Estic en contra (d'aquest Estatut) perquè
estableix per a Catalunya un tipus de societat que no valora la vida
i que deixa la porta oberta a l’avortament i a l’homicidi per
compassió. Amb totes les ambigüitats que es vulgui, però ho
contempla. És cert que les malalties poden provocar situacions
terribles, però el que cal fer és utilitzar tots els recursos
tècnics i humans per donar al malalt una bona atenció i potenciar
les cures pal·liatives. Només així podem parlar de dignitat davant
de la mort. No quan s’obren portes a acabar amb el patiment de mala
manera, perquè això es valorar molt poc la dignitat i la vida. Que
és el mateix que passa quan es parla de preservar la salut
reproductiva de la dona. I tant que cal fer-ho! Però posant tots els
mitjans per ajudar-la a tirar endavant. No facilitant l’opció
d’acabar amb la vida que porti en el seu interior.
20 minutos
15/VI/06
