Així ho estableix un decret de la Penitenciaria apostòlica publicat
aquest divendres per la Santa Seu en previsió de la celebració de la
XIV Jornada Mundial del Malalt que
tindrà per eix mundial aquell dia la catedral de sant Francesc
Xavier de Adelaida, Austràlia.
La Jornada Mundial del Malalt està dedicada particularment, aquest
any, a les persones que pateixen dificultats mentals, segons
explicava el mateix Papa en el «Missatge» escrit per a aquesta
ocasió.
El document concedeix indulgència plenària als batejats que, «segons
les condicions acostumades (confessió sacramental, comunió
eucarística i oració per les intencions del Sant Pare) i amb esperit
de desafectació de qualsevol pecat, participin devotament el pròxim
11 de febrer a la catedral d'Adelaida o en qualsevol altre lloc
establert per l'autoritat eclesiàstica en una cerimònia sagrada
celebrada per implorar a Déu les finalitats de la Jornada Mundial
del Malalt».
Les persones que no puguin participar en aquestes celebracions per
atendre els malalts, «especialment als que a causa d'algun trastorn
mental exigeixen major paciència, diligència i atenció», «si aquell
dia presten generosament almenys durant alguna hora la seva
assistència caritativa als malalts com si ho fessin al mateix Crist
Senyor (Cf. Mateu 25, 40), tenint el propòsit de complir, quan
puguin, les condicions exigides per assolir la indulgència
plenària».
Finalment, podran guanyar la indulgència plenària aquells fidels que
per malaltia, per edat avançada o per qualsevol raó d'aquest tipus
no puguin participar en la cerimònia, en cas que «unint-se
espiritualment amb el desig en la celebració citada, resin
devotament per tots els malalts i ofereixin a Déu, a través de la
Verge Maria, "Salut dels malalts", els seus sofriments físics i
espirituals».
El decret concedeix a més indulgència parcial «a tots els fidels,
del 9 a l'11 de febrer, cada vegada que, amb cor contrit, dirigeixin
a Déu misericordiós devotes oracions per implorar les finalitats
d'ajuda citades als malalts.»
El decret porta la firma del cardenal nord-americà James Francis
Stafford, penitenciari major.
El «Codi de dret canònic» (c. 992) i el «Catecisme de l'Església
catòlica» (n. 1471), defineixen així la indulgència: «La indulgència
és la remissió davant de Déu de la pena temporal pels pecats, ja
perdonats, quant a la culpa, que un fidel disposat i complint
determinades condicions aconsegueix per mediació de l'Església, que,
com a administradora de la redempció, distribueix i aplica amb
autoritat el tresor de les satisfaccions de Crist i dels sants».
Benet XVI ha ja ha concedit indulgència plenària amb motiu d'uns altres
dos grans trobades per a la vida de l'Església, la Jornada Mundial
de la Joventut (21 d'agost de 2005) i amb motiu dels quaranta anys
de la clausura del Concili Vaticà II (8 de desembre de 2005).
Amb motiu d'aquesta segona ocasió, el cardenal Stafford va declarar
a Zenit que, segons ell creu, aquests decrets indiquen el desig del
Papa de redescobrir l'autèntic sentit de les indulgències a
l'Església. «I aquest ensenyament està profundament arrelada en
l'ensenyament dels Pares de l'Església».
El purpurat explicava que el Papa «està molt preocupat per la
necessitat que tenim de recuperar la consciència de la profunda
gratitud que devem a Crist pel gran preu que va pagar per nosaltres
a causa dels nostres pecats. I una manera de fer-ho és rescatant el
sentit original de l'exercici del poder de les claus de Pere».
L'Església antiga donava molt èmfasi a aquestes paraules de Jesús al
primer papa: Et donaré les claus del regne dels cels; i el que
lligios a la Terra serà lligat al Cel; i el que deslliguis a la
Terra, serà deslligat al Cel» (Mateu 16, 19).
Els primers cristians, va recordar el cardenal, veien «com a tasca
primària d'aquestes claus la d'alliberar les persones del terrible
pes dels seus propis pecats a través del perdó, i de la culpa que és
causada pels seus pecats
iblnews
3/II/06
