En una intervenció davant del Col·legi Oficial de Metges de
Barcelona, en l'Acte central de
l'Any
dedicat al beat doctor Pere Tarrés, monsenyor Lluís Martínez
Sistach ha pronunciat avui un discurs parlant d'ell. En la seva
intervenció, Mns. Martínez Sistach va desenvolupar cinc punts
essencials sobre la figura de Pere Tarrés.
Va començar fent referència a la seva vida com a vocació. "Ell va
viure diverses vocacions, però tota la seva vida està unificada per
un sentit de vocació, de lliurament generós, d'oblit de si mateix".
En segon lloc, monsenyor Martínez Sistach va tractar el que el va
anomenar "el sacerdoci de la Medicina ". L'arquebisbe va explicar
com Tarrés "va viure l'exercici de la Medicina com una verdadera
vocació i un autèntic sacerdoci" i va recordar testimonis de
persones que van conèixer el beat i van destacar la seva proximitat
amb els malalts.
El tercer punt tractat per Mns. Martínez Sistach va ser la vocació
sacerdotal de Tarrés. Segons el prelat, això és un pas més en la
seva vivència de lliurament, tot abandonant-se totalment a Crist.
També va destacar el caràcter místic del doctor Tarrés.
L'arquebisbe de Barcelona va parlar també del Tarrés sacerdot de
Jesucrist i va recordar les paraules de Joan Pau II en l'homilia de
la seva beatificació: "A l'exercici de la professió mèdica es lliurà
amb una especial sol·licitud als malalts més pobres, convençut que
el malalt és símbol del Crist sofrent.
Convertit en sacerdot, es consagrarà amb generosa intrepidesa a les
tasques ministerials mantenint-se fidel al compromís de santedat
assumit la vigília de la seva ordenació".
En cinquè lloc, Mons. Martínez Sistach va destacar "l'humanisme del
ministeri presbiteral". El prelat va narrar com en els últims anys
de Tarrés es confonien el metge i el sacerdot. "És el Tarrés del
Secretariat diocesà de Beneficiència -l'inici de l'actual Càritas
diocesana-, és el Tarrés amic dels seus col·legues mèdics, és el
Tarrés fundador de la Clínica de la Mercè per a malalts de
tuberculosi... "
Mons. Martínez Sistach va finalitzar la seva intervenció lloant el
beat Tarrés com a "home de cor indivisible i exemple de radicalitat
en la fe i la praxi cristiana" i va animar a continuar treballant
per la seva canonització perquè pugui convertir-se en model de
l'Església Universal.
veritas
31/V/05