Valor relatiu de la vida humana

a la Unió Europea

forumlibertas
8/XII/06

El VII Programa Marc per al Finançament de Projectes d'Investigació de la Unió Europea pel proper quinquenni, fa pocs mesos aprovat, finançarà projectes de recerca amb embrions humans sempre que els estudis s’ajustin a les lleis de cada país. Això suposa la incoherència de que aquells països que s’oposen a la manipulació i destrucció d’embrions humans, els que aposten per la vida, acabin, de fet, subvencionant els estudis d’aquells que no ho fan, per exemple Espanya. Per altra banda, aquesta disposició afavoreix el mercat negre de les cèl·lules embrionàries.


Els drets humans no tenen el mateix valor a tots els països de la Unió Europea (UE). Això és el que ha vingut a dir la Santa Seu en criticar el fet que el Parlament Europeu (PE) aprovés, el passat 30 de novembre, el VII Programa Marc que finançarà els projectes d'investigació amb embrions humans.

Segons l'arquebisbe Elio Sgreccia, president de l'Acadèmia Pontifícia per a la Vida, amb aquesta decisió es crea una situació de desigualtat en els drets fonamentals dels països de l'UE.

El ple del PE va adoptar en segona lectura l'esmentat Programa Marc, en el qual s'estableix un pressupost total de 54.580 milions d'euros (durant el període 2007-2013) en sectors que van des de l'economia a les noves tecnologies, del medi ambient a la salut.

La previsió representa un 40 per cent més que el projecte anterior, que entrarà en vigor l'1 de gener.
 

Eliminen vida i tenen privilegis

Amb la decisió del Parlament Europeu es produeix la paradoxa que aquells països que s'oposen a la manipulació i destrucció d'embrions humans, els que aposten per la vida, han d'acceptar que una part dels fons comunitaris de tots els ciutadans europeus, la destinada a aquests projectes, vagi a parar precisament als països que han apostat pels estudis amb les cèl·lules mare embrionàries.

El Programa Marc permet el finançament de projectes amb cèl·lules d'embrions sempre que aquests estudis estiguin permesos en la legislació del país concernit, sintetitza un comunicat de l'oficina de premsa del PE.

En canvi, no es finançaran amb càrrec a aquest programa les següents investigacions: les orientades a la clonació humana amb finalitats reproductives, les que impliquin modificar l'herència genètica dels éssers humans, i les que pretenguin crear embrions humans únicament amb finalitats d'investigació o per aconseguir cèl·lules mare, afegeix el mateix comunicat.

Podrà finançar-se -segueix l'oficina de premsa del PE- la investigació sobre l'ús de cèl·lules mare humanes, tant d'adults com d'embrions, depenent tant del contingut de la proposta científica com del marc jurídic dels Estats membres corresponents.
 

Els 'afavorits'

Quant a la situació actual dels diferents països -confirma-, l'obtenció de cèl·lules mare embrionàries d'embrions "sobrants", procedents de fertilitzacions 'in vitro', es permet a Dinamarca, Finlàndia, França, Grècia, Espanya i els Països Baixos.

Estònia, Hongria, Letònia i Eslovènia -prossegueix- no tenen regulació específica sobre cèl·lules mare embrionàries, però permeten certa investigació amb embrions 'sobrants'.

Itàlia i Alemanya tenen restriccions i no poden obtenir noves cèl·lules mare embrionàries encara que poden importar-les.

Àustria, Lituània i Polònia prohibeixen la investigació amb cèl·lules mare embrionàries.

Finalment, Bèlgica, el Regne Unit i Suècia autoritzen la clonació terapèutica, expressament exclosa del programa comunitari.
 

"Relativisme moral"

Aquest pronunciament del Parlament Europeu "posa en evidència el relativisme moral, ètic, que regeix ara a Europa", va lamentar davant dels micròfons de Radio Vaticà l'arquebisbe Elio Sgreccia.

"Em sembla que la substància de la deliberació és que sigui lícit fer de tot, excepte la clonació reproductiva, amb l'únic límit de la legislació nacional", cosa que «indica que a Europa els drets fonamentals no són iguals», va alertar el prelat.

I és que "on hi ha certa llei un és reconegut com a persona humana des de la concepció; on n'hi ha una altra, en canvi, ja no és el mateix. Llavors, aquesta Europa que va néixer d'una carta de drets de l'home, jo ja no la veig", va denunciar Sgreccia, que es va preguntar: " Què hi ha que sigui igual per a tots els ciutadans que hi circulen? Potser la imatge de la moneda i uns quants drets individuals, però no els drets fonamentals", va recalcar.

Quant a que això pugui afavorir un "mercat negre" en aquest tipus d'investigacions, monsenyor Sgreccia va subratllar que aquest pronunciament afavoreix la satisfacció del desig de procreació, de la recerca i dels negocis, "perquè se sap que no es pot, per exemple a Itàlia, extreure cèl·lules d'embrió, però es poden comprar les línies cel·lulars obtingudes a Anglaterra", va concloure.

 

forumlibertas
8/XII/06

 

N'havíem parlat:

 

Pujar