Fins ara el premi Nobel era el reconeixement a un treball innovador
o a un descobriment beneficiós per a tot el gènere humà, però amb la
concessió del premi Nobel de medicina a Robert Edwards, artífex del
primer bebè proveta, s'ha premiat la producció de vides
humanes al laboratori. És l'aplaudiment mundial a la violència en
l'obtenció d'òvuls, la producció i selecció d'embrions, l'eugenèsia
i el domini tècnic sobre la vida dels no nascuts. Es confirma un
perillós canvi de rumb en la medicina que no vol veure en tots els
éssers humans els seus pacients, sinó que prioritza les llibertats
personals incompatibles amb els deures mèdics d'atenció i auxili.
L'avortament, l'eutanàsia, l'eugenèsia i la fecundació in vitro amb
transferència d'embrions (FIVET) són una mostra d'aquest canvi ara
premiat a escala mundial de domini de la tècnica sobre la mateixa
naturalesa humana.
Robert Edwards va idear la tècnica que ha permès que naixessin 4
milions de persones al món des de 1978. Va suplantar la naturalesa
amb èxit i va cancel·lar així la investigació llarga i costosa de
les causes d'infertilitat. El camí fàcil estava obert i molta gent
disposada a pagar quantitats astronòmiques pel fill desitjat. El
rebuig social era inicialment evident, però serien els mateixos
mitjans de comunicació els encarregats de fer canviar
progressivament la mentalitat de la població, en fer arribar a la
població els nous assoliments tecnològics, tot insistint en que la
vida embrionària no té cap valor i enaltint la llibertat individual
per a sobre del dret a la vida. Dos esdeveniments concorregueren
l’any 1978, el naixement de Louisse Brown, primera bebè proveta, i
l’introducció del concepte "preembrió" que justificaria tota
intervenció en les primeres setmanes de vida. L'embrió humà deixà de
ser-ho perquè un Comitè així ho va decidir. Després ens van mostrar
les imatges dels nens fruit de FIVET perquè ningú no dubtés que la
seva finalitat era bona i els nens naixien sans. Com explicar que la
FIVET obre qüestions ètiques de gran envergadura?
El principi ètic universal que la finalitat no justifica els mitjans
s'ha d'aplicar en l'anàlisi ètica de la FIVET. La producció de vides
humanes al laboratori és la gran qüestió. Els homes no han de ser
produïts per altres homes, cosa que significa la
instrumentalització de la seva vida. Que l'home tingui dignitat
significa això: que ha de ser intocable i no produït per un altre
home en la fredor del laboratori. Però els tècnics de la FIVET
repliquen: Els embrions no són homes!, no són vides humanes que
mereixin el nostre respecte!, i per aquesta raó produeixen,
utilitzen, dominen i congelen tantes vides com faci falta perquè
neixi un nen. Si han nascut 4 milions de nens per FIVET i l'eficàcia
de la tècnica deixa pel camí una mitjana de 14 embrions per cada
naixement, són 54 milions els embrions utilitzats.
A tot el món hi ha clíniques l'oferta de les quals són els
nens. La vida novament té preu, com en temps de l'esclavitud,
gràcies a la FIVET. Hi ha mercat per a les cèl·lules germinals, per
als embrions, per als úters de lloguer. Tot és negoci amb vides
humanes, amb persones que han estat instrumentalitzades i congelades
sense respecte. No importa, no senten!, diran alguns, però tot ha
canviat amb la FIVET i l'avortament. L'anunci d'una clínica
reproductiva
a la web
té com lema "El moment de ser mare l’escollo jo",
similar
al lema avortista: "Jo
pareixo, jo decideixo". La FIVET i l'avortament són fruits d'un
mateix arbre, de l'arbre que menysprea la naturalesa i el seu
missatge, que utilitza les llibertats davant els deures de la
paternitat, la maternitat i la filiació que reconeixen
un
proïsme per estimar. Sembla que la tècnica venç de nou, tal com
veiem per la concessió d'aquest premi Nobel, però no és així. Per
molt que es premiï l'inhumà, que es legalitzi el domini i la
destrucció de vides, la veritat s'obre camí entre sang i llàgrimes,
com sempre ha passat en la història de la humanitat.
Isabel Viladomiu; psicòloga clínica
Temes d'Avui; 21/X/10
