Amb
motiu de la Llei sobre Biomedicina que s'està tramitant en el
Congrés, Isabel Viladomiu, experta en bioètica, ha volgut compartir
amb Anáisis Digital algunes de les qüestions més rellevants
concernents a la utilització d'embrions i a la legislació que s'està
duent a terme.
Ens podria comentar les conseqüències que suposa l'aprovació
d'aquesta llei?
La
biomedicina és i hauria de ser un orgull per a tot Estat, per a tot
científic i per a la societat perquè la seva finalitat és alleugerir
la malaltia. Però en la investigació, amb els últims descobriments
del funcionament de la cèl·lula, ens posa davant la realitat d'on ha
de estar el límit de la investigació científica. Aquesta llei, que
ve de la mà de la Llei de Tècniques de Reproducció Assistida en la
qual s'admet la clonació terapèutica i la clonació d'híbrids en
animals, posa les bases del què és un futurible en la Medicina
Regenerativa tant en cèl·lules mare de procedència adulta com la
utilització d'embrions.
On són els dilemes ètics en aquesta llei?
El més
important és que fa una tergiversació de la realitat científica. En
primer lloc, la consideració que fa sobre l'embrió humà a partir
dels catorze dies amb el terme preembrió, que desposseeix de la seva
condició d'humà. És un terme que avui la ciència rebutja. Al món
científic, ningú no parla de preembrions. Ningú avui no pot negar,
amb l'evidència científica per davant, que la vida s'inicia amb la
fecundació.
Per tant, el concepte preembrió (fase de l'embrió durant els primers
catorze dies de gestació) d'on procedeix?
D'Anglaterra, d'un moviment catòlic de metges, biòlegs i juristes
desenganyats de la doctrina de l'Encíclica Humanae Vitae. Quan
aparegueren la pastilla anticonceptiva o els dispositius
intrauterins es va veure que podrien actuar de contraceptius i era
un obstacle ètic i moral per a la seva utilització, ja que
impedirien la implantació de l'embrió a l'úter. Llavors, per
saltar-se aquesta realitat, aquest equip s'inventà aquest nou
concepte que recull l'Informe Warnock i des d'aquest ha passat a les
legislacions de molts països. Era necessari eliminar el dilema ètic
que suposava plantejar-se des de quin moment es considera una nova
vida humana. A partir d’aquell moment, es va començar a parlar dels
catorze dies per fer el que s'està fent.
Es pot dir que és una invenció terminològica?
Jo
l'anomenaria tergiversació perquè la realitat és una. Canviar els
noms, no canvia la realitat.
A què es denomina nuclòvul o ovòcit activat?
És
jugar amb les paraules per no anomenar-lo clon. Sembla que en
canviar les paraules canviem la realitat. La clonació és la creació
d'un individu genèticament idèntic a un altre ja existent. L'ovella
Dolly va néixer de l'activació d'un ovòcit enucleat, això és,
desproveït del seu nucli, i de la introducció del nucli procedent
d'una cèl·lula somàtica. Dolly era un clon i es pretén fer el mateix
en humans, amb l'excepció que es destruirà abans del dia catorze. La
nova llei de tècniques de reproducció assistida permet la clonació
terapèutica i prohibeix la reproductiva. L'evidència ens diu que
naixerien nens clonats.
Quina és la diferència entre la clonació reproductiva i la clonació
terapèutica?
A la
clonació li posa el qualificatiu la finalitat que es busca. La
clonació terapèutica consisteix en la generació d'embrions a fi de
curar, no d'embrions per gestar-los (com succeiria amb la clonació
reproductiva). La clonació si és perversa en si mateixa en la
manipulació de la vida, adquireix un grau més de perversió en
generar embrions per destruir-los obtenint les seves cèl·lules.
Es poden obtenir cèl·lules mares que no són embrionàries per evitar
dilemes ètics.
La
Medicina Regenerativa té la seva base en un coneixement molt recent
que és l'existència de cèl·lules mare al cos humà la funció de les
quals és la regeneració dels teixits. Aquestes cèl·lules mares estan
a tot l'organisme i també es troben en les estructures que utilitza
el fetus (el cordó umbilical o a la placenta). Les cèl·lules mares
es poden extreure, cultivar o multiplicar aquesta potència per
utilitzar-les en tractaments regeneratius. Aquest tipus de Medicina
Regenerativa per la seva novetat no està exempta de problemes ètics:
de la informació, del consentiment informat, del primer principi de
mai no fer mal. Hi ha una esperança oberta a aquesta nova forma de
curar a base de material viu, de les pròpies cèl·lules o de donants.
Però d'això a haver d'utilitzar embrions per obtenir les seves
cèl·lules i a partir d'aquí, conèixer, investigar, destruir aquests
embrions provoca el gran dilema ètic i antropològic. La naturalesa
ha posat la vida a l'úter matern i no solament estem parlant de
cèl·lules, sinó que estem parlant d'unes cèl·lules amb unes
característiques molt especials, la de generar fills. Les lleis
sobre l'avortament i sobre la reproducció assistida ens porten a una
depreciació de la vida, del seu sentit i el seu valor. La vida d'un
fill ja no es planteja com un do, sinó com alguna cosa a escollir i
capaç de ser manipulat per tercers.
El generar fills "a la carta"?
A
partir de totes les tècniques de reproducció assistida el fill és ja
alguna cosa a escollir, el seu sexe, la seva salut i quan tinguem
més coneixements genètics, s'ofertaran altres característiques del
nen. Les tècniques de reproducció assistida, nascudes per alleugerir
la infertilitat, ens estan portant al fill a la carta i a la
indústria del nen als laboratoris.
La llei està orientada a les famílies que no poden tenir fills?
No,
aquesta llei només parla d'investigació biomèdica, regula les
cèl·lules mares de procedència adulta i les cèl·lules mare de
procedència embrionària. Aquesta llei és el punt final de moltes
altres lleis que han canviat el sentit del valor de la vida humana
no nascuda. Ara com ara, els no nascuts no tenen drets, hem de
treballar per reconèixer-los-els. Sabem quan apareix una vida humana
i a partir de quin moment hi ha una identitat genètica personal,
diferent al seu generador patern i matern i aquest coneixement
genera deures.
Com es
podria regular aquesta situació?
Les
lleis moltes vegades vénen a posteriori del que s'està realitzant al
laboratori i les reflexions antropològiques són més lentes. Encara
que aquesta llei obre la porta a qualsevol forma d'obtenir cèl·lules
troncals de l'embrió que avui no coneixem.
Es pot posar un fre en aquesta llei?
És molt
difícil perquè la pròpia llei fa referència al nou Comitè de
Bioètica i de la creació de Comitès Consultius en els propis
hospitals i en els propis centres d'investigació, on es duran a
terme les investigacions d'embrions. Però el curiós és que la llei
parla del Comitè de Bioètica d'Espanya i parla dels Comitès de
Bioètica Consultius i, tanmateix, és el propi Estat a través dels
seus ministeris el que designarà a dit els membres d'aquests
Comitès. Ells decidiran de nou què és ètic i què no és ètic amb
nul·la possibilitat de confrontació amb els seus desigs. Un Comitè
de Bioètica ha de ser independent. El que es proposa són "Comitès de
suport" al seu projecte.
Com s'ha dut a terme en altres països?
En
aquests temes, Espanya és el país més progressista, però aquests
progressos científics van molt en detriment del que és el progrés
humanístic, el bé de les persones, el bé de la societat. El tema és
inquietant.
Com es podria conscienciar a la societat des d'un punt de vista ètic
quan afronta aquest tipus d'esdeveniments científics?
En la
necessitat d'informació i formació, ja que estem en una societat en
la qual els mitjans de comunicació pesen molt. Hi ha un complot en
la Bioètica que nega interessadament la condició humana de l'embrió.
El principi dels catorze dies és fals, per tant les conseqüències
que es deriven d'un principi errat són nefastes. Res no es pot
edificar sobre una mentida.
Tanmateix, l'embrió té tota la càrrega genètica en si mateix.
En relació
a la medicina basada en embrions, tot és un futurible perquè no se
sap. Se sap molt poques coses sobre com l'embrió organitza el seu
creixement. Som a anys llum de saber tot el que es pot obtenir amb
cèl·lules embrionàries
Això provocarà així mateix una major demanda d'òvuls.
La
matèria primera d'aquesta investigació amb embrions són els òvuls de
les dones. Sense òvuls de dona no hi ha embrions, ni la investigació
que es persegueix. Estem davant d'una indústria que s'ha generat al
voltant a l'inici de la vida. Aquesta llei tergiversa lleis i
Convenis que Espanya va ratificar anteriorment i protegien l'embrió
i –penso- la dona, en la prohibició de comerç i lucre amb el cos
humà. No contravenen aquestes mesures "les compensacions"
econòmiques per l'obtenció d'òvuls que recull la nova Llei?
A partir de 1997 és quan comença a generar-se la polèmica de la
clonació amb el naixement de l'ovella Dolly.
Dolly
va ser un mamífer com ho som nosaltres. Aviat es va pensar en la
possibilitat de clonar humans i intents no falten. Els acords de
prohibició per a la clonació d'éssers humans s'han esfumat davant de
les expectatives de clons per curar.
I en referència a la comercialització d'embrions?
Aquesta
llei obre la porta al futur en quant al comerç i l’intercanvi de
línies cel·lulars de procedència embrionària.
És el mateix una cèl·lula estaminal que una cèl·lula mare?
Sí.
Vull afegir que Benet XVI va animar als investigadors i el patrocini
de la investigació regenerativa que no utilitzi embrions en un
congrés al qual vaig assistir. Les cèl·lules mare adultes i
procedents de donants poden ser, i ho comencen a ser, remeis
eficaços per curar certes malalties. El camí i l'esforç hauria de
seguir aquesta línia, mai la utilització i destrucció d'embrions.
análisisdigital
30/X/06
