En el temps anterior als fàrmacs antituberculosos es podia discutir,
per exemple, si tallar una persona gairebé per la meitat inferior,
eliminant els malucs i les cames en el cas d'una greu tuberculosi
pèlvica, es tractava d'un acarnissament terapèutic. És a dir, un
tractament abusiu per la finalitat esperada en el pacient. Però avui
el debat ja no existeix gràcies a la farmacopea. El problema s'ha
dissolt. I pressento vivament que Déu mateix i la seva Mare han
escoltat les súpliques de tantes generacions de tuberculosos.
Tinguem present que molts dels miracles esdevinguts a Lourdes són
guaricions de tuberculosi en aquells temps en què la medicina hi
podia fer molt poc.
Tots els col·legues obstetres
catòlics i d’altres no catòlics que conec pel meu càrrec a la FIAMC,
i que els considero autèntics herois moderns en un món al que li
agrada allò que és fàcil, em diuen que l'avortament provocat per
salvar la vida de la mare no existeix. Aquell dilema d’abans de
“salvar la vida de la mare o la del fill” ja no es dóna. Avui es pot
salvar la vida de tots dos. És cert que hi ha embarassos i parts
difícils o de risc. Però l’obstetrícia moderna no necessita mai
provocar l'avortament per salvar cap mare. Respecte a l'antiga
obstetrícia, els col·legues més grans em diuen que de vegades van
tenir la temptació, però que sempre van resoldre els casos de manera
favorable a la vida. El que és imperdonable avui, especialment en
zones pobres d'Àfrica, és la manca d'atenció sanitària a moltes
mares i el dèficit endèmic d’obstetres i llevadores. I pressento que
Ell ens demana que fem una mica més del que estem fent per ajudar.
Pel que fa a la prevenció del
VHI-sida, avui una mare infectada pot donar a llum un nadó
perfectament sa, sempre que es tracti l'embaràs i el part d'una
manera adequada. Intueixo que aviat desapareixeran també, respecte
als afectats pel Sida, problemes que ara semblen atabalar-nos i
estan sempre en els mitjans de comunicació. Potser amb la ingesta
d'algun fàrmac, amb pocs efectes secundaris els esposos podran
seguir mantenint relacions sexuals de manera segura i sense pensar
en el preservatiu. Aquest plàstic ha estat criticat per tancar la
relació a la fertilitat, però també podria criticar-se per ser una
barrera a la unió carnal dels esposos. A més d'estar classificat
entre els mitjans de barrera, la qual cosa ja és una eloqüent prova
de separació, molts fabricants afegeixen el rètol comercial de “molt
sensible”, cosa que dóna a entendre que molts o tots disminueixen la
sensibilitat del qui l’utilitza.
Moltes persones sofreixen i
emmalalteixen. Això és un misteri. Els metges estem aquí per
ajudar-los. Fins a cert punt som els dits de Déu. Però Déu no ho
permet tot. La Medicina – art, ciència i tècnica – avança i se'ns
estalvien molts sofriments. No és sorprenent que, gairebé al mateix
temps que va aparèixer la píndola anticonceptiva, precisament hom
va aprendre a conèixer els ritmes fèrtils de la dona i els mètodes
naturals de regulació de la fertilitat? No és possible atribuir a
l'atzar o a la llei de la gravetat la poderosa embranzida del
desenvolupament. Els avenços són massa sofisticats per a ser
casuals.
També existeix la mort, que a
tots ens arriba. Sembla que és el millor per a l'ésser humà: després
d'un temps de vida en aquest món, l'ànima es desprèn del cos tot
esperant la nova vida, mentre que el cos es malmet tot esperant la
seva restauració juntament amb aquella en un futur. I també respecte
a la mort, en gairebé tot el planeta, ens és donat de viure més
temps gràcies als avenços socials i científics. Algú està sempre
pendent de cuidar els qui s'ha auto-donat i redimit. El rastre i les
llavors de la seva Saviesa es poden resseguir a través de la
Història de la Medicina. I els seus silencis, que n’hi ha, però
sempre acaben sent intermitents, són peticions de confiança i de
lliurament que se’ns fa. Al cap i a la fi la nostra vida aquí no
deixa de ser un examen que hem d'aprovar!
Un darrer exemple de la
tècnica, com a resolució de problemes morals, el tenim en un diminut
instrument que, mitjançant una petita càrrega elèctrica, obté semen
del baró sense necessitat de masturbació. Així se supera d'arrel la
discussió de si l'obtenció de semen per estudis sobre la fertilitat
és o no veritable masturbació.
Dr. Josep M Simón,
president de la FIAMC
Zenit,
4/VII/11