A l’hora de decidir el tema de la col·laboració
habitual amb “Radar Social”, l’Associació de Metges Cristians de
Catalunya va pensar que seria bo fer una petita i parcial reflexió
sobre l’eficàcia i la moralitat de l’ús del preservatiu. Això, no
perquè hagi hagut algun canvi important en aquesta qüestió, sinó per
la desorientació que ha pogut suposar el tractament informatiu que
tants medis de comunicació han fet a les paraules del Papa en el llibre
“Llum del món”, recull d’una sèrie d’entrevistes a SS Benet XVI
fetes pel prestigiós periodista alemany Peter Seewald. No entenem
com s’ha volgut fer creure que les paraules del Sant Pare suposen un
canvi en les orientacions de l’Església, sinó és en el context d’una
molt amplia campanya apologètica que a Espanya va començar a fer-se
evident amb el “Póntelo-pónselo!”.
El Papa
Diu el Sant Pare en el paràgraf que més ha despertat
aquesta reacció: “… si un home prostituït utilitza un preservatiu,
aquest pot ser un primer pas cap a la moralització, un primer tram
de responsabilitat per desenvolupar de nou una consciència que no
tot està perdut i que no es pot fer tot el que es vol. Però aquesta
no és l’autèntica forma d’abordar aquest mal de l’infecció amb VIH.
La verdadera forma ha de consistir realment en la humanització de la
sexualitat.”
Aquestes paraules s’han volgut presentar com una
rectificació del Papa a les declaracions que feu durant el viatge
pastoral a l’Àfrica l’any 2009, en les què remarcà que, en la seva
opinió, la sida no se superaria amb la distribució de preservatius
sinó amb la caritat i la humanització de la sexualitat. Paraules
que, recordem-ho, li representaren un munt de crítiques per tot el
món.
Va ser injusta la crítica en aquell moment i ho torna
a ser ara. El Sant Pare ha assenyalat amb la seva paraula la causa
social més important de l’extensió de la sida, alhora que ha
dibuixat un camí per a la superació de l’epidèmia, un camí d’ordre
moral que situa la sexualitat en el punt que li correspon: l’amor,
que dignifica i humanitza l’home.
I no li tremola la veu en manifestar que,
aquell que viu la sexualitat de manera desordenada pot trobar el
camí a la redempció en la reflexió sobre la pròpia responsabilitat
quant a la salut dels altres. En el cas que ens ocupa, en aquella
reflexió que el porta a utilitzar el preservatiu en les seves
relacions sexuals. Això és així, no per alguna bondat del
preservatiu sinó pel sentit moral que indueix al seu ús en aquell
estat concret, per tal de no contagiar una possible malaltia de
transmissió sexual a una altra persona. Amb aquestes paraules, el
Papa no beneeix l’ús del preservatiu ni el comportament immoral de
base. Ni justifica la manera de viure del prostituït ni el
mateix preservatiu. “No facis més mal”, diríem planament.
L’ONU
Apreciem la proximitat d’aquest pensament amb als
comportaments bàsics que l’ONU demana arreu del món per tal de
detenir la plaga de la sida, coneguda com a l’Estratègia ABC
(A. Abstinence: retard en l’inici de les relacions; B. Be
faithfull: fidelitat, monogàmia; C. Condom –condó-).
En primer lloc, l’abstinència seria l’única manera
d’evitar el contagi. Podem influir en aquest sentit mitjançant una
educació moral del jovent i tot promovent els bones costums, de
manera que, a la llarga, aquesta doble acció indueixi evitar caure en el sexe banal i
irresponsable. En segon lloc, i gairebé com a conseqüència, evitar
la promiscuïtat i recomanar les relacions sexuals monògames. I en
tercer lloc -el darrer i llunyà torn-, l’ús del preservatiu
en condicions de risc, encara que aquesta pràctica, per si sola, no
aconsegueix evitar sempre el contagi pel virus de la sida.
És evident que no podem afirmar que el preservatiu
sigui un profilàctic massa segur, com es proclama
lleugerament tantes vegades. Especialment quan sabem que la
promiscuïtat acaba incrementant el risc real de contagi, cosa que
explica en gran part que l’epidèmia continuï estenent-se a pesar del
desplegament de tants mitjans suposadament preventius
(Cochrane, 2003).
Cal tenir també en compte que són moltes les malalties
de transmissió sexual que no són evitades pel preservatiu. L’exemple
més palès és el del Virus del Papil·loma Humà, responsable del
càncer de coll uterí, infecció que augmenta
alarmantment en els darrers anys. Aquest virus passa lliurement a
través dels porus del preservatiu, a més de transmetre’s directament
sense ser vehiculat pel semen.
…
La realitat és tan seriosa que podem fer nostres les paraules
del document “La sida, 100 preguntes i respostes” de
la
Conferència Episcopal Espanyola quan diu: “Les campanyes sobre el
preservatiu a l’estil de la que es va fer a Espanya sota el matusser
eslògan “Póntelo, pónselo!” i altres posteriors … incorren en una
greu irresponsabilitat per tres raons: perquè indueixen a engany,
perquè oculten informació, i perquè no col·laboren a la prevenció
sinó a una major difusió de les conductes de risc. Així, les
autoritats sanitàries estan donant el vistiplau a les conductes i
estils de vida responsables de l’epidèmia.”
…
L’amor
De fet, el Papa té darrera seu tot el contingut
antropològic dels ensenyaments de l’Esglèsia, revelats i teixits
durant mil·lennis, que arranquen del mateix Gènesi: de quan l’ésser
humà, l’home, fou modelat per Déu a la seva imatge i semblança;
que en la corporalitat, la masculinitat i feminitat troben el seu
sentit de comunió i la manera de respondre al creixeu i
multipliqueu-vos; que en el saber-se estimat troba la seva
vocació a estimar -al do de si mateix i l’acollida de l’altre també
com a do-, i a engendrar i a acollir la vida. La plenitud de l’amor
humà, l’amor esponsalici, responsable, fidel i obert a la vida, del tot
i per sempre. De la lògica de l’amor, la font de la vida.
S’entén que l’ús del preservatiu vindria a malmetre
aquesta particular dinàmica: en trencar-se la relació amor-procreació
es dissoldria la mateixa arrel amorosa. L’Eros
apartaria l’Agape i la Filia de
la
Caritas, i no permetria una relació familiar, acollidora i
estable. L’entrega esponsalícia, tocada per l’egoisme, deixaria un
regust de soledat, utilitarisme i ressentiment a les antípodes de
l’amor. I el sexe promiscu que se’n podria derivar estaria en
l’origen de possibles drames epidemiològics.
Els metges hauríem de ser capaços de mostrar la
castedat com a via de l’amor, l’amor que arregla totes les coses. La
castedat no hauria de ser entesa com una llosa ni com un exercici
titànic en pro d’un creixement personal estoic: és una virtut que
mena a l’amor i a la felicitat, i també a la salut del món.
Al nostre entendre, doncs, les primeres reaccions a
algunes paraules del Papa transcrites en el llibre de Peter Seewald han estat
formulades fora de lloc, potser amb la voluntat d’influir en el
devenir de les coses en una direcció ideològicament predeterminada,
però res no ha canviat en la realitat del preservatiu. Tanmateix,
les conductes que l’ONU reclama per al bé de l’humanitat no estan
tan lluny de la caritat i la humanització de la sexualitat
que reclama el Sant Pare, encara que, pels seus fonaments, aquest va
més enllà, il·luminat per la fe i mirant-ho tot amb ulls
d’eternitat.
Dr. Arcadi de Arquer
Radar Social
XI-XII/2010
