Ginemedex, Barnamedic, clíniques Emece, grup CBM, Fundació Morín...
són diferents noms d'un mateix conglomerat empresarial entorn del
peruà Carlos Morín, el negoci del qual és l'avortament, i les
clientes del qual es busquen activament entre les immigrants que
viuen a Espanya, o bé arriben de Portugal, França, Regne Unit,
Alemanya... països on la legislació no permet el frau de llei
generalitzat que es dóna a la indústria de l’avortament a Espanya.
El penúltim escàndol
El novembre de l'any passat la Conselleria de
Salut de Palma de Mallorca va ordenar tancar la clínica
d’avortaments Emece, pertanyent al grup Barnamedic, el mateix
conglomerat que Ginemedex o Emece Barcelona, la cadena de la
indústria de l’avortament que ha estat destapada per la televisió
danesa i fa dos anys pel Sunday Telegraph anglès. La causa del
tancament a Mallorca? A Emece Mallorca es feien avortaments... però
no hi havia cap ginecòleg acreditat, segons la Direcció General
d'Acreditació i Avaluació. El "metge" que efectuava els avortaments
no era ginecòleg.
Avortaments en directe i sopars d'etiqueta
L'octubre de 2003 el doctor Carlos Morín va
convidar Barcelona la "flor i nata" del sector de l’avortament
mundial, 230 personalitats, en el "Primer Simposi anomenat
Internacional Multicultural de Salut Reproductiva", celebrat a
l'hotel Melià de Barcelona. En el programa que es va publicar en
www.fundacionmorin.org s'oferia fer 50 avortaments en directe, és a
dir, es venia la possibilitat de "realitzar una intervenció hands
on -és a dir, de participar físicament en una "intervenció
voluntària de l'embaràs" - amb els millors metges en Salut
Reproductiva.
Els avortaments es van practicar divendres 17
d'octubre entre les cinc i les set de la tarda, segons explica el
programa de la pàgina web, en 30 pacients embarassades de 0 a 3
mesos (a les clíniques Emece i Gineyec); 15 pacients de 3 a 6 mesos
(a la clínica Ginemedex) i 5 dones més que es trobaven més o menys a
prop de complir el sisè mes de gestació (clínica TCB i Fundació
Morín).
Metges Cristians de Catalunya va interposar una
demanda al jutjat de guàrdia per evitar que se celebrés el simposi,
però aquest es va celebrar. Una portaveu de la Fundació va explicar
a Agència Veritas que "no s'han practicat avortaments; tan sols
s'han posat en comú tècniques científiques", encara que no va saber
explicar en què consistien aquestes tècniques i què es va fer amb
les 50 dones que van acudir a les clíniques avortistes per a
l'ocasió. "Encara que nosaltres vam voler assistir al Congrés, no
ens ho van permetre, i a moltes persones que sabem que ho van
intentar també els va ser denegat l'accés", va explicar Metges
Cristians de Catalunya. "Només admetien gent d'ells, tampoc a
periodistes", van denunciar.
Les ONGs enganyades
Una tècnica de Carlos Morín per obtenir
respectabilitat i fons públics i accedir a clients potencials
(immigrants pobres) és fomentar la seva ONG "Fundació Morín", en
teoria de promoció de la dona, a la pràctica una tapadora
d’avortaments. Segons la Fundació Morín, el seu congrés tenia el
suport de 48 entitats del 'tercer sector' (majoritàriament
solidàries i altruistes), però quan les associacions E-Cristians i
Metges Cristians van cridar l'atenció sobre les associacions
esmentades només 27 entitats van quedar a la web com implicades en
el congrés avortista.
Entre les associacions esmentades es trobava
Càritas Espanyola, una institució catòlica. La seva presidenta,
Nuria de Gispert, va desmentir a E-Cristians qualsevol relació amb
el simposi: "fins i tot la mateixa Fundació Morín ha enviat una
carta a Càritas demanant disculpes per l'equivocació". També van
treure de la seva llista d’espònsors al Parlament de Catalunya,
l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, l'Associació pro
Respecte a la Vida, el Grup de Lesbianes Feministes, la Federació de
Dones Progressistes, la Casa Argentina i l'Associació d'Immigrants
Equatorians, entre altres.
En aquest simposi es van celebrar sopars de gala
i etiqueta per a commemorar els 25 anys de la clínica Emece, és a
dir, la mateixa que la TV pública danesa ha descobert implicada en
avortaments de legalitat més que dubtosa.
Entre els assistents a aquest congrés:
l'exdiputada Cristina Almeida, també advocada, que s'ha manifestat
partidària de l'avortament lliure en nombroses ocasions; el
secretari general d'Immigració de la Generalitat de Catalunya,
Salvador Obiols (que, al final, no va participar); la cap de la
Divisió de Població de Marroc, Tyane Mustapha; la responsable de la
Secretaria de la Dona del Partit dels Socialistes de Catalunya
(PSC), Lourdes Muñoz; la representant del grup "Catòliques" pel Dret
a Decidir, Paloma Alonso, i la presidenta de l'associació francesa
pel Desenvolupament de Mètodes de Contracepció i Urgència, Elisabeth
Aubény.
Segueix l’engany de la Fundació Morín
Per continuar presentant-se com ONG, el
conglomerat del doctor Morín va organitzar el juny de 2005 un
congrés sobre "diversitat i ciutadania" a la marítima població de
Vilanova i la Geltrú. Allà hi havia Teresa Llorens Carbonell
(Polítiques de Diversitat i Ciutadania de la Diputació de
Barcelona), Abraham Verdejo, (regidor d'Immigració de Sitges), Joan
Colell (defensor de la Ciutadania) i el doctor Ferran Iniesta
(President de l'Associació Cultural Origens). Hi havia balls de
Salsa, Cúmbia, Merenge, Bachata i concursos de dibuixos infantils
sobre "integració".
El cas del Sunday Telegraph
L'octubre de 2004 el dominical britànic The
Sunday Telegraph va publicar dues portades (una portada el dia 10 i
una altra el 17) sobre els avortaments a Ginemedex. L'escàndol es va
difondre profusament per la premsa anglesa fins i tot mesos després:
el servei públic britànic de salut aconsellava a les dones angleses
anar a Espanya a avortar, sabent que encara que estiguessin sanes,
ningú a Ginemedex ni a Espanya no comprovaria el seu estat de salut
i hi podrien avortar al·legant "risc per a la salut mental".
Com han fet ara els periodistes danesos, una
parella de periodistes anglesos van acudir a Ginemedex fent-se
passar per "clients". La periodista embarassada va gravar com
nombroses vegades li deien que "no hi ha problemes amb la llei" per
avortar encara que tant ella com el nen estaven perfectament sans.
El diari britànic va recollir declaracions de
Rafael Manzanera López, director de Recursos Sanitaris de la
Conselleria de Sanitat, assegurant: "si hi ha qualsevol falsificació
de documents, llavors és un tema criminal i és fora de les meves
mans". Continua Manzanera: "Això és un crim molt seriós i matèria
per a la policia. Si hi ha un procediment d'investigació, llavors el
meu departament buscarà estrictament complir amb la llei".
La realitat és que no es va fer gens. No va
passar res.
Aquest matí, 30 d'octubre del 2006, dos anys
després de la denúncia del Telegraph, el Departament de Salut de la
Generalitat ha declarat que obrirà un expedient d'investigació per
aclarir les denúncies de la televisió danesa, segons el subdirector
general dels Serveis Sanitaris del Departament de Salut, Lluís
Torralba.
Però quan van dir el mateix en el 2004, es van
limitar a acudir el 13 d'octubre a Ginemedex, en una visita de
rutina d'un sol dia després de la qual va declarar que no hi havia
irregularitats. El Departament de Salut del Govern català es va
limitar a mirar els registres i a veure el que la clínica deia per
escrit.
- No es va investigar si són falses les
"urgències ginecològiques" que justifiquen cents d'avortaments
d'estrangeres
- Com és possible que una persona que viatja
des d'Anglaterra o França fins a Barcelona ho faci per una
"urgència ginecològica"?
- És normal que algú, quan té una emergència
sanitària, vagi a un centre on pagarà una important quantitat de
diners?
- Per què la Generalitat va tardar només 24
hores a completar la seva inspecció i concloure que el que feia
la clínica era legal?
Polítics callats a Espanya
A més, a l'escàndol de 2004 cap càrrec polític ni
públic no va demanar una cosa tan senzilla com que s'apliqués la
llei i es perseguissin els avortaments fraudulents, exceptuant un
diputat del Partit Popular, José Eugenio Azpíroz, veterà defensor de
la Cultura de la Vida, que el novembre de 2004 va presentar una
sèrie de preguntes al Parlament espanyol que ningú no va respondre (
).
A Anglaterra, la diputada Ann Widdcombe i altres
figures polítiques van demanar una investigació seriosa sobre la
tramesa de noies angleses a Espanya, animant-los a cometre un fet
delictiu: avortar estant sanes i fingint "perill mental".
També a Dinamarca hi ha hagut indignació pública
en la classe política, una cosa que a Espanya encara no hem vist. La
diputada danesa Birthe Skaarup, del Partit Popular Danès, ha
plantejat el tema al Parlament Europeu, considerant que afecta tot
Europa. De fet, el reportatge danès s'ha emès a diversos països
occidentals. Birthe Skaarup i Lone Moller (de l'oposició
socialdemòcrata) han demanat al ministre de salut danès, Lars Lokke
Rasmussen, que tracti el tema amb la seva homòloga espanyola, Elena
Salgado. Una dona que, com hem assenyalat diverses vegades a
ForumLibertas, mai no hem vist fer res més que rodes de premsa per
comunicar xifres lamentables i notícies dolentes.
forumlibertas
30/X/06
