Un dels principals motors de l'ocupació qualificada als països
desenvolupats és la sanitat. La revista Bussines Week explicava com
en EUA és el sector sanitari el que més ocupació acull.
També és un sector on la innovació tecnològica
destaca més. Junt amb l'electrònica, les telecomunicacions i altres
sectors punta, la tecnològica sanitària és un motor de progrés
formidable.
Lligats a aquesta dada, hi ha també el fet
objectiu que la debilitat científica congènita espanyola té una
clara excepció en la medicina. En aquest terreny, no solament
despunten alguns científics excel·lents, sinó que hi ha tot un gruix
de grans professionals.
En definitiva, Madrid i Barcelona reuneixen totes
les condicions per convertir-se en un gran "clúster" sanitari que
aporti la necessària combinació d'ocupació, productivitat i
tecnologia que la nostra economia no sap trobar. Ambdues capitals
poden convertir-se en grans receptors, en part ja ho són, d'usuaris
de tot Europa.
Però aquesta excel·lent possibilitat, xoca amb
l'enemic fonamental de la professió mèdica: l'escàndol.
El fet que de manera reiterada mitjans de
comunicació europeus s'hagin fet eco de la possibilitat que a
Barcelona es practiquin avortaments il·legals en embarassades en
estat de gestació avançat, és generador d'escàndol.
Tant, que és la primera vegada que una qüestió
sobre l'avortament és portada en termes crítics al Parlament
Europeu. I és que la idea de perpetrar aquest tipus de pràctica
sobre fetus que ultrapassen les 22 setmanes de gestació, fins i tot
les trenta, com denuncien els reportatges, només pot promoure
escàndol, fins i tot entre els partidaris d'aquesta pràctica.
Per a mitja Europa resulta increïble que un dels
països amb legislació més restrictiva sobre aquesta qüestió, com és
Espanya, sigui receptor d'usuàries d'altres llocs d'Europa amb lleis
molt més liberals, com són els casos de França, la Gran Bretanya i
Dinamarca.
Però la desconfiança creix quan la pròpia
autoritat sanitària justifica d'entrada que aquí no passa res i
arriba a l'extrem de declarar que cap dona danesa no ha avortat des
de 1996, quan a l'últim reportatge emès per la televisió pública de
Dinamarca apareix una dona que declara que sí ho ha fet; i quan
aquesta televisió, subjecta a normes deontològiques molt estrictes,
va emprendre el camí del reportatge i la càmera oculta després que
metges danesos manifestessin la seva preocupació per aquest fet.
Intentar ser un "clúster" sanitari i alhora la
capital de l'escàndol abortiu d'Europa és incompatible. Els governs
i sobretot la professió mèdica, que per alguna cosa té els seus
organismes col·legiats, haurien de situar en primer pla els lògics
interessos dels seus associats abans que la defensa a ultrança d'uns
casos concrets.
Només una investigació a fons realitzada per la
policia i dirigida judicialment pot oferir les suficients garanties
que no estem davant d'un enorme frau, que amb els mecanismes actuals
resultaria imperceptible per una raó senzillíssima: la clínica
declararia el que considerés pertinent sense que tingués per que
respondre a la realitat, i l'administració recolliria aquestes dades
donant-les com a vàlides.
En aquestes condicions resulta molt improbable
detectar on és el possible frau, perquè senzillament no apareix
consignat. Si aquesta metodologia l'apliqués Hisenda, cap
defraudador no acabaria a la presó.
En aquest sentit, no és d'estranyar que per al
pròxim dia 14 de desembre s'hagi convocat una manifestació a
Barcelona que exigeixi desentranyar seriosament i amb rigor tanta
confusió.
Jordi Mercader
forumlibertas
22/XI/06
