La reivindicació de l'eutanàsia com un nou dret civil de la persona
és una assignatura pendent per als moviments socials obstinats a fer
universal la cultura de la mort. Aquesta reivindicació sol venir
acompanyada del tamís del científic com s'ha pogut comprovar amb el
recent informe del Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya, òrgan
assessor del departament de Salut del govern de la Generalitat.
Un cas recent
de sol·licitud d'eutanàsia a Itàlia ha tornat a obrir les comportes
d'un debat recurrent en el qual s’hi amaga una obstinació per
modificar no solament les paraules sinó el destí de les persones,
obrint la porta al suïcidi legal. Per més que s'airegin els casos de
dirigides sol·licituds d'eutanàsia, com va ocórrer a Espanya amb el
de Ramón Sanpedro, no es modifica la gravetat ètica de l'acte que es
reclama. De nou cal recordar que no tot el que pot ser legal és
moral.
Si a Espanya es
modifiqués el Codi Penal per despenalitzar l'eutanàsia estaríem
incorrent, una vegada més, en un dels més grans fracassos del
projecte de construir una societat que tingui en compte la dignitat
inviolable de totes les persones encara en situacions complexes i de
raonable dificultat.
L'Eutanàsia mai
no és una solució. La vida és un valor que ha de ser preservat i
acompanyat en cada una de les seves etapes. Per orientar el debat,
és necessari superar els arguments emotius i tenir clar el principi
de la dignitat inviolable de tota vida humana, així com el paper de
l'Estat en la salvaguarda dels drets fonamentals i la tutela del bé
comú.
analisisdigital
29/IX/06
