A la Taula Rodona que se celebrà al COMB,
el dia 31 de maig, com a acte central de l'Any Dr. Pere Tarrés, l'ex-president
de la Generalitat va tenir cura de centrar la figura del Dr. Tarrés
en la difícil època en la què va viure. Altres aspectes de la seva
personalitat com ara la seva vocació de metge, alguns trets
biogràfics i la seva activitat com a capellà van anar a càrrec dels
doctors Santiago Ruiz i Ferré, Josep Mª Simón i Castellví, i de
l'arquebisbe de Barcelona Mons. Lluís Martínez Sistach.
Pere Tarrés i Catalunya
L'expresident de la
Generalitat de Catalunya, M.H. Sr. Jordi Pujol va esmentar en
la seva intervenció al Dr. Bonet, Felix Millet i al Dr. Tarrés. En
la seva opinió, aquests homes van treballar en un moment d'un gran
impuls i il·lusió de futur en la Societat catalana. Va posar com a
exemples el moviment litúrgic a Montserrat, el moviment
intel·lectual i una mirada cap Europa no exempta de perills per la
gran fractura social i la violència que es vivia. "Els fejocisme era
un moviment valent, sense complexes i una organització catalana que
no tenia esperit polític" segons les paraules de Jordi Pujol, però
estava amarada de catalanitat. "Un fejocista quedava marcat i no era
una marca superficial". Van impulsar una Catalunya cristiana: "havia
un poble cristià i van anar endavant".
Va recordar el caràcter
vertebrador que ha tingut el cristianisme en molts països i afirmà
que "sense el component cristià Catalunya no s'aguantaria". El
període juliol/octubre de 1936, digué Jordi Pujol, va constituir una
gran amenaça per a la relació Església-Catalunya ja que el nombre
d’assassinats va ser molt important sense oblidar però la
radicalitat anticatalana de l'altra banda. "Quanta gent que
s'estimava l'Església i Catalunya va conèixer l'exili exterior i
interior i la mort" es lamentà Jordi Pujol. "En la recuperació de la
memòria històrica cal tenir present que tots hem estat botxins i
víctimes". En el seu darrer comentari va remarcar que l'actual
Govern de la Generalitat, per sectarisme o per no entendre el que va
significar homes com el Dr. Tarrés, no ha estat a l'alçada en el
moment de la seva beatificació.
Tarrés, capellà
Mons. Martínez Sistach
va moure's amb cinc punts de referència. D'una banda la vida del
beat Tarrés com a vocació, "visqué diverses vocacions, però tota la
seva vida està unificada". Un altre aspecte que destacà va ser el
del exercici de la Medicina que Pere Tarrés tan honorà. "Podem
comprendre que visqué l'exercici de la Medicina com una veritable
vocació". Pel que fa a la seva vocació sacerdotal, l'Arquebisbe de
Barcelona afegí que "desprès d'una experiència de lliurament de la
seva vida al servei dels altres, Tarrés dóna un pas més i es lliura
totalment al Crist" i recordà les paraules de Joan Pau II sobre el
beat: "En l'exercici de la professió mèdica va lliurar-se amb una
especial sol·licitud als malalts més pobres, convençut que el malalt
és símbol de Crist sofrent".
Mons. Martínez Sistach
parlà també de l'humanisme del ministeri presbiteral que va fer que
en la vida del beat "no hi hagin compartiments estancs, tancats,
diferenciats en les opcions fonamentals", sino que l’humanisme i
l'esperit cristià "són els mateixos i es fan presents en totes les
etapes de la vida de Tarrés". Martínez Sistach va acabar amb la
frase del Dr. Manresa: "Tarrés va fer de la medicina un sacerdoci i
del sacerdoci una medicina".
Tarrés, metge
El Dr. Santiago Ruiz
va parlar des del record impactant del beat de Manresa, de profunda
mirada que el traspassava de forma amorosa, d'una paraula
encisadora, del seu carisma. De la brillantor dels seus estudis de
metge, de les seves renuncies a càrrecs per poder restar al costat
dels malalts. De com exercia la medicina: "el llit era l'altar, el
malalt l'ofrena (El Crist), ell l'oficiant". La caritat i la
castedat eren les grans columnes que l'aguantaren segons el doctor
Ruiz. La seva vocació mèdica era com una forma de viure l'altra
vocació i va esdevenir un camí vocacional vers la santedat. Va
cloure el Dr. Ruiz demanant que el Dr. Pere Tarrés sigui declarat
Sant Pere Tarrés, patró dels metges cristians de Catalunya.
Trets biogràfics
El Dr. Josep Mª Simón
va presentar quatre trets biogràfics del Dr. Tarrés afirmant que el
seu ADN, fou el d'ésser metge i sacerdot i que el qualificatiu
d'exemplar "és aplicable a les dos vocacions de la seva vida".
Assenyalà la seva l'opció preferencial per les mares, "ni exclusiva
ni excloent, però ferma".
El seu concepte sobre la
sexualitat segons Simón "ha de raure i expandir-se entre els esposos
i donar lloc a noves vides". Destacà també el seu lideratge tan
actiu en les organitzacions juvenils, sobre la vida dels grups,
sobre les fraccions i els individualismes. També recordà el seu
pensament sobre el lideratge, sobre la gestió econòmica dels grups
de joves, sobre l'ambient de treball i sobre l'entusiasme. El punt
final de la seva intervenció fou la lectura d'uns goigs en honor al
Dr.Tarrés.
Agustí Gallart
Flama, 2/VI/05
