A les
Conferències episcopals, a les Institucions i Organitzacions
nacionals i internacionals, a les ONGs i Associacions de prevenció i
assistència, als homes i dones de bona voluntat,
1.
La
Jornada Mundial contra la sida de l'any 2005, promoguda per
UNAIDS, amb el lema
«Detinguem la SIDA. Mantinguem la promesa» vol fer una crida a
tots, en especial als que tenen càrrecs de responsabilitat en el
camp del VIH/SIDA, impulsant-los a un compromís renovat i conscient
a fi de prevenir de forma duradora la difusió d'aquesta pandèmia i a
assistir als malalts, especialment als països pobres, tot delimitant
i invertint la tendència al creixement de la difusió del contagi per
VIH/SIDA.
2. El PCPS s'uneix a les institucions i organitzacions
nacionals i internacionals i en particular a l'UNAIDS, que cada any
organitza una campanya mundial de lluita contra el SIDA, a fi de que
a aquest mal planetari, que comporta una crisi global, es respongui
amb una acció alhora global i coral. L'adhesió, en el 2001 (veure
document
), dels Caps d'Estat i dels representants dels
governs, a la Declaració de compromís per lluitar contra el VIH/SIDA,
va constituir un important moment de presa de consciència i de
compromís polític a nivell mundial per reaccionar i donar una
resposta forta, global i decidida de part de la comunitat
internacional.
3.
La
situació epidemiològica del VIH/SIDA segueix proporcionant grans
preocupacions; es calcula que en el 2005, les persones afligides pel
VIH arribaven a 40,3 milions, de les quals 2,3 milions eren menors
de 15 anys. Cada any augmenta el nombre de persones contagiades; en
el 2005 han contret el virus del VIH 4,9 milions de persones, de les
quals 700,000 són menors de 15 anys i aquest mateix any han mort a
causa del SIDA 3,1 milions de persones entre les quals 570,000 joves
amb menys de 15 anys. El VIH/SIDA segueix sembrant la mort a tots
els països del món.
4.
La
millor cura és la prevenció per evitar el contagi pel VIH/SIDA que,
recordem, es transmet únicament a través de la triple via de la
sang, de la transmissió materno-infantil i per contacte sexual.
Respecte a les transfusions i a altres contactes amb la sang del
malalt, avui el contagi s'ha reduït considerablement. Malgrat això,
s'ha de posar la màxima atenció per evitar aquest mitjà d'infecció,
en particular en els centres transfusionales i durant les
intervencions quirúrgiques.
Gràcies a Déu el contagi materno-filial està fortament controlat amb
fàrmacs adequats. S'ha d'intensificar la prevenció en aquest camp,
proporcionant el tractament mèdic adequat a les mares seropositives,
sobretot de part de les Entitats públiques dels diferents països.
El
tercer camí de contagi, és a dir la transmissió sexual, continua
sent el més significatiu. És afavorit abudantement per una espècie
de cultura pansexual que treu valor a la sexualitat, reduint-la a un
simple plaer, sense donar-li un abast més elevat.
La
prevenció radical en aquest camp ha de provenir d'una correcta
concepció i pràctica sexual, en la qual s'entengui l'activitat
sexual en el seu profund significat com a expressió total i absoluta
de donació fecunda d'amor. Aquesta totalitat ens condueix a
l'exclusivitat del seu exercici en el matrimoni, únic i
indissoluble. La prevenció segura en aquest camp es dirigeix, doncs,
a intensificar la solidesa de la família.
Aquest és el significat profund del sisè Manament de la llei de Déu,
que constitueix el pern de l'autèntica prevenció del SIDA en l'àmbit
de l'activitat sexual.
5.
Davant
la difícil situació sociopolítica, cultural i econòmica en què es
troben molts països, no hi ha dubte que és precís exigir la tutela i
la promoció de la salut com a signe de l'amor incondicional de tots,
especialment cap als més pobres i febles i que respon a les
necessitats humanes individuals i de la comunitat. És precís, per
tant, reformar les lleis que no consideren prou la distribució
igualitària de les condicions de salut per a tots. La salut és un bé
en si mateix, podem dir que "sobre ell pesa una hipoteca social" i
per tant s'ha d'assegurar la salut per a tots els habitants de la
terra, estudiant formes a fi que els recursos siguin utilitzats amb
l'objectiu d'obtenir la salut per a tots assegurant les cures
bàsiques encara negades a gran part de la població mundial. Al dret
de la tutela de la salut ha de correspondre d'alguna forma l'haver
de posar en acte comportaments i efectuar estils de vida adequats
per tutelar la salut i rebutjar els que són dolents per a ella.
6.
L'Església catòlica continua donant el seu aportament tant en la
prevenció com en l'assistència als malalts de VIH/SIDA i a les seves
famílies a nivell mèdico-assistencial, social, espiritual i
pastoral. El 26,7% dels centres per a la cura del VIH/SIDA al món
són catòlics. Són nombrosos els projectes i els programes de
formació, prevenció i assistència, cura i seguiment pastoral a favor
dels malalts, que les esglésies locals, els instituts religiosos i
les associacions laiques porten endavant amb amor, sentit de
responsabilitat i esperit de caritat.
7.
Concretament, d'acord amb les informacions que han arribat de les
diferents Esglésies locals i institucions catòliques al món, les
accions que es realitzen en el camp de la SIDA es poden
esquematitzar de la següent manera:promoció de campanyes de
sensibilització, programes de prevenció i educació sanitària,
sosteniment als orfes, distribució de medicaments i aliments,
assistència domiciliària, institució d'hospitals, centres,
comunitats terapèutiques que concentren la seva obra en la cura i
assistència al malalt de VIH/SIDA, en la col·laboració amb els
governs, en l'atenció a les presons, mitjançant cursos de catequesi,
elaboració de sistemes d'ajuda a través d'internet, i institució de
grups de suport al malalt. Al costat d'aquest compromís incalculable
i lloable, el Papa Joan Pau II va instituir el 12 de setembre de
2004 la Fundació
«El Bon Samarità»,
confiada al Pontifici Consell per a la Pastoral de la Salut, i
confirmada pel Papa Benet XVI, per portar, gràcies a les donacions
que es reben, un ajut econòmic als malalts més necessitats del món,
en particular a les víctimes del VIH/SIDA. Aquest primer any
d'activitat de la Fundació, s'han enviat a les Esglésies locals a
Amèrica, Àsia, Africa i Europa importants ajuts financers per a la
compra de medicaments.
8.
Desitjo
dirigir alguns suggeriments de línies d'acció als que estan
compromesos, en diversos nivells, en la lluita contra el VIH/SIDA.
-
A
les comunitats cristianes, a fi que continuïn promovent
l'estabilitat de la família i l'educació dels seu fills al recte
enteniment de l'activitat sexual, com a do de Déu per a un
lliurament amorosament ple i fecund;
-
Als
Governs, a fi que promoguin la salut integral de la població i
afavoreixin l'atenció als malalts de SIDA, basant-se en els
principis de responsabilitat, solidaritat, justícia i equitat;
-
A
les indústries farmacèutiques, a fi que facilitin l'accés
econòmic a les medecines antiretrovirales per curar el VIH/SIDA
i a les que són necessàries per curar les infeccions
oportunistes;
-
Als
homes de ciència i als agents sanitaris, a fi que renovin la
solidaritat per si mateix, fent tot el possible per fer
progressar la investigació biomèdica sobre el VIH/SIDA a fi de
trobar nous i eficaços medicaments capaços de detenir el
fenomen.
-
Als
mass media, a fi que proporcionin a les poblacions una
informació transparent, correcta i verdadera sobre el fenomen i
sobre els mètodes de prevenció, sense instrumentalitzacions.
9.
Voldria
concloure amb les paraules del Papa Benet XVI adreçades als Bisbes
d'Africa del Sud en Visita "Ad Limina", el 10 de juny de 2005:
"Germans Bisbes, comparteixo la vostra profunda preocupació per la
devastació causada pel virus del SIDA i per les malalties vinculades
amb ell. Prego en particular per les vídues, pels orfes, per les
mares joves, i per les persones la vida de les quals s’esbocina a
causa d'aquesta cruel epidèmia. Us exhorto a prosseguir els vostres
esforços per combatre aquest virus que no solament causa la mort,
sinó que amenaça seriosament l'estabilitat econòmica i social del
continent".
+ Javier Cardenal Lozano Barragán
Presidente del PCPS
1/XII/05
