El beat Pere Tarrés va ser aquest dimarts el gran protagonista d'un
acte cívic que es va celebrar a la seu del Col·legi de Metges de
Barcelona. Just un dia després del centenari del seu naixement,
l'exemplar metge i sacerdot va rebre el reconeixement unànime dels
nombrosos assistents, entre ells personalitats de la vida social,
política, econòmica i religiosa. Van intervenir l'arquebisbe de
Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach, l'expresident de la
Generalitat, Jordi Pujol, l'uròleg Santiago Ruiz Ferrer i el
comissionat de l'Any Tarrés i president de Metges Cristians de
Catalunya, Josep Maria Simón. La reunió va tenir lloc com a Acte
central d'aquest any 2005 dedicat al doctor Tarrés, la qual cosa va
aconseguir públic, d'alguna manera, el primer reconeixement
destacable d'una institució civil a aquest personatge elevat als
altars el passat dia 5 de setembre.
Va obrir l'acte Jordi Pujol, amb una conferència titulada Pere
Tarrés i Catalunya. L'expresident va recordar les indiscutibles
mostres de catalanitat del nou beat, que va contribuir, amb el seu
treball i la seva vida, a la construcció "d'un país amb valors" a
través de la seva relació amb la joventut del moment. Pujol, que
tenia just 20 anys quan va morir Tarrés, va recordar moments de la
seva vida en què es va relacionar personalment amb el gran metge,
quan era conegut pel seu apostolat i la seva tasca professional, i
fins i tot va revelar que s'havia confessat diverses vegades amb
ell. També va parlar de les arrels cristianes de Catalunya i
d'Europa, així com de la pluralitat com a marc ideal perquè els
cristians es facin presents. Va elogiar, en aquesta línia, el
document Arrels cristianes de Catalunya, elaborat pels bisbes de
Catalunya i publicat el 1989.
Per la seva part, l'arquebisbe de Barcelona
va recordar que el doctor Tarrés "va viure diverses vocacions, però
tota la seva vida està unificada pel sentit del lliurament generós,
de l'oblit de si mateix". Després de recordar que el beat va
practicar "el que podríem denominar el sacerdoci de la medicina ",
Lluís Martínez Sistach va reproduir un fragment del conegut Diari de
guerra, unes reflexions escrites per Pere Tarrés durant la seva
etapa d'assistència mèdica al Front Republicà del Pirineu, en plena
Guerra Civil espanyola. "Aquests malalts són joves germans meus i
els estimo. Em satisfà tractar-los com a amics. Segurament fa molt
temps que no han sentit una paraula dolça!", diu el llibre.
El prelat barceloní es va referir, d'altra banda, a l'etapa
sacerdotal del beat Pere, de qui va subratllar la seva
espiritualitat. "Era un místic, però un místic molt realista, com
deia el recordat cardenal Narcís Jubany", va comentar Martínez
Sistach. Glossant el discurs de Joan Pau II a Castelgandolfo el
passat 7 de setembre, dos dies després de la beatificació,
l'arquebisbe va recordar que Tarrés "és un exemple per als metges,
perquè estimava el malalt com a persona, i també model per als
sacerdots d'avui, com a home de cor indivís i lliurat incansablement
als fidels i als apostolats que li van ser confiats".
"Sant ja com a metge"
Les altres intervencions de la sessió, moderada pel degà del
Col·legi de Metges de Barcelona, Dr. Lluís Bruguera, van córrer a
càrrec del comissionat de l'Any Tarrés, Dr. Josep Maria Simón, i de
l'uròleg Dr. Santiago Ruiz Ferrer, que va demanar públicament que el
nou beat "sigui declarat aviat patró dels metges catalans". Simón,
per la seva part, va destacar "la importància que va tenir sempre,
en la vida de Pere Tarrés, la figura de la mare."
En declaracions a ForumLibertas.com, el president de Metges
Cristians de Catalunya va destacar aquest dimecres que "Tarrés era
un metge i sacerdot exemplar, però és important subratllar que ja
era sant com a metge". En sintonia amb el seu discurs de dimarts, va
recordar "la seva opció preferencial per les mares, una figura a la
qual va mostrar el seu amor sempre, per exemple quan atenia els
malalts manifestant que les seves mares eren allà presents d'alguna
manera". Un altre dels aspectes bàsics de la vida del doctor Tarrés
és, per a Josep Maria Simón, "la lliçó que ens va deixar sobre
l'ordre de la sexualitat, circumscrita al matrimoni, i sobre la
castedat".
El doctor Simón també va destacar que "tenia una visió claríssima
sobre les organitzacions juvenils. Sempre afirmava que, perquè les
institucions funcionin, han de tenir una primera pota de
pensament i convenciment, una segona de gestió i una tercera de
comunicació". Com valoració de l'Acte central dedicat a Pere Tarrés,
el va qualificar de "molt interessant, entre altres raons perquè va
comptar amb una presència molt plural de gent creient, entre ells
els monjos de Montserrat Cebrià Maria Pifarré i Ignasi Fosas, que
també és metge".
Des de 1997, el Col·legi de Metges de Barcelona ha promogut la
celebració d'homenatges en memòria de professionals de la Medicina
que van exercir una gran influència professional i social en el seu
temps i les contribucions de la qual són encara vigents o són en
l'origen de molts dels coneixements actuals. Entre altres noms, a
més del de Tarrés, hi ha Josep Trueta, Santiago Ramón i Cajal,
Bartomeu Robert, Joan Giné i Josep Alsina.
45 anys molt intensos
Pere Tarrés va néixer a Manresa el 30 de maig de 1905, i va morir a
Barcelona el 31 d'agost de 1950 a causa d'un càncer de pàncrees. Es
va llicenciar en Medicina i Cirurgia el 26 de juny de 1928, amb
Premi Extraordinari de Llicenciatura. Va ser deixeble de Francesc
Esquerdo, catedràtic de Medicina Interna de la Universitat Autònoma
de Barcelona (UAB), que el va nomenar ajudant de càtedra i el seu
substitut en les classes que impartia a l'Hospital de San Pau.
El doctor Tarrés va exercir la professió mèdica a Barcelona i, a
finals de 1938, la Comandància de Sanitat el va cridar, dins d'un
grup de 120 metges, per servir l'exèrcit republicà. Després de la
Guerra Civil, va decidir entrar al Seminari, on va ingressar l’any
1939, i va ser ordenat sacerdot el maig de 1942. Entre altres
accions, va crear l'Organisme Benèfic Antituberculós per atendre
persones afectades per aquesta malaltia. El 1947, va fundar la
Clínica Sanatori de la Verge de la Mercè, junt amb el dermatòleg
Gerard Manresa, en aquest cas amb l'objectiu d'atendre malalts sense
recursos.
D'altra banda, el beat Pere va ser vicepresident de la Federació de
Joves Cristians de Catalunya i va fundar l'entitat precursora de
Càritas. També va contribuir a salvar el Monestir de Montserrat d'un
atac incendiari que tenien planejat els anarquistes de la FAI. Des
del 6 de novembre de 1975, les restes mortals del doctor reposen a
l'església barcelonina de San Vicenç de Sarriá, on el sepulcre és
visitat per nombrosos creients cada dia. Tarrés va ser beatificat el
passat 5 de setembre per Joan Pau II al santuari italià de Loreto,
junt amb diversos membres actius de l'Acció Catòlica italiana.
Ignasi Miranda
ForumLibertas
1/VI/05
|
