Fa poc temps, a Loreto,
Joan Pau II va elevar als altars al doctor Pere Tarrés. Va ser una
declaració solemne de perfecció com a persona, sacerdot i metge. El
Beat Pere Tarrés va néixer a Manresa (1905) i va morir a Barcelona
(1950). Una vida curta però molt intensa. El Col·legi de Metges de
Barcelona li ha dedicat
l’any 2005. S'ha creat una pàgina web especial i una exposició
mostrarà el seu llegat. Si la medicina catalana pren Tarrés com a
referència, tota la societat es beneficiarà. Cap faceta de la seva
personalitat o del seu treball té desaprofitament.
La seva gratuïtat:
Treballava sense oblidar les necessitats de ningú. No era infreqüent
que diposités discretament diners per a medecines a les capçaleres
de pacients sense recursos. Va fundar l'entitat precursora de
Càritas i una clínica per a tuberculosos pobres dotada dels mitjans
tècnics més moderns. La seva generositat era d'epopeia com, per
exemple, quan va donar a un oficial republicà els seus propis sèrums
antitífics perquè els necessitava.
La seva autoexigència:
Era enormement exigent amb si mateix i decididament tolerant amb els
altres. No se li van conèixer paraules altisonants o esbroncs sobre
cap assumpte. Estudiava agosaradament, donava classe a consciència,
curava amb perfecció. Al front republicà es deia que el ferit atès
per Tarrés no necessitava mai una revisió de les seves cures a
l'hospital de rereguarda.
La seva visió de la
sexualitat: Creia fermament que la facultat sexual no podia ser
consumida de qualsevol manera, amb qualsevol o en qualsevol moment.
Pot prendre’s alguna cosa del seu sa feminisme. Creia que la dona té
una gran capacitat per al dolor, que és més forta que l'home, que
acostuma a sofrir moltes vegades sola, que només la dona pot
suportar el dolor en solitud, que els homes som com a nens quan
estem malalts?
Pere Tarrés va morir
sofrint molt per un limfoma que avui seria guarible, donant exemple
d'enteresa en una època en què no existien les modernes cures
pal·liatives. Encara viuen moltes persones que el van conèixer. I
són molts els que escriuen sobre ell: "Manresa, que va ser el seu
bressol, ja mai no l'oblidarà.
Protegeix el país sencer,
beneeix-nos des del cel i recorda’t també una mica del barri de
Sarrià".
Dr. Josep Ma. Simón
President de MCC
