Sense llei ni compassió

Sense seny al precipici

Josep Miró i Ardèvol
La Vanguardia
13/XI/06

Una societat pot manifestar una major atenció i sensibilitat cap als animals que pels seus propis fills? Jutjant pels fets és el nostre cas. Així, la possibilitat que vers el 2050 s'hagi esgotat una gran part de la pesca ha provocat una notable alarma mediàtica. Seria òbviament una catàstrofe, però pocs semblen, no ja alarmats sinó interessats, en la gran extinció de nens que s'haurà produït en aquest país per les mateixes dates. Sol gaudirem de 5 milions de menors de 14 anys. Seran menys que ancians majors de 80 anys. No és això una catàstrofe terrible, terminal?


El Ministeri d'Agricultura prepara la Llei de Benestar Animal que prohibirà danyar o investigar en animals si es produeixen "sofriments o danys inútils". Fins i tot els escorxadors estaran "dissenyats per no causar dolor o sofriment inevitable". Però cap ministre o conseller no se sent interpel·lat pel sofriment extrem que es causa al fetus amb l'avortament, una evidència científica àmpliament documentada. I el fetus és un ésser humà, un nen o una nena. Aquesta aberració depassa tots els límits del ser civilitzat, quan a més el fetus avortat té edat per sobreviure al part, i això significa avui, per l'avenç de la neonatologia entre les 22 i 24 setmanes. El que uns metges salven, d'altres -pràcticament sol homes- que estan titulats en medicina el destrueixen violentament.

No estic contraposant una atenció a l'altra, com podria, si com a conseller de la Generalitat vaig ser qui va impulsar la primera llei de protecció dels animals d'Espanya l’any 1987? El que estic plantejant és un desequilibri inhumà, que la indiferència, la ideologia, el frau de llei, i el negoci amb la vida humana, han construït en aquest país. Per aquesta raó Espanya ve sent l'escàndol a Europa, com va posar en relleu The Sunday Telegraph l'octubre del 2004 amb amplis reportatges i portades, i l'ha reiterat ara mateix la Televisió pública danesa amb un altre reportatge, ambdós gravats amb càmera oculta. Una dada fonamental és que el personatge sorprès com presumpte gestor d'avortaments de més de 22 setmanes és, en els dos casos, la mateixa persona, el doctor Carlos Morín, responsable d'un grup de clíniques que operen en el camp de l'avortament, i que posseeix antecedents que es remunten a 1989 quan va ser empresonat, acusat de practicar avortaments il·legals a la clínica Ginetec d'Alacant.

L'octubre del 2004 el dominical de The Sunday Telegraph va publicar dues portades i amplis reportatges sobre l'avortament al·legant "urgències ginecològiques". Una jove reportera del Telegraph, saludable i embarassada de 23 setmanes, va acudir a la clínica amb un altre periodista, que amb una càmera oculta va gravar tota la conversa amb el doctor ginecòleg que la va atendre. Posteriorment la Generalitat va intervenir per donar testimoni que tot era correcte, però malgrat això ni Morín, ni la clínica no van presentar cap denúncia contra els periodistes anglesos. El Novembre de 2005 la Conselleria de Salut de Palma de Mallorca va ordenar el tancament de la clínica avortista Emece, del grup Barnamedic. I l'última és l'escàndol provocat pel reportatge de la Televisió pública danesa DR, gravat també amb cambra oculta, i emès a Alemanya, el Regne Unit, França i Espanya, a més de Dinamarca. En aquesta ocasió una altra periodista embarassada, en aquest de cas de 30 setmanes!, negocia amb detall un avortament davant d'un Morín que afirma que cap problema, que vénen de tot arreu del món, inclosa Austràlia, i que allò de la malaltia mental greu de la mare és un tràmit burocràtic, que al no nascut se'l mata amb una injecció al cor i, això sí, són 4000 euros.

Necessitem els nens però el poder i l'establishment afavoreix als que els impedeixen néixer.

 

Josep Miró i Ardèvol
La Vanguardia
13/XI/06

 

Pujar