Reflexions sobre el preservatiu

Salut i moral
 

Dr. Arcadi de Arquer
Radar Social
XI-XII/2010

No pot dir-se que els ensenyaments de l’Església en relació al preservatiu hagin variat. Convé recordar-ho davant del tractament informatiu esbiaixat a unes paraules de Benet XVI transcrites al llibre “Llum del món”, recentment editat.

El Sant Pare no beneeix l’ús del preservatiu ni el comportament desordenat quan diu que l’ús del condó en les relacions sexuals d’un prostituït, per tal d’evitar el contagi de la sida a una altra persona, pot suposar un primer pas cap al redreçament de la consciència moral.

És de destacar la proximitat dels consells de l’ONU a la reflexió papal que la sida no se superarà amb els preservatius, sinó amb la caritat i la humanització de la sexualitat.


A l’hora de decidir el tema de la col·laboració habitual amb “Radar Social”, l’Associació de Metges Cristians de Catalunya va pensar que seria bo fer una petita i parcial reflexió sobre l’eficàcia i la moralitat de l’ús del preservatiu. Això, no perquè hagi hagut algun canvi important en aquesta qüestió, sinó per la desorientació que ha pogut suposar el tractament informatiu que tants medis de comunicació han fet a les paraules del Papa en el llibre “Llum del món”, recull d’una sèrie d’entrevistes a SS Benet XVI fetes pel prestigiós periodista alemany Peter Seewald. No entenem com s’ha volgut fer creure que les paraules del Sant Pare suposen un canvi en les orientacions de l’Església, sinó és en el context d’una molt amplia campanya apologètica que a Espanya va començar a fer-se evident amb el “Póntelo-pónselo!”.

 

El Papa

Diu el Sant Pare en el paràgraf que més ha despertat aquesta reacció: “… si un home prostituït utilitza un preservatiu, aquest pot ser un primer pas cap a la moralització, un primer tram de responsabilitat per desenvolupar de nou una consciència que no tot està perdut i que no es pot fer tot el que es vol. Però aquesta no és l’autèntica forma d’abordar aquest mal de l’infecció amb VIH. La verdadera forma ha de consistir realment en la humanització de la sexualitat.”

Aquestes paraules s’han volgut presentar com una rectificació del Papa a les declaracions que feu durant el viatge pastoral a l’Àfrica l’any 2009, en les què remarcà que, en la seva opinió, la sida no se superaria amb la distribució de preservatius sinó amb la caritat i la humanització de la sexualitat. Paraules que, recordem-ho, li representaren un munt de crítiques per tot el món.

Va ser injusta la crítica en aquell moment i ho torna a ser ara. El Sant Pare ha assenyalat amb la seva paraula la causa social més important de l’extensió de la sida, alhora que ha dibuixat un camí per a la superació de l’epidèmia, un camí d’ordre moral que situa la sexualitat en el punt que li correspon: l’amor, que dignifica i humanitza l’home.

I no li tremola la veu en manifestar que, aquell que viu la sexualitat de manera desordenada pot trobar el camí a la redempció en la reflexió sobre la pròpia responsabilitat quant a la salut dels altres. En el cas que ens ocupa, en aquella reflexió que el porta a utilitzar el preservatiu en les seves relacions sexuals. Això és així, no per alguna bondat del preservatiu sinó pel sentit moral que indueix al seu ús en aquell estat concret, per tal de no contagiar una possible malaltia de transmissió sexual a una altra persona. Amb aquestes paraules, el Papa no beneeix l’ús del preservatiu ni el comportament immoral de base. Ni justifica la manera de viure del prostituït ni el mateix preservatiu. “No facis més mal”, diríem planament.

 

L’ONU

Apreciem la proximitat d’aquest pensament amb als comportaments bàsics que l’ONU demana arreu del món per tal de detenir la plaga de la sida, coneguda com a l’Estratègia ABC (A. Abstinence: retard en l’inici de les relacions; B. Be faithfull: fidelitat, monogàmia; C. Condom –condó-).

En primer lloc, l’abstinència seria l’única manera d’evitar el contagi. Podem influir en aquest sentit mitjançant una educació moral del jovent i tot promovent els bones costums, de manera que, a la llarga, aquesta doble acció indueixi evitar caure en el sexe banal i irresponsable. En segon lloc, i gairebé com a conseqüència, evitar la promiscuïtat i recomanar les relacions sexuals monògames. I en tercer lloc -el darrer i llunyà torn-, l’ús del preservatiu en condicions de risc, encara que aquesta pràctica, per si sola, no aconsegueix evitar sempre el contagi pel virus de la sida.

És evident que no podem afirmar que el preservatiu sigui un profilàctic massa segur, com es proclama lleugerament tantes vegades. Especialment quan sabem que la promiscuïtat acaba incrementant el risc real de contagi, cosa que explica en gran part que l’epidèmia continuï estenent-se a pesar del desplegament de tants mitjans suposadament preventius (Cochrane, 2003).

Cal tenir també en compte que són moltes les malalties de transmissió sexual que no són evitades pel preservatiu. L’exemple més palès és el del Virus del Papil·loma Humà, responsable del càncer de coll uterí, infecció que augmenta alarmantment en els darrers anys. Aquest virus passa lliurement a través dels porus del preservatiu, a més de transmetre’s directament sense ser vehiculat pel semen.

La realitat és tan seriosa que podem fer nostres les paraules del document “La sida, 100 preguntes i respostes” de la Conferència Episcopal Espanyola quan diu: “Les campanyes sobre el preservatiu a l’estil de la que es va fer a Espanya sota el matusser eslògan “Póntelo, pónselo!” i altres posteriors … incorren en una greu irresponsabilitat per tres raons: perquè indueixen a engany, perquè oculten informació, i perquè no col·laboren a la prevenció sinó a una major difusió de les conductes de risc. Així, les autoritats sanitàries estan donant el vistiplau a les conductes i estils de vida responsables de l’epidèmia.”

L’amor

De fet, el Papa té darrera seu tot el contingut antropològic dels ensenyaments de l’Esglèsia, revelats i teixits durant mil·lennis, que arranquen del mateix Gènesi: de quan l’ésser humà, l’home, fou modelat per Déu a la seva imatge i semblança; que en la corporalitat, la masculinitat i feminitat troben el seu sentit de comunió i la manera de respondre al creixeu i multipliqueu-vos; que en el saber-se estimat troba la seva vocació a estimar -al do de si mateix i l’acollida de l’altre també com a do-, i a engendrar i a acollir la vida. La plenitud de l’amor humà, l’amor esponsalici, responsable, fidel i obert a la vida, del tot i per sempre. De la lògica de l’amor, la font de la vida.

S’entén que l’ús del preservatiu vindria a malmetre aquesta particular dinàmica: en trencar-se la relació amor-procreació es dissoldria la mateixa arrel amorosa. L’Eros apartaria l’Agape i la Filia de la Caritas, i no permetria una relació familiar, acollidora i estable. L’entrega esponsalícia, tocada per l’egoisme, deixaria un regust de soledat, utilitarisme i ressentiment a les antípodes de l’amor. I el sexe promiscu que se’n podria derivar estaria en l’origen de possibles drames epidemiològics.

Els metges hauríem de ser capaços de mostrar la castedat com a via de l’amor, l’amor que arregla totes les coses. La castedat no hauria de ser entesa com una llosa ni com un exercici titànic en pro d’un creixement personal estoic: és una virtut que mena a l’amor i a la felicitat, i també a la salut del món.

Al nostre entendre, doncs, les primeres reaccions a algunes paraules del Papa transcrites en el llibre de Peter Seewald han estat formulades fora de lloc, potser amb la voluntat d’influir en el devenir de les coses en una direcció ideològicament predeterminada, però res no ha canviat en la realitat del preservatiu. Tanmateix, les conductes que l’ONU reclama per al bé de l’humanitat no estan tan lluny de la caritat i la humanització de la sexualitat que reclama el Sant Pare, encara que, pels seus fonaments, aquest va més enllà, il·luminat per la fe i mirant-ho tot amb ulls d’eternitat.

 

Dr. Arcadi de Arquer
Radar Social
XI-XII/2010

 

Pujar