Aquesta és la convicció expressada per l'arquebisbe Celestino
Migliore en la reunió d'alt nivell que va tenir lloc aquest dijous a
Nova York, durant la 62 sessió de l'Assemblea General de l'ONU per a
una anàlisi dels progressos obtinguts en posar en pràctica la
Declaració de Compromís sobre el VIH/Sida (2001) i la Declaració
Política sobre el VHI/Sida (2006).
Després de les
susdites declaracions, va observar el prelat, nunci apostòlic i
observador permanent de la Santa Seu davant de les Nacions Unides,
"s'han realitzat clars progressos, però encara queda molta feina a
fer".
Entre els èxits
assolits, va subratllar en primer lloc "la millora en contenir la
pandèmia i en obrir una escletxa d'esperança a què, en el pròxim
futur, més persones sobrevisquin al VIH, i a què el compromís en
assistir els malalts no solament continuarà sinó que es veurà
augmentat".
En el curs
d’aquesta reunió, l'arquebisbe va voler recordar l'acció de
l'Església en favor de quants conviuen amb el VIH i la sida.
A través de la
Fundació "El
Bon Samarità", fundada per "proporcionar assistència econòmica
immediata a les institucions mèdiques", la Santa Seu ha posat a
disposició prop d'un milió i mig de dòlars per a l'adquisició de
fàrmacs antirretrovirals, va explicar.
A nivell nacional,
va afegir, les conferències episcopals han "desenvolupat i promogut
una major consciència i programes d’ajudar per lluitar contra
aquesta pandèmia, sobretot en els països en vies de desenvolupament
i entre les poblacions més marginades".
En aquest sentit,
el prelat va esmentar l'exemple de l'Índia, on hi ha més de cent
centres actius per oferir tractament, assistència i suport als
malalts de la sida. A aquests se n'afegiran aviat uns altres 45 en
zones rurals i aïllades.
Als Estats Units,
la Conferència Episcopal sosté, a través de "Catholic Relief
Services", prop de 250 projectes als països més pobres, amb un
pressupost per a 2007 de més de 120 milions de dòlars per a
l'assistència.
A nivell
internacional, va afegir l'arquebisbe, la Santa Seu és present a
tots els continents a través de les seves institucions,
"proporcionant instrucció, tractament, assistència i suport
independentment de la raça, nacionalitat o credo".
Gràcies al suport
de deu mil agents i voluntaris s'ha arribat a quatre milions de
persones, destinatàries de programes d'increment de la consciència i
educació. Són més de 350.000 els malalts als quals es proporcionen
aliment i altres tipus d’ajuda, i 90.000 els que reben medicines
antirretrovirals. Un terç d'aquesta assistència, subratlla
l'observador permanent, és completament gratuïta.
El prelat va dir
ser "profundament conscient" que un nombre significatiu de morts de
malalts de VHI/sida depèn d'una sèrie de malalties en correlació amb
pandèmies com la tuberculosi i la malària.
Per això, va
animar a tots els qui treballen per "reduir el nombre d’infeccions
de tuberculosi i els devastadors efectes de la malària". Sovint, va
denunciar, aquestes malalties no són considerades i els programes no
obtenen finançament adequat.
La Santa Seu i les
seves institucions, va prosseguir l'arquebisbe, continuen demanant
major accés a test fiables sobre el VIH, als tractaments
antirretrovirals, a la prevenció de la transmissió mare-fill i a les
tecniques de diagnosi.
"Juntament amb
l'accés a l'assistència sanitària de base i a l'alimentació
sostenible, aquests progressos tecnològics poden lentament cobrir la
distància entre el que és possible i el que és necessari", va
declarar.
A més de valorar
els èxits de les accions empreses fins avui, va concloure
l'arquebisbe, és necessari renovar la tenacitat en "emprendre les
necessàries accions salvavides".
En
aquest sentit, la Santa Seu i les seves organitzacions subratllen el
seu compromís en afrontar la pandèmia "de manera participada i
compassiva per animar a una major solidaritat vers tots els membres
de la nostra societat i promoure la inherent dignitat de la persona
humana a cada sector de la vida".
zenit
16/VI/08
