suplantar la iniciativa i la responsabilitat de les
persones i les entitats i organitzacions intermèdies. Això afecta no
només a les institucions, sinó també a totes les relacions de les
persones, les famílies i les seves comunitats amb els poders
públics. Aquest principi forma part de la doctrina bàsica de la Unió
Europea.
La pretensió de regular fins el detall la vida d’un
poble és expressió d’una ideologia intervencionista que no respecta
el necessari protagonisme de les persones i de la societat civil.
Una manifestació d’aquest intervencionisme és el tractament que es
fa dels centres educatius d’iniciativa social, condicionats
totalment a les normes i al control de l’administració, la qual cosa
retalla la seva autonomia i pot limitar el seu ideari.
Setè.-
Ens sorprèn que en un text tan extens i ideològic la realitat
flagrant de la pobresa sigui tractada com una qüestió relegada als
serveis socials i a la renda garantida de ciutadania (art. 24.3.),
quan en realitat es tracta de quelcom molt més important: una
vulneració dels drets humans que demana amb urgència polítiques
integrals de tot el conjunt dels departaments del govern.
Vuitè.-
Malgrat
que és elevat el nombre de drets que inclou, quan es parla dels
drets dels infants (art. 17), no es reconeix el seu dret a tenir un
pare i una mare, home i dona.
Per
concloure:
El Pacte per la Vida i la Dignitat no entra a valorar el dret
a més autogovern per part de Catalunya, perquè depassa el seu marc
d’actuació. Amb aquest document el que fem és expressar les nostres
objeccions, en particular al Títol I, i a una part important
de la resta de preceptes, que hauria de solucionar-se d’acord amb
els principis de solidaritat, justícia, igualtat i legalitat. Per
tant, treballem perquè el text que ha de discutir-se a les Corts
Generals reculli les esmentades consideracions.
Barcelona, desembre 2005.
Entitats del Pacte per
la Vida i la Dignitat: ACA-Associació Coordinadora de l'Ancianitat,
Acció Familiar, ACISJF (Ass. Católica Internacional Serveis Joventut
Femenina), AEDOS, AFAMMER Barcelona (Ass. Famílies Rural), Alianza
Mundial Jóvenes Europa, ANDOC (Associació Nacional per a la Defensa
del Dret a l’Objecció de Consciència del Personal Biosanitari),
Apostolat de la Divina Misericòrdia de Barcelona, Apostolat de
l'Oració de Barcelona, Ass. Antics Alumnes La Salle Bonanova, Ass.
Antigues Alumnes Esclaves del Sagrat Cor, Ass. Charles Péguy, Ass.
Civitas Dei, Parroquia Sant Genís dels Agudells, Ass. Cultural para
la Infancia (Valiván), Producciones De La Raíz, Multifestival David,
Ass. De la Presentació (Antigues Alumnes Dominiques Presentació),
Ass. FERT, Ass. Juristes Cristians de Catalunya, Ass. Metges
Cristians Catalunya, Associació Catòlica de Propagandistes,
Associació Fe i Cultura, Associació Pro Vida Barcelona, AVM Radio,
Ayuda a la Iglesia Necesitada, Casal Parroquial St. Antoni de Pàdua,
CERADAI Catalunya, CIM, Clam per la Dignitat, Col•legi Sagrat Cor,
Col•legi Viaró, Com. Catecumenals, Comunidad Jerusalén, Comunitat de
l'Emmanuel, Confraria Santa Apol•lònia BCN, Congregació Religiosa "Fills
de la Sagrada Família", Coordinadora d'Entitats no Gubernamentals
per a la Família, Cristiana Formació Permanent, E-Cristians, El Full
de Mataró, FALMI (Franciscanas Aux. Laicas Misioneras de la
Inmaculada), Famílies Noves del Moviment del Focolars, FAPEL (Federació
d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures), Federació Ass.
Catalanes de Vídues, Federació Cristians de Catalunya, Federación
Española Ass. Provida, Fundació ARSIS, Ass. Amics Sant Josep del
Molí, Parròquia Sant Pau Badalona, Fundació DIF, Fundació Obra
Cultural, Fundació Pro Vida de Catalunya, Fundación Arbol de la
Vida, Fundación Balmesiana, Instituto Univ. Sto. Tomás, E-Aquinas,
Fundación Carmelo , Fundación Gratis Date, Fundación Maria Raventós,
Fundación Mediterrània, GEC, CinemaNet, Grups Espiritualitat
Matrimonial Parr. Sant Esperit de Terrassa, Institut Superior de
Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona, APOSTOLAT DEL MAR
STELLA MARIS de Tarragona, Joves E-Cristians, Karit Solidaris per la
Pau, Misioneras Hermanas de Betania, Misioneros de Oración y
Adoración Jesús por María, Missioneres Eucarístiques de Natzaret,
Unió Eucarística Reparadora, Moviment Cristià de Mestres i
Professors, Obra de Exercicis Parroquials , Ordre Franciscana Seglar
de Catalunya, Parròquia de Sant Jordi, Parroquia Purísima
Concepción, Parroquia San Félix, de Sabadell, Parroquia Santa
Joaquina Vedruna, PRODIC (Professionals i Directius Cristians),
Professionals per l'Ètica, Universitaris per la Justícia (UPJ),
Trobada Familiar Parroq. N.S. del Àngels de BCN, Renafer (Regulación
Natural Fertilidad), Renati Sunt, Renovació Carismàtica Catòlica,
Revista Família i Cultura, Revista Viure en Família (Urgell) (delegació
Família i Vida d'Urgell), Sindicat PREC, Sociedad Grignion de
Montfort, TOC (Tercer Ordre Carmelità), Xarxa de Joves Cristians,
Instituto Política Familiar (IPF), Grup Pensar per Conviure (Facultat
de Filosofia de Catalunya) (Parròquia de Cardedeu), Moviment
Schoenstatt.
