Ja ha arribat a Austràlia la
delegació vaticana que participarà en la
XIV Jornada Mundial del
Malalt, que se celebra del 9 a l'11 de febrer, tenint com a seu
mundial l’arxidiòcesi d'Adelaida.
L'arquebisbe d'Adelaida,
Phillip Wilson, en una entrevista a Zenit, afirma que la seva
diòcesi està encantada de poder acollir l'esdeveniment i expressa la
seva satisfacció per l'elecció del tema de la Jornada per Benedicto
XVI: «Salut mental i benestar personal».
--Com
subratllarà aquesta Jornada la serietat dels problemes que
acompanyen la salut mental al món?
--Arquebisbe Wilson: Les
qüestions lligades a la malaltia mental són grans problemes al món.
El tema em preocupa molt com a pastor i als meus compatriotes,
sobretot ara que estem lluitant per donar un suport adequat als qui
sofreixen problemes de salut mental, a les seves famílies i als seus
coneguts.
Hem previst un programa
d'activitats molt ric per subratllar el que ja estem fent i quines
altres coses podem fer.
Va començar amb
l'acollida al president del Consell Pontifici per a la Pastoral de
la Salut, el cardenal Lozano Barragán, i la seva delegació de Roma.
Després, està prevista la
visita a algunes estructures per a l'assistència sanitària, tant
catòliques com seculars, a la ciutat d'Adelaida.
Està prevista també una
jornada d'estudi amb persones de tot el país, amb conferències i
testimonis, sobre la cura de la salut mental i els desafiaments
actuals. Es presentaran també informes sobre el que l'Església
Catòlica està fent en aquesta part del món, al sector de
l'assistència als malalts.
L'últim dia, hi haurà una
solemne celebració de l'Eucaristia, a la nostra catedral de San
Francesc Xavier, amb la consciència d'estar amb el Sant Pare aquest
important dia en el que recordem a Nostra Senyora de Lorda, i durant
la litúrgia tindrà lloc la unció dels malalts.
--Per què
és tan important aquesta Missa final en el programa?
--Arquebisbe Wilson: És
molt interessant si es mira l'estreta connexió que existeix entre
l'Eucaristia i el sagrament de la unció dels malalts. Començant
perquè l'oli dels malalts és consagrat en la celebració eucarística.
El bisbe no acaba l'oració eucarística (amb la doxologia de l'Amén)
fins que no li porten l'oli i el beneeix. Només llavors l'oració
eucarística arriba a la seva fi.
Sens dubte, la veritat és que
hi ha una gran relació entre la celebració de l'Eucaristia i la cura
de les persones malaltes o terminals, i aquests serveis i actes de
caritat estan estretament connectats amb la nostra celebració de
l'Eucaristia...
Això ho expressa amb gran
bellesa Benet XVI a la seva encíclica «Deus Caritas est», quan parla
dels tres elements de la vida de l'Església que hem de tenir en
compte sempre.
El primer, el «kerigma»:
predicar la Paraula, anunciar Crist al món. El segon, la celebració
dels sagraments, especialment la celebració de l'Eucaristia --un
punt vital de la nostra identitat-. I el tercer, el servei de
caritat, la «diaconia». I explica molt bellament a la seva encíclica
com aquests tres elements van junts, i han de ser presents els tres
perquè la vida de l'Església sigui autèntica.
Penso que en certa manera
això és el que nosaltres a Adelaida estem tractant d'expressar i
espero que siguem capaços de que fer-ho, de manera humil, durant
aquesta celebració de la Jornada Mundial del Malalt.
--Examinaran el que l'Església fa i el que queda encara per fer en
aquest àrea. Com actua l'Església i què pensa vostè que hauria de
fer aquí?
--Arquebisbe Wilson:
Prenent Austràlia com a exemple, l'Església catòlica està implicada
en nombrosos programes i, en les nostres parròquies, hi ha gent que
fa moltes coses per ajudar qui sofreixen aquests problemes i
dificultats.
Però hem arribat a un
moment en la història del país en el qual la comunitat en general ha
reflexionat sobre els temes associats a la salut mental, i ha dit:
«hem de fer una bona feina», quan es parla de respondre a aquests
problemes i dificultats com a comunitat que som.
De manera que els governs
estan contemplant amb serietat aquests assumptes, i penso que
l'Església té una gran responsabilitat quan arriba el moment de
despertar o augmentar la consciència de la comunitat, i de fer
pensar a la gent sobre quines respostes hauríem de donar com a
comunitat. I també crec que experiències com la d'aquests dies
haurien de portar a algun tipus de resolucions pràctiques en la vida
de l'Església.
El que espero fer,
després d'aquest esdeveniment, és veure com emprenem algunes
iniciatives a la diòcesi, proporcionant una xarxa de suport a la
gent que sofreix de problemes mentals i a les seves famílies.
Sé que moltes d'aquestes
famílies sofreixen per a l'aïllament que senten tot tenint aquests
problemes. Sovint han d'afrontar crisis en moments en què no hi ha
serveis per a ells. Estan sols al mig de la nit amb persones que
poden tenir una crisi de salut mental i seria bo que tinguéssim gent
al lloc, que pogués donar-los suport i acompanyar-los de manera molt
humana, ajudar-les al mig d'aquestes experiències.
--Hi ha
una gran quantitat d'estigmes associats a la ignorància sobre la
malaltia mental, està d'acord?
--Arquebisbe Wilson: És veritat. Penso que la gent percep d'una
manera o una altre que tenir un problema mental vol dir que hi ha
alguna cosa moralment equivocada en tu, i aquesta no és la manera
com s'hauria d'afrontar. Sens dubte, res no podria estar més lluny
de la veritat.
Com a qualsevol altra malaltia o dificultat, els problemes de salut
mental no són motiu per estigmatitzar o perquè la gent respongui
negativament. Vivim en un món en el qual és possible donar una
resposta a aquests problemes i en el qual ajudar la gent.
Conec un munt de gent que, per exemple, sofreix depressió. Diuen que
en aquesta experiència, un se sent tan malament que no veu una
sortida.
Penso que, gradualment, mitjançant l'ajuda dels metges i amb un
tractament adequat, el pacients poden sortir-se’n, i és important
per a ells comptar amb l’ajuda de gent corrent, en qualsevol lloc on
visquin aquesta experiència.
I també és important, penso, per a l'Església posar a la seva
disposició l'ajuda que ve del Senyor.
Perquè, en les nostres vides, quan mirem a qualsevol dels temes amb
què hem d'enfrontar-nos, busquem les respostes des de la saviesa
humana que Déu ens ha donat, aquesta saviesa que es posa en joc en
desenvolupar les respostes de la medicina i les teràpies per a cada
condició mèdica.
Però, alhora, això té a veure amb la nostra fe i amb la confiança en
la resposta de Jesús a la nostra oració; amb les realitats que
celebrem en el sagrament de la unció dels malalts i en la sanació
que el Senyor mateix ha assegurat; i després amb l'actuació de les
persones de la comunitat en nom Seu, oferint amor i sanació als
altres, cuidant-los i recolzant-los.
De manera que penso que hi ha un munt de coses per fer. Crec que
ara, en aquests dies, estem justament concentrant-nos en augmentar
la consciència de la gent, i després plens d'esperança podrem
realitzar aquesta obra, fer que la gent de les comunitats estigui
cada vegada més atenta a aquests temes. Però penso que, com a
comunitat catòlica, hem de reflexionar i dissenyar una manera de
donar resposta pràctica a això.
--Vostè va
esmentar la seva trobada amb professionals. Un dels temes en aquest
sentit és que l'edat dels qui tenen problemes està descendint. Per
exemple, el suïcidi és avui una de les majors causes de mort entre
els joves. Com es preocupa d'això l'Església?
--Arquebisbe Wilson: Quan mirem a la complexitat de la salut mental
en una comunitat, una de les àrees en la qual la gent s'està fent
més conscient de les necessitats és el fet que avui no fa falta
superar els vint anys per desenvolupar problemes mentals.
Vostè pot veure a nois realment molt petits que estan deprimits, i
sofreixen problemes de salut mental, però penso que ens sentirem
millor si som capaços d'identificar-los i tractar-los adecuadament,
en això, crec que encara hem de fer més.
Em sembla que una gran quantitat de dificultats associades amb el
suïcidi juvenil té a veure amb la manera concreta en la qual la gent
jove planteja la seva vida i hi ha moltes dades que suggereixen que
en molts d'aquests casos, si no tots, sofrien de depressió i és
possible ajudar-los.
L'altra àrea que em preocupa, tinc alguns amics que treballen en el
camp de la medicina d'urgències, són els problemes de salut mental
per abús de drogues entre el joves. Diuen que dins d'uns anys
tindrem molts més joves adults amb problemes mentals que mai com a
resultat de l'abús de drogues.
A més, penso que és molt important augmentar el nostre coneixement,
obtenir una bona visió del que està succeint i ser capaços
d'explicar-ho a la gent. Llavors podrem desenvolupar estratègies per
afrontar aquests temes. Si hi ha problemes entre els joves, resultat
de la malaltia mental, hem d'ajudar a recolzar els serveis
governamentals que assisteixen els joves.
Necessitem ajudar a recolzar les famílies que sofreixen aquest
problema, i implicar-nos en programes que expliquin els perills de
les drogues als quals estan exposats els joves de la nostra
societat, no només pel que afecta la salut física, sinó també la
psíquica.
--Pensa
que els joves sofreixen més depressió per la nostra actual societat
permissiva?
--Arquebisbe Wilson: No sóc un professional de la salut mental però
com a pastor penso que és suficient dir que sabem de les dificultats
que representa viure en el món d’avui. Són els experts qui poden
demostrar-nos-ho.
El que hem de fer com a Església és facilitar que això se sàpiga,
posant-ho a les mans de la gent que ho necessita, i animar la
comunitat perquè faci el que sigui necessari per ajudar els seus
germans i germanes propers que sofreixen aquest problema.
Això pot significar que hi ha algunes coses que podem assumir;
respostes que podem donar a nivell personal o comunitari en les
nostres parròquies, etc. Però hi ha òbviament àrees en les quals
podem recolzar el Govern perquè sostingui el desenvolupament de
serveis mèdics al nostre país que afrontin aquest assumpte.
--Com
vostè diu, és certament un tema i un esdeveniment que n'afecta
molts, no és veritat?
--Arquebisbe Wilson: Sí. Penso que la celebració del Dia Mundial del
Malalt aquí és formidable perquè cada un de nosaltres se senti
implicat! Vénen bisbes de les illes del Pacífic, de Nova Guinea,
etc.
Però el que ocupa el meu pensament ara és que això va començar com a
resultat de la iniciativa de l'anterior pontífex, Joan Pau II, que
està sent promogut pel nou Sant Pare, Benet XVI i és també el moment
en el qual experimentem l'Església universal.
Experimentem això en unió amb el Papa i amb tota l'Església. És una
expressió del compromís real de l'Església en la cura de les
persones, i de la seva voluntat d'implicar-se en els serveis de
salut a tot el món.
És una gran oportunitat per a nosaltres en l’Arxidiòcesi d'estar
units estretament al Papa Benet, i donar la benvinguda al seu
representant especial per celebrar l'Eucaristia a la festa de Nostra
Senyora de Lourdes, com sempre fem, però aquesta vegada de manera
especial unint-nos a ell i a l'Església en la seva vida i cura dels
malalts.
Penso que és un moment meravellós de vida per a tots nosaltres;
esperem que la nostra dedicació a nivell local fructifiqui també en
benefici de la vida de l'Església universal.
zenit.org
8/II/06
