«La Comissió de
Bioètica de la Generalitat de Catalunya té llest un dictamen des del
novembre passat on recomana la implantació de l'eutanàsia»,
anunciava ForumLibertas el 20 de febrer, avançant-se a la resta de
la premsa.
Deu dies després, ho
anunciava La Vanguardia:
«S’haurien
de despenalitzar l'eutanàsia i el suïcidi assistit i establir
protocols mèdics per dur-los a terme. Aquesta és la recomanació del
Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya en un informe encarregat
per la consellera de Salut, Marina Geli. Amb tot, Salut no valorarà
l'informe i les seves recomanacions fins a la tardor, va precisar el
director de Recursos Sanitaris, Rafael Manzanera.»
(article de Marta Ricart de l'1 de març de 2006 a La Vanguardia).
Per què Salut va
ajornar el document i el debat, després d'haver contractat a tota la
seva nòmina de bioeticistes per vestir de moralitat
l'eliminació de malalts? Es tractava d'evitar un debat sobre
l'eutanàsia que conduís a l'article 20 de l'Estatut de Catalunya,
llavors en plena campanya, article que estableix el dret a morir
amb dignitat. Per als defensors cristians de l'Estatut això
no es refereix a l'eutanàsia, mentre que el text dels
bioeticistes convocats per la consellera Marina Geli pretén defensar
precisament aquest caràcter eutanàsic del concepte morir amb
dignitat.
A un mes de les
eleccions catalanes, els eutanasistes tornen a la càrrega
Ara ha arribar la
tardor i a un mes de les eleccions catalanes, mentre el candidat
socialista, José Montilla, es desviu en gestos tranquil·litzadors
amb els catòlics (visites a Poblet i Montserrat, declaracions que es
considera catòlic, el conseller Nadal en el Vaticà...) la consellera
de Salut treu de l'armari el text proeutanàsia de fa uns mesos dels
seus experts ètics, el "Comitè Consultiu de Bioètica de
Catalunya".
En unes declaracions
a la ràdio dimecres passat, Marina Geli va assumir l'informe dels
bioeticistes proeutanàsia encara que va dir que encara no sabia
si era millor parlar de «eutanàsia
activa»
o «d’acompanyament
de la mort amb dignitat per a malalts terminals»,
frase que segons qui la digui significa una cosa o una altra (per a
un provida, acompanyament digne significa cures pal·liatives; per a
un eutanasista, consisteix en matar el malalt).
Quina lògica política
té que quatre dies després de visitar el Vaticà un ambaixador
socialista com Nadal, amb bones paraules i traient ferro als atacs
antivida i antifamília del tripartit, aparegui potenciat per la
consellera de Salut un tema tan antivida i anticristià com
l'eutanàsia? Hi ha sectors en el PSC interessats en què José
Montilla no tranquil·litzi el vot catòlic? Potser n’hi ha
interessats en què perdi les eleccions?
Matar pacients que
«moririen igualment»
L'eutanàsia i l'ajuda
al suïcidi estan penalitzades amb fins a deu anys de presó, depenent
del cas, en l'article 143 del Codi Penal. No obstant això, el CCBC
va reclamar sense embuts reformar el Codi Penal perquè «l'aplicació
d'aquesta pràctica no sigui punible en casos ben determinats». «S'aplicaria
a pacients que moririen igualment en el curs de setmanes o dies,
patint de manera innecessària», reitera Rogeli Armengol, portaveu de
l'informe i psiquiatre a l'hospital Vall d'Hebrón. Clar que el
criteri «moriran
igualment d’aquí un temps patint de manera innecessària»
es pot aplicar a gairebé tots els éssers humans, fins i tot als qui
ara estan sans: tots morirem dins un temps, i tots patirem en la
nostra vida. I l'experiència holandesa demostra que de seguida es
passa d'eutanasiar adults
conscients que moririen aviat a
matar nens malalts als qui restarien llargs anys de patiment.
Els nens fan un assentiment lliure i conscient? I els ancians?
El CCBC va ser creat
al juliol de l'any 2005 i va substituir a l'anterior Comitè Assessor
de Bioètica. La seva tasca consisteix en assessorar al Govern de la
Generalitat i a la comunitat científica en matèria de bioètica. Està
format per experts independents (convenientment favorables a
les tesis del tripartit), membres de diverses conselleries i de
representants dels col·legis professionals de metges, farmacèutics i
infermeres. La presidenta és la catedràtica d'Ètica, Victòria Camps
(molt vinculada a ambients socialistes) i un de les seves vocals és
Ernest Maragall, germà del president de la Generalitat, Pasqual
Maragall.
forumlibertas
29/IX/06
