Una comissió sobre drets de propietat intel·lectual,
creada per l'Organització Mundial de la Salut (l'OMS), ha conclòs
que s'hauria de canviar el règim actual de patents, perquè perjudica
als països pobres. L'assemblea general de l'organització, celebrada
a finals del mes passat, no ha aprovat l'informe, però ha decidit
crear un grup de treball per estudiar les propostes.
Entre les recomanacions incloses a l'informe la més
polèmica és la que proposa que les companyies farmacèutiques
renunciïn a patentar els seus productes als països en vies de
desenvolupament. A més s'aconsella l'establiment d'un sistema de
patents alternatiu per a aquests països amb què, gràcies al
finançament dels governs, es millori el desenvolupament i la
distribució dels medicaments.
Fins al moment, l'OMS no s'havia pronunciat sobre cap
tema relatiu als drets de propietat intel·lectual, per la qual cosa
s'ha acollit la notícia amb cautela. Països com el Brasil o Kenya
-afectats per la sida i amb problemes d'accés als tractaments- han
sol·licitat, sense èxit, la creació d'un programa mundial de
medicaments essencials, a fi d'assegurar-los als qui els necessitin
sense cap tipus de restricció econòmica.
Les patents constitueixen una barrera econòmica per
als països pobres, que no poden pagar els preus que fixen les
companyies farmacèutiques. Alhora, aquestes últimes no troben
rendible investigar en nous tractaments per combatre malalties que
afecten aquests països.
Fins ara, per assegurar el subministrament de
medecines, es recorria a la producció de genèrics en aquells països
en els quals no es reconeixien drets de propietat intel·lectual.
Aquesta pràctica abaratia enormement el preu dels productes. Per
exemple, es calcula que el tractament que requereix un malalt de
sida pot costar fins a 10.000 dòlars l'any amb medicaments protegits
per patents; utilitzant genèrics el preu baixa a uns 300-800 dòlars.
El sector farmacèutic s'ha oposat a aquesta fórmula, per considerar
que posa en perill la rendibilitat de les grans inversions
necessàries per descobrir i desenvolupar nous medicaments.
Al seu torn, l'inconvenient que presenta la proposta
de la comissió de l'OMS és que no casa amb les normes establertes
per l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Els països pobres
invoquen, per importar genèrics, les excepcions als drets de
propietat intel·lectual que la pròpia OMC estableix, però quan
ingressen amb ple dret en l'organització han d'adequar les seves
legislacions al règim internacional de patents, i la qüestió es
complica.
Això és el que està ocorrent a l'Índia. En aquest
país, l'empresa farmacèutica nord-americana Gilead Sciences ha
sol·licitat la patent d'un antrirretroviral, Tenofivir, el genèric
de la qual es produeix al país. S'empara en la llei de patents que
vigeix des de l'any passat, quan l'Índia va començar a aplicar els
reglaments de l'OMC.
El problema és que el tractament amb Tenvir, el
genèric produït per l'empresa índia Cipla, costa 700 dòlars anuals;
als països desenvolupats, el produït per Gilead Sciences supera els
5.700 dòlars a l'any.
Els qui s'han oposat que el govern concedeixi la
patent a Gilead -algunes ONG i associacions de malalts- argumenten
que Tenofivir és una versió modificada d'un medicament anterior, per
la qual cosa no és patentable segons la legislació índia. Aquest va
ser un dels motius que va portar al govern indi a denegar la patent
de Gleevar, un medicament contra el càncer, fa pocs mesos.
Des que la nova llei va entrar en vigor s'han sol·licitat a l'Índia
prop de 9.000 patents, de les quals la majoria pertanyen a
multinacionals farmacèutiques. El sector farmacèutic indi és un dels
principals subministradors de medicaments genèrics a països del
Tercer Món, per la qual cosa el reconeixement a l'Índia de patents
estrangeres pot tenir greus conseqüències.
Aceprensa.
14-06-2006
