Un dels mecanismes d’acció de la píndola de
l’endemà és l’antiimplantatori (la bibliografia publicada
accepta aquesta acció en, pel cap baix, un 75% dels casos en que
resulta efectiva; s’impedeix la nidació de l’òvul fecundat i, per
tant, s’interromp el procés de la vida ja començada.
-
La decisió de dispensar
(que no receptar) la píndola per part del personal mèdic,
d’infermeria o administratiu entra en contradicció amb la nova
Llei de prescripció i recepta mèdica (vegeu Projecte de Llei
 ,
 ).
-
És un mètode econòmic
(després no s’han de fer avortaments) i alleugereix de
culpabilitat a qui la dóna i a qui la rep, ja que cap dels dos
sap del cert si al moment de prendre-la hi ha, o no, embaràs.
-
Respecte a les noies de
menys de 16 any, són menors i per tant sotmeses a la pàtria
potestat dels seus pares o tutors. L’article del Codi
deontològic del Consell de col·legis de metges catalans que
pretenia usurpar-la en certs casos, ha estat suspès per un
recurs judicial (vegeu recull de MCC
).
-
Si el que els polítics
pretenen és educar els nostres joves en la irresponsabilitat, la
píndola de l’endemà és un bon exemple, doncs fomenta que
no assumeixin les responsabilitats dels propis actes. En
definitiva, eduquem persones immadures.
-
Si parlem dels avortaments
(interrupcions voluntàries de l’embaràs, en terminologia
light), al total 17.278 casos de l’any 2004 -4% més que
el 2003 (16.605)-, hauríem de afegir-los, al menys, els induïts
pel tractament amb la píndola de l’endemà,
difícilment valorable, però prou important tot tenint en compte
l’elevada dispensació i el seu efecte antiimplatatori (vegeu
recull de MCC
).
És conegut que Catalunya té la
més baixa natalitat del món. Si seguim en aquesta línia política, no
som més progressistes. Apostem per la vida, i ho serem.
Dr. Fernando García-Faria
President de Metges Cristians de Catalunya
29/XII/05
|
