Puix que sou advocats nostres
ensenyeu-nos d’estimar:
Fem camí sota el guiatge
dels sants Cosme i Damià.

A l’Aràbia, terra eixuta,
que recrema l’astre sol,
hi teniu la llar paterna
i les branques del bressol,
malgrat ser un desert estèril
sap els cors assaonar:
Fem camí…

El prestigi, s’escampava,
de creients i cirurgians
per les terres occitanes
i els Països Catalans;
amb el títol de Sants Metges
el País us va invocar:
Fem camí…

Vostra fama guaridora
que es coneix pertot arreu
ens arriba a Casa Nostra,
a les Valls del Pirineu.
Tots plegats, amb fe arriscada,
ens venim a desfogar:
Fem camí…

Vàreu rebre homenatge
de les terres d’Occident
i heu sigut per Catalunya
Sant Abdó i Sant Senén
deslliureu-nos de marfugues
amb el vostre tarannà…
Fem camí…

Abrandeu-nos la fe balba
quan s’acosta el vostre Aplec;
n’hi ha molts que encara diuen:
“Malgrat tot, encara crec!”
Torna a Déu a corre-cuita
qui el camí de nou refà…
Fem camí…

A la Seu barcelonina
trobem de Miquel Nadal
un retaule formosíssim
que ens condueix cap a dalt,
la presència de cinc segles
prop les grades d’un altar:
Fent camí…

Barcelona, ciutat bella,
de Catalunya casal,
deslliureu-la a tothora
de les urpes de tot mal.
No deixeu mai de donar-nos,
quan convingui, un cop de mà:
Fem camí…

Si vivim el patronatge
els presents i els que vindran,
amb l’escalf de l’Evangeli
tirarem sempre endavant;
feu que arribi ben de pressa
l’esplendor d’un nou demà:
Fem camí…