El mateix Papa
ha aclarat que l'Església no està contra la ciència, s'oposa a les
tècniques que «preveuen la supressió programada d'éssers humans ja
existents, encara que no nascuts», com és en el cas de les
investigacions amb embrions que comporten la seva eliminació.
Així ho va
explicar dissabte passat en el discurs que va dirigir en la
residència pontifícia de Castelgandolfo als participants en el
congrés internacional sobre el tema «Les cèl·lules estaminals: quin
futur per a la teràpia?».
El simposi, que
va tenir lloc a l'Institut «Augustinianum» de Roma, al costat del
Vaticà, es va celebrar del 14 al 16 de setembre per iniciativa de
l'Acadèmia Pontifícia per a la Vida i de la Federació Internacional
de l'Associacions de Metges Catòlics
(http://www.stemcellsrome2006.org).
«El progrés
només pot ser autèntic progrés si serveix a la persona i si la
persona mateixa creix; quan no creix només el seu poder tècnic, sinó
també la seva capacitat moral», va aclarir el Papa.
«Des d'aquesta
perspectiva, la investigació amb cèl·lules estaminals adultes (o
somàtiques) mereix aprovació i alè, quan conjuga eficaçment el saber
científic, la tecnologia més avançada en l'àmbit biològic i l'ètica
que postula el respecte de l'ésser humà en cada fase de la seva
existència».
«Les
perspectives obertes per aquest nou capítol de la investigació són
per si mateix mateixes fascinadors, ja que deixen entreveure la
possibilitat de curar malalties que comporten la degeneració de
teixits», amb els consegüents riscs d'invalidesa i de mort per a qui
les pateix».
Davant de
metges i bioètics de tot el món, el bisbe de Roma es va preguntar:
«Com no experimentar el deure de lloar a quants s'apliquen en
aquesta investigació i a quants recolzen la seva organització i
costes?»
Per això va demanar a les institucions científiques catòliques o a
les que s'inspiren en el seu humanisme que «incrementin aquest tipus
d'investigació i que estableixin propers contactes entre si i amb
els qui persegueixen de manera adequada l'alleujament del sofriment
humà».
El successor de
Pere va explicar al mateix que són «injustes» les «freqüents»
«acusacions d'insensibilitat dirigides a l'Església» per oposar-se a
«les formes d'investigació que preveuen la supressió d'éssers humans
ja existents programada, encara no nascuts.»
«En aquests
casos, la investigació, prescindint dels resultats terapèutics, no
està autènticament al servei de la humanitat», ja que implica «la
supressió de vides humanes que tenen la mateixa dignitat dels altres
individus humans i dels mateixos investigadors».
«La història
mateixa ha condemnat en el passat i condemnarà en el futur una
ciència així, no solament perquè està privada de la llum de Déu,
sinó també perquè està privada d'humanitat», va reconèixer.
«L'home no és
un objecte del que podem disposar, sinó que cada individu representa
la presència de Déu al món», va afirmar esmentant una famosa
expressió que repetia el teòleg Joseph Ratzinger.
Per això, va afirmar, «davant de la directa supressió de l'ésser
humà no pot descendir a compromisos ni tergiversacions; no es pot
pensar que una societat pugui combatre eficaçment el crim, quan
legalitza el delicte en l'àmbit de la vida que neix.»
zenit
18/IX/06
Vegeu el discurs íntegre del Papa
