El nou
projecte de llei d'investigació biomèdica, com comenta Ana Veiga a
La Vanguardia el dia 22 de setembre, permet la transferència
nuclear, això és la clonació, per a la creació de cèl·lules mare
procedents d'embrions humans. L'ovella Dolly i tants altres mamífers
clonats demostren que tard o d’hora podrem clonar humans. Nosaltres
també pertanyem al grup dels mamífers, encara que amb una diferència
profunda, se'ns suposa mamífers racionals, capaços de descobrir
licitud o il·licitud en el que fem, per sobre del que els governs
puguin legislar.
Ana Veiga no
considera embrió el producte d'un òvul desproveït del seu material
genètic i manipulat amb el nucli d'una cèl·lula somàtica.
L'evidència científica és que d'aquesta manipulació neixen animals
vius. Tots vam veure la presentació i mort de l'ovella Dolly i tants
altres mamífers clonats que sempre han passat per fase embrionària.
La ciència, a dia d'avui, no pot crear animals sense passar per
aquesta fase. Dolly va ser un embrió ovellenc i tots vam veure una
ovella.
Per què,
llavors, podem negar que la clonació humana no produeix éssers
humans només perquè no hi ha hagut fecundació? No és això anar
contra l'evidència científica de les lleis del desenvolupament
embriològic als que tots estem sotmesos? La prohibició de clonar
éssers humans per a reproducció demostra aquesta veritat. Amb la
clonació humana naixerien nens clonats.
La nova llei
permet clonar en nom del progrés tot prometent novament millorar la
qualitat de vida dels ciutadans. No puc estar d'acord amb aquesta
proposta ni amb hipòtesis poc realistes. La medicina regenerativa és
el futur, ningú no ho pot negar. Tot organisme té cèl·lules mare i
les teràpies derivades d'aquestes i de bancs de donants eviten el
dilema ètic que genera la creació i utilització d'embrions humans
per a hipotètics tractaments. Els resultats avui són totalment a
favor de les línies terapèutiques amb cèl·lules mare adultes de les
quals hi ha 72 projectes d'investigació en humans, contra 0 en
cèl·lules embrionàries.
Vivim temps
d'urgència ètica i de necessitat de debats seriosos sobre l'embrió
humà. No sigui que atemptem contra una realitat que mereix el
respecte de tots.
Sra. Isabel Viladomiu
La Vanguardia
25/IX/06
