A Pere Tarrés li importava la gent

 

Dr. Josep Ma. Simón i Castellví
forumlibertas.com; 7/VI/05

Era un jove oficial metge de la República que havia entrat, a casa seva a demanar menjar. La va veure malalta i la va guarir.


El pitjor que li pot passar a una persona malalta és no importar-li al seu metge. En canvi, tenir la sensació que el professional es preocupa per a tu, que t’escolta, que t’explora a consciència, que et dóna consells sense paternalisme però sense fredor, és una de les millors experiències per al qui pateix un trastorn.

Pere Tarrés i Claret era d’aquells metges que deixen empremta profunda en diverses generacions. Va néixer a Manresa, el 1905, i va morir a la megàpolis de Barcelona el 1950. Encara avui són molts els que el recorden. Conec una senyora a la qual va operar de nena gairebé per casualitat. Ell era un jove oficial metge de la República que havia entrat a casa seva a demanar menjar. La va veure malalta i la va guarir fins als nostres dies. A la universitat, als dispensaris o al front de guerra, Tarrés es va guanyar, sense pretendre-ho, una reputació de cinc estrelles.

Era fill d’obrer del ram del metall i del tèxtil. Potser és per això que mai no va oblidar als més desfavorits. Va impulsar el Secretariat de beneficència, antecessor de l’actual Càritas, i va fundar una clínica per a tuberculosos pobres dotada amb els mitjans tècnics més moderns de l’època.

Aquest és l’any del centenari del seu naixement. És per això que el Col·legi de Metges de Barcelona li ha dedicat 365 dies. S’ha creat una pàgina web especial, hi haurà múltiples actes culturals a diverses ciutats, s’escriurà molt sobre ell i una exposició a la seu col·legial mostrarà la seva figura professional i el seu llegat a les generacions següents. Sempre he cregut que si la Medicina prengués alguns pessics del seu pensament, s’elevaria el nivell sanitari del nostre país i milloraria la relació entre metges i pacients.

El seu lliurament als malalts, la seva competència científica, la seva preocupació pels més desfavorits i, en definitiva, la seva bondat, l’han portat als altars de l'Església i al quadre d’honor del seu col·legi professional. Pot ser recordat com "aquell metge a qui, fins i tot en el dur temps de guerra, li importava la gent".

 

Dr. Josep Ma. Simón
President de MCC i comissionat del COMB per al Any Tarrés

Pujar