Fa pocs mesos, la revista “Science” va publicar que,
per primer cop a la història, l’Institut Craig Venter, de Maryland
–EUA-, havia aconseguit la síntesi en laboratori del genoma d’un
petit bacteri: el Mycoplasma genitalium-. Aquest fet, que significa
un important pas endavant en l’assemblatge de grans fragments d’ADN,
i que obre les portes a la productivitat de les indústries
biotecnològiques, va ser acollit i divulgat a la premsa no
especialitzada com a la creació de vida artificial. La vella
temptació del “sereu com Déu” segueix planant sobre nosaltres.
És cert que s’ha aconseguit crear vida als
laboratoris? Qui és Craig Venter en el món de la genètica i cap a on
assenyalen les seves línies d’investigació? Quins avenços pràctics
podem esperar en als propers anys dels resultats que avui presenta?
Quins nous reptes ètics haurem de saber respondre? Aquestes són les
qüestions que volem esbossar en els següents paràgrafs.
Craig Venter i el Projecte Genoma
El bioquímic i farmacòleg Craig Venter es una
personalitat en el món de la genètica. És un dels pares del
“Projecte Genoma Humà”, que l’any 2003 va aconseguir finalitzar la
identificació i seqüenciació de la llarguíssima cadena dels 3.200
milions de parells de bases (pb) que constitueixen els 35.000 gens
de l’ADN nuclear humà, el nostre llibre d’instruccions.
Pot assegurar-se que la finalització del Projecte
Genoma ha estat el major puzle mai abastat per la humanitat. Per a
la seva realització han hagut de confluir els esforços d’una munió
de països punters en la investigació durant 19 anys. Si bé ha estat
un triomf més gran de la biotecnologia i de la informàtica que de la
biologia bàsica, això no treu mèrit a una de les fites més
importants en la història de la genètica, després dels experiments
de Mendel a mitjan del Segle XIX i de la descripció de l’estructura
de l’ADN per Watson i Crick l’any 1953. Suposarà una revolució
enorme en el diagnòstic i tractament de les malalties de base
genètica, particularment del càncer, i un gran avanç en les
aplicacions biotecnològiques.
El Genoma mínim
Tornant a la notícia de la revista Science que
esmentàvem a dalt, el Mycobacterium genitalium és un dels bacteris
d’estructura i funcions més simples de la natura. Com a
procariota, no té nucli i disposa d’un sol cromosoma circular
format per la seqüència de 580.000 pb i 485 gens. Seqüència ben
coneguda des de fa 10 anys. Una minúcia comparada amb el genoma
humà.
L’interès científic per el genoma dels petits bacteris
com el Mycobaterium genitalium, a part de la recerca científica
bàsica, s’ha despertat en els últims anys tot pensant que en la seva
parquedat de gens podrien estar aquells d’estructura i funció
indispensables per desenvolupar les tasques bàsiques de la vida, que
es creuen comuns a totes les espècies: l’anomena’t “genoma mínim”.
Conèixer-lo i controlar-lo pot ser una eina de molta utilitat en la
enginyeria genètica.
L’aportació de Craig Venter i el seu equip ha estat,
en primer lloc haver-se plantejat la síntesi artificial del genoma
mínim, i en segon lloc –i molt especialment-, aconseguir seqüències
llargues de gens fins constituir la rèplica del genoma bacterià
complet. Fins ara, s’havia aconseguit una longitud màxima de 144.000
pb unint successivament peces més petites i utilitzant
vectors de clonació. Recordem que el Mycoplasma genitalium, tot i
ser un dels bacteris més simples, té un ADN de 580.000 pb, 4 vegades
per sobre del que fins fa poc temps permetia aconseguir la biologia
molecular. La genialitat de Venter, en aquest sentit, ha estat
aconseguir l’acoblament de les últimes 4 llargues peces d’ADN
mitjançant la recombinació en el ben conegut genoma del llevat de la
cervesa (Saccharomyces cerevisiae), utilitzant un vector de
major capacitat.
Eureka!, però no confonguem
Un nou Eureka per a la ciència, però cosa molt diferent
que l’anunciada creació de vida artificial per alguns medis
de comunicació. El que s’ha aconseguit és la resíntesi en el
laboratori d’un genoma ja existent en la natura, la seva imitació,
mitjançant tècniques d’enginyeria genètica. Un gran èxit, sens
dubte, però res a veure amb l’acte creatiu “ex novo”.
I encara s’ha d’explicar millor: pensi’s que el genoma
del bacteri no és més que el seu material genètic, no la cèl·lula
viva. Es conserva en la biblioteca de DNA del laboratori de
l’Institut, però encara cal demostrar que sigui capaç de funcionar
d’aconseguir substituir-lo pel genoma original d’un Mycoplasma en el
laboratori, que el bacteri sobrevisqui i es comporti amb normalitat.
Aquest és el gran repte, encara que, d’atènyer-se, tampoc
significaria la creació de vida.
D’aconseguir-se aquest succés, les aplicacions
bacteriològiques podrien ser gairebé de ciència-ficció: teràpia
gènica impensable a l’actualitat en malalties hereditàries i
canceroses; fàrmacs, vacunes i hormones, de gran puresa, en grans
quantitats i baix preu; elaboració de biocombustibles en als
laboratoris; eliminació de residus orgànics i inorgànics…; també
s’anuncia la possibilitat de poder influir positivament en el canvi
climàtic amb procediments biològics, etc.
Sempre ens trobarem amb nous reptes bioètics
Però tot això no està exempt de riscs ecològics,
sanitaris, econòmics i socials com es pot endevinar. En tot
avançament científic i trobem la cara i la creu. Podria ser que
s’escapés del control dels savis i de les persones de bon criteri.
Cal prudència, seny i una correcta orientació moral. Calen pautes i
protocols de precaució. Cal donar passes segures, no agosarades,
quan s’està ben segur que els resultats no aportaran conseqüències
negatives. Cal admetre moratòries en l’avançament de la investigació
i de la biotecnologia quan convingui, fins haver trillat la
investigació bàsica… En definitiva, cal centrar en el bé de la
persona humana -bé qualitatiu més que guany quantitatiu-, el conjunt
de la investigació i tecnologia.
Així es complirà, un cop més, el designi de Déu, que
ens feu a la seva imatge i semblança, expressat en el Gènesi:
“…domineu els peixos de la mar, els ocells del cel i els animals de
la terra”.
Dr. Arcadi de Arquer
Radar Social; V/08
Per saber més
