L'Arquebisbe, en iniciar la seva exposició, va assenyalar la
necessitat de no perdre la memòria històrica, en aquest cas la de
l'ingent tasca realitzada per la Federació de Joves Cristians de
Catalunya en èpoques de forta confrontació i sacrifici personal,
testimoni que ens ha d'ajudar a viure el moment present. Es referí
als màrtirs d'aquella Federació i afirmà que la sang dels màrtirs és
llavor de cristians.
Constatà que la laïcitat
actual a Catalunya arriba molt més aviat que en els altres pobles
d'Espanya, perquè hem estat sempre més receptius i oberts al que ens
arriba pel nord, per França.
Tanmateix es preguntà com
seria la nostra societat catalana, Barcelona en concret, sense la
tasca de tants i tants cristians.
La
participació de tothom en l’única missió de l'Església.
L'objectiu primer no és
altre que el mandat evangèlic "aneu a convertir tots els pobles".
Pau VI afirma que l'Església existeix per a evangelitzar: el deure
d'evangelitzar tots els homes constitueix la missió essencial de
l'Església...Tots els batejats participen d'aquesta única missió de
l'Església. El Concili Vaticà II va posar en relleu que l'Església
té una única missió. Tots en som responsables i tots, com a
batejats, tenim la mateixa dignitat. Els laics cristians són
Església i, participant de l'única missió eclesial, ho fan tant en
el si de la comunitat cristiana com en el món, tant en l'ordre
espiritual com en el temporal.
Presència
de cristians en el món
Si bé és cert que la
presència de cristians en el món es pot donar i es dona en el si de
les comunitats eclesials i en el món. El camp més específic i
peculiar del laic cristià, es el món. Joan Pau II ho afirma amb
aquestes paraules: "La comuna dignitat baptismal assumeix en el laic
una modalitat que el distingeix, sense separar-lo, del prevere, del
religiós i de la religiosa". El Concili Vaticà II ha assenyalat
aquesta modalitat en la condició secular "El caràcter secular és
propi i peculiar dels laics". La identitat dels laics cristians la
trobem aquí: estar en el món i no ser del món.
Presència
dels laics cristians en el si de les comunitats eclesials
Hi ha també el camp
intraeclesial, que és propi del laic cristià. Hi ha molts laics
compromesos en tasques intraeclesials. Joan Pau II ens recorda que
"Quan ho exigeixi la necessitat o la utilitat de l'Església, els
pastors poden confiar als fidels laics algunes tasques que, tot i
estar connectades a llur propi ministeri de pastors, no exigeixen el
caràcter de l'orde". Es tracta del que anomenem "laics en missió
pastoral" Aquesta realitat es dóna en la nostra arxidiòcesi des de
l'any 1982, i en la meva Carta pastoral manifesto el meu desig, que
té el suport dels organismes pastorals diocesans, de potenciar-la.
Apostolat individual i associat
El Concili Vaticà II ha
parlat de l’apostolat individual dient que és inici i condició de
qualsevol tipus d'apostolat laïcal, que sempre i arreu és profitós i
en algunes circumstàncies l'únic encertat i possible: és l'apostolat
al qual tots els laics són cridats i obligats i que no pot ser
substituït per res.
Criteris
d'eclesialitat per a les associacions
Des d'una perspectiva de
comunió i missió de l'Església, Joan Pau II estableix els següents
criteris d'eclesialitat: 1. La primacia que es dóna a la vocació de
cada cristià a la santedat. 2. La responsabilitat de confessar la fe
catòlica. 3. El testimoniatge d'una comunió ferma i convençuda. 4.
La conformitat i la participació en el fi apostòlic de l'Església.
5. Comprometre's en una presència en la societat humana.
Acció Catòlica i altres moviments
Avui i sempre han existit
molts moviments i formes associades d'apostolat. Entre aquests
moviments hi ha l'Acció Catòlica general i especialitzada per
ambients i d'acord amb les notes que la defineixen: assumpció com a
pròpia de la finalitat apostòlica de l'Església i amb criteris
d'eclesialitat. Vivim un temps eclesial que demana sumar i
complementar, no pas restar.
Què aporta l'Acció Catòlica a les parròquies?
Els moviments d'Acció
Catòlica estan cridats a col·laborar íntimament en la pastoral que
es du a terme a les diòcesis i parròquies, sense oblidar allò que és
més característic i peculiar dels laics: la seva presència en el
món. La parròquia no pot tancar-se en ella mateixa. Ella i els seus
membres estan en el món i han de fer-se molt presents en el mig del
món. En primer lloc, l'Acció Catòlica ha d'oferir als seus militants
una autèntica i rica espiritualitat laïcal. En segon lloc, l'Acció
Catòlica pot i ha de donar als seus militants la formació cristiana
que necessiten per viure la seva vida de fe, d'esperança i d'amor en
l'Església i en el món. Avui vivim una realitat d'ignorància
religiosa fins i tot entre els cristians practicants. I, en tercer
lloc, l'Acció Catòlica ha d'encoratjar els seus membres perquè
assumeixin amb creixent generositat i il·lusió donar testimoniatge
de la fe en el si de l'Església i enmig del món.
Espiritualitat, formació i participació dels
laics
La diòcesi necessita laics
convençuts, amb una adhesió personal a Jesucrist: homes i dones de
Déu i homes i dones d'Església, sense oblidar la seva maduresa
humana. Desitjo assenyalar aquests perfils teològics de
l'espiritualitat laïcal: 1. Viure el misteri de l'Encarnació. 2.
Incorporar la dinàmica del Misteri Pasqual a la pròpia vida. 3.
Deixar-se portar per l'Esperit de Déu. Ser i sentir-se Església,
estimar-la, defensar-la i treballar per ella. Avui, necessitem laics
-homes i dones- entusiasmats per Jesucrist i que estimin l'Església
Va demanar finalment que
el comportament dels cristians sigui sempre una bona notícia, que la
seva vida amb la dimensió de la fe cerqui la santedat i per sobre de
tot actuar sempre amb fidelitat a la pròpia consciència.
Flama
3/V/05
