Ni com a metges, ni com a cristians, ni com a persones podem
acceptar el que li han fet a l'Eluana. Mai es pot deixar sense
menjar a un ésser humà. L'Eluana estava viva i l'han matat. L'Eluana
respirava, menjava, deglutia, sonreia; i ara ja no es troba al món
dels vius.
L'Eluana era una noia que necessitava aigua, aire, aliments,
higiene i estimació. L'estimació li han donat les monges que la
cuidaven, li ha donat la seva mare i tants i tants italians.
Comprenem perfectament el dolor del pare. L'Eluana era com una
nena petita que necessitava totes les atencions. Però estava viva.
Negar-li els aliments i sedar-la fins al final, a ella que no tenia
cap dolor, és simplement i clarament un assassinat. Res ni ningú pot
justificar retirar-li els aliments i administrar-li un sedant per
accelerar el final dels seus dies sense cap mena de pietat.
Amb l'esperança de que un cas similar no tornarà a repetir-se,
condemnem de la manera més enèrgica la eliminació física de l'Eluana
i confiem en els responsables dels diferents poders dels països que
vegin el dret a viure com a base per una convivència social en pau.
Dr. Josep M Simón
President de la Federació Internacional de les Associacions de
Metges Catòlics
10/II/09
