El conegut científic italià afirma que l'oposició a la visita de
Benet XVI a la Universitat «La Sapienza» de Roma ha estat la
manifestació d'una cultura «prearistotèlica».
Zichichi va
treballar en el camp de la física subnuclear (física de partícules)
en els laboratoris Fermilab de Chicago, els Estats Units, i en
l'Organització Europea per a la Investigació Nuclear (CERN) de
Ginebra, Suïssa.
Entre els seus
nombrosos descobriments destaca l'antimatèria nuclear.
El 1962, va
fundar a Erice, en la seva Sicilia natal, el Centre «Ettore
Majorana» de cultura científica.
Ha estat
president de la Societat Europea de Física, de l'Institut Italià de
Física Nuclear, president del Comitè de l'OTAN per a les tecnologies
de desarmament (nuclear, químic, bacteriològic i convencional).
Actualment és
professor emèrit de Física Superior a la Universitat de Bolonya.
Parlant de la
relació entre fe i raó, tema afrontat per Benet XVI en la seva
intervenció en l'Audiència General d'aquest dimecres, el professor
Zichichi recorda que els resultats aconseguits per la ciència actual
serien impensables sense «aquest acte de fe i d'humilitat
intel·lectual, madurat dins de la cultura catòlica amb Galileo
Galilei.»
Què és per a vostè la raó?
Nosaltres som
l'única forma de matèria vivent a què li ha estat donat el privilegi
de la raó; i gràcies a la raó la forma de matèria vivent a què
pertanyem ha pogut descobrir el llenguatge, la lògica i la ciència.
Existeixen
centenars de milers de formes de matèria viva, vegetal i animal,
però cap d'elles no va saber descobrir la memòria col·lectiva
permanent -més ben coneguda com a llenguatge escrit- ni les formes
de lògica rigorosa com la matemàtica o la ciència que, entre totes
les lògiques possibles, és la que va elegir el Creador per fer
l'Univers, tal com podem veure-ho i estudiar-ho, i a nosaltres
mateixos.
Una lògica que
ens ha permès estudiar i comprendre, però que ningú no serà mai
capaç d'alterar. Sense la raó, no hauríem pogut descobrir la
ciència, aquesta extraordinària aventura intel·lectual, iniciada fa
només 400 anys amb Galileo Galilei i les primeres Lleis fonamentals
de la naturalesa descobertes per ell.
Galileu les
anomenava «empremtes del Creador», empremtes que podien fins i tot
no existir. En canvi, ell estava convençut que existien i que eren
presents tant a les estrelles com en la matèria «vulgar», com les
pedres, en les quals en aquell temps tots estaven convençuts que no
era possible trobar veritats fonamentals. Precisament estudiant les
pedres Galileu va començar a buscar aquelles empremtes, per un acte
de fe en el Creador.
Un acte de fe i
d'humilitat que ens ha permès arribar avui, en només quatre segles,
a concebre l'existència del «supermón»: el més alt cim dels
coneixements científics galileans, per tant del saber rigorós,
respecte l'immanent. Les fronteres mateixes del supermón confirmen
el que deia abans, és a dir que som l'única forma de matèria vivent
dotada de raó.
S'han atribuït al Papa falses declaracions de condemna respecte a
Galileo Galilei, després desmentides. Quin creu que és el pensament
de Benet XVI sobre Galileu?
Per a Benet XVI,
la raó és en el centre de la cultura del nostre temps. El seu
pensament sobre Galileu ha estat alterat, extrapolant una cita de
Feyerabend (que declarava justa la condemna de Galilei), pertanyent
a un discurs que en realitat tenia per objectiu mantenir la tesi
oposada. I just en Galileu el Papa veu una unió entre ciència i fe.
El 6 d'abril de
2006, a la pregunta d'un jove que participava en la Plaça de Sant
Pere a una trobada de preparació a la Jornada Mundial de la
Joventut, Benet XVI va respondre que «el gran Galileu» considerava
que la Naturalesa i la Bíblia eren dos llibres escrits pel mateix
Autor. El llibre de la Naturalesa, escrit en llengua matemàtica,
perquè per construir l'Univers és necessari el rigor de la
matemàtica; la Bíblia, sent paraula de Déu, havia de ser escrita en
canvi en un llenguatge senzill i accessible a tots, com han de ser
els valors de la nostra existència, que és una simbiosi de l'esfera
immanent i de l'esfera transcendental.
Què és la ciència?
La ciència, ens
recorda Benet XVI neix de l'acte galileà d'humilitat intel·lectual:
Aquell que ha fet el món és més intel·ligent que tots nosaltres,
científics, filòsofs, artistes, matemàtics, sense excloure ningú.
Per conèixer la lògica que va elegir el Creador per crear el món i a
nosaltres mateixos, només hi ha una possibilitat: fer-li preguntes
de manera rigorosa. Aquest és el significat de «experiment d'encuny
galileà» i d'aquí neix la ciència galileana, que exigeix rigor i
reproductibilitat.
Si jo el 1965
hagués pogut demostrar l'existència de l'antimatèria nuclear només
amb paper i ploma i usant el rigor de la matemàtica, no hauria
necessitat fer un experiment summament difícil, per al qual va ser
necessari inventar un circuit electrònic especial que mesurés el
temps de vol de les partícules subnuclars, amb una precisió fins
llavors mai no obtinguda: fraccions de nanosegons (una mil
milionèsima part d'un segon).
Per fer un
descobriment científic és per tant necessari rendir-se a la
superioritat intel·lectual del Creador de totes les coses visibles i
invisibles, i realitzar un experiment. És el que va succeir amb
l'antimatèria nuclear i amb molts altres descobriments.
Cada
descobriment va ser obtingut sempre després d'un experiment que va
exigir almenys una invenció tecnològica, com per exemple el més
potent detector de neutrons, que ha permès descobrir una formidable
propietat de l'univers subnuclear. No és una propietat banal de les
estructures subnuclears, sinó el resultat de les lleis que governen
l'univers la regularitat del qual i les lleis del qual cap filòsof,
lògic matemàtic, pensador, ningú, no va saber preveure.
Si fos
suficient el rigor de la lògica matemàtica per comprendre com està
estructurat l'univers subnuclear, no necessitaríem construir
estructures complexes i gegantines com la nova màquina que entrarà
en funcionament a finals d'aquest any al CERN de Ginebra: una pista
magnètica de 27 quilòmetres, amb una quantitat enorme de detectors,
cosa fins ara mai no realitzada, per trobar resposta a la pregunta:
«Com era l'univers un dècim de nanosegon després del Big Bang»?
Vostè parla sovint de la necessitat d'humilitat intel·lectual en la
investigació científica...
Si no hagués
estat per l'acte d'humilitat intel·lectual del pare de la ciència
moderna, Galileu, hauríem romàs detinguts, qui sap per quants segles
encara, en el que pensaven els nostres avantpassats: n'hi ha prou
amb ser intel·ligents per comprendre com està fet el món.
Durant deu mil
anys, des de l'alba de la civilització fins al segle XVI, totes les
cultures van creure il·lusòriament saber desxifrar el Llibre de la
naturalesa sense fer mai una sola pregunta al seu Autor. Vet aquí
per què a cap cultura no li va tocar el privilegi de descobrir cap
llei fonamental de la naturalesa.
Avui, la
ciència ha arribat al llindar del supermón per aquell acte de fe i
d'humilitat intel·lectual, madurat al cor de la cultura catòlica amb
Galileu, que Joan Pau II, el 30 de març de 1979, a la Ciutat del
Vaticà, havent-hi presents representants dels físics de tot Europa,
el va proclamar fill legítim i predilecte de l'Església catòlica.
Amb el seu
coratge intel·lectual i espiritual, Joan Pau II va portar de nou a
casa, per fi, els tresors de la ciència galileana, que són
autèntiques conquestes de la cultura catòlica. Benet XVI és avui el
màxim custodi d'aquests tresors en la continuïtat cultural del seu
apostolat amb el de Joan Pau II.
Això es connecta amb l'aliança entre ciència i fe que vostè ha
mantingut sempre?
El papa Joan
Pau II, obrint les portes de l'Església catòlica a la ciència
galileana, va donar vida a aquesta gran aliança entre fe i ciència.
Una aliança de la qual és prova la frase «ciència i fe són ambdues
dons de Déu», gravada sobre ferro i exposada als científics de tot
el món en el Centre de cultura científica «Ettore Majorana», a Erice.
La cultura del
nostre temps es diu moderna però de fet és prearistotèlica, com ho
prova aquesta carta que van firmar 67 persones que avui s'han
convertit -segons m'han dit- en molts milers.
Tanmateix,
Enrico Fermi ensenya que la ciència està fundada en la meritocràcia
i no en el nombre dels qui firmen una presumpta veritat. No es poden
sotmetre a votació les «Forces de Fermi» o l'equació de Dirac. Ni
les lleis que continuem descobrint en l'univers subnuclear. La
democràcia està bé per a la política, no per a les veritats
científiques. Si visquéssim -com pretén la cultura dominant atea- en
l'era de la ciència, aquesta carta no hauria tingut una sola firma:
mai no hauria estat escrita. Les arrels d'aquesta carta estan en la
cultura del nostre temps que -com deia abans- es diu moderna, mentre
que de fet és prearistotèlica. En efecte, ni la lògica rigorosa ni
la ciència no han entrat encara al cor d'aquesta cultura que -com ha
escrit el papa Benet XVI en el discurs preparat per a la visita a
«La Sapienza»- «obliga a la raó a romandre sorda al gran missatge
que ve de la fe cristiana i de la seva saviesa. Comportant-se així,
aquesta cultura no permet que les arrels de la raó penetrin fins i
tot els deus que alimentaven la seva saba vital».
La síntesi més
bonica del pensament del papa Benet XVI està gravada a la cúpula de
la basílica de Santa Maria dels Àngels i dels Màrtirs a Roma, en la
qual hi ha una altra famosa frase de Joan Pau II: «La ciència té
arrels en l'immanent però porta l'home cap al transcendent». Negar a
Benet XVI el dret de portar als joves el missatge de la gran aliança
entre fe i ciència ha estat un acte d’obscurantisme, no de laïcisme.
fluvium
31/I/08
