La doctora
Mónica López
Barahona (Madrid, 1965), es troba a Roma participant en el Congrés de
l'Acadèmia Pontifícia per a la Vida (PAV), de la qual ha estat nomenada membre ordinari per
Benet
XVI. Fins ara era directora de l'Institut de Bioètica de la
Universitat
Francisco de Vitòria de Madrid.
Què és VidaCord? A què es dedica i
quines finalitats té?
VidaCord és un Banc privat destinat a
criopreservar
la sang de cordó de les famílies que ho desitgin. El compromís amb
la salut de VidaCord és estar pròxims en un moment únic i
irrepetible, el naixement d'un bebè, fent possible la conservació de
les cèl·lules mare presents en al seu cordó umbilical, en tant que
poden servir al llarg de la seva vida per preservar la seva salut,
la d'un germà, o fins i tot, la d'una altra persona.
VidaCord està al servei de la llibertat
dels pares, facilitant-los la millor opció per preservar allò que
consideren de valor per a la seva família, la seva salut present i
futura.
La seva activitat l'avala un consell
assessor científic i ètic de primera línia internacional. Entre els
seus membres hi ha el doctor
John Wagner,
referència mundial en el trasplantament de cèl·lules de cordó.
Entre els seus objectius immediats es
troba el d'engegar la seva activitat a Madrid el pròxim mes de març.
Una vegada iniciada l'activitat de
criopreservació
de sang de cordó, VidaCord té previst
engegar línies d'investigació que permetin conèixer millor aquest tipus de
cèl·lules i que contribueixin a l'avenç en les seves potencials
aplicacions terapèutiques.
Per què ha acceptat la direcció
científica i tècnica de VidaCord?
Al llarg de la meva vida professional he
tractat sempre de buscar una dimensió transcendent més enllà de la
mera tècnica o investigació a la meva
feina. Vaig estudiar Ciències Químiques (especialitat de Bioquímica) i
vaig finalitzar la meva tesi doctoral en el MD
Anderson Cancer
Center
d'Houston, la meva línia d'investigació bàsica sempre s'ha
desenvolupat entorn de les bases moleculars del càncer tant en
centres nacionals (Hospital
Gregorio Marañón,
CISC,
Antibióticos
Farma...
com en centres internacionals
Max-Planck
Institut,
IMP
de Viena,
MD
Anderson
Cancer Center
d'Houston o Bristol-Myeres
Squibb
a Princeton).
No i ha dubte que el lloc en el qual he
passat els meus últims deu anys de vida professional, la Universitat
Francisco
de Vitòria, que és una institució del
Regnum Cristi regentada pels Legionaris de Crist, m'ha ofert l'oportunitat d'un
desenvolupament acadèmic, professional i espiritual que comparteixo.
A Francisco
de Vitòria s'ha desenvolupat la part de la meva
carrera científica que es vincula amb la Bioètica.
VidaCord és un banc privat de sang de
cordó umbilical, aconfessional, que m'ofereix la possibilitat de
mostrar des de la investigació el que des de la Bioètica porto
defensant vivament molts anys: no és ni raonable científicament ni
acceptable èticament la investigació amb cèl·lules mare embrionàries
ja que per obtenir-les és necessari matar un embrió i les seves
aplicacions terapèutiques a dia d'avui són inexistents.
Matar un embrió? És
l'embrió humà el futur d'una vida o una vida humana?
L'embrió humà és una vida humana. Un
individu de l'espècie humana mereixedor de tots els drets i
posseïdor de la mateixa dignitat que els altres individus de
l'espècie humana en qualsevol que sigui la fase del seu cicle vital
en el qual es trobi. És una vida humana en acte no en potència un
ésser humà real i no el futur d'un ésser humà.
Per tant, qualsevol tècnica que comporti
la destrucció d'un embrió és un acte positiu que provoca la seva
mort.
Quins són els seus objectius en VidaCord?
El primer establir els paràmetres de
qualitat que garanteixin el bon processament i
criopreservació de la sang de cordó de les famílies que desitgin conservar-la amb
nosaltres.
El segon establir les línies
d'investigació oportunes que permetin un millor coneixement de les
cèl·lules de cordó i les seves possibles aplicacions en camps
terapèutics que comencen ara a explorar-se.
Quin és la seva opinió en relació amb el Real decret que regula els
bancs de cordó?
Considero que en ell no es respecta la
llibertat de les famílies ja que s'exigeix a tota família que
desitgi conservar la sang del cordó del seu fill a Espanya que el
doni. Considero que una donació ha de ser sempre voluntària i
l'Estat no pot obligar ningú a donar res.
No obstant això, el respecte a les normes
establertes en el mateix per part de VidaCord serà absolut.
És útil conservar el
cordó d'un fill en un banc privat?
Pot ser tan útil com per salvar la vida
d'aquest fill o d'un germà seu. Les possibilitats de compatibilitat
entre germans és molt alta. Si bé l'ús
autòlog del cordó pot donar-se i de fet existeixen casos publicats d'ús
terapèutic reeixit en trasplantaments
autòlogs, les possibilitats d'utilitat en ús
intrafamiliar
són molt altes.
En qualsevol cas, el cordó és un material
biològic que ofereix possibilitats molt àmplies i que en cap cas no
hauria de tirar-se. Donar-lo o conservar-lo, a l'exercici ple de la
llibertat de cada família, però mai no tirar-lo seria la meva
recomanació.
Veu algun problema ètic
en la conservació del cordó?
No hi ha problema ètic en la conservació
de la sang de cordó o en la seva donació, aquest fet té les mateixes
implicacions ètiques que la donació o conservació de sang perifèrica
per a una intervenció quirúrgica. Es tracta d'un teixit, no d'una
vida humana i d'un teixit amb eficàcia demostrada terapèutica.
Els límits ètics en la investigació amb embrions humans, són límits
i oposició al desenvolupament científic i a les esperances
terapèutiques per a la humanitat?
La investigació amb cèl·lules mare
embrionàries s'ha de descartar per raons d'índole científica que
suporten les raons ètiques.
L'embrió humà és un individu de l'espècie
humana des del moment en què es genera, és a dir des que l'òvul és
fecundat per l'espermatozoide generant-se el zigot o embrió
unicel·lular: una nova vida humana.
Per això, l'embrió humà té una dignitat
equivalent a qualsevol individu de l'espècie humana que es trobi en
una fase diferent del seu desenvolupament.
A més, els assaigs in vitro i en models
d'experimentació animal que han tractat de diferenciar les cèl·lules
mare embrionàries cap a altres tipus cel·lulars han posat de
manifest que aquestes cèl·lules generen tumors molt agressius.
Per això, avui no existeix cap assaig
clínic aprovat amb cèl·lules mare embrionàries davant els més de 500
que hi ha en curs amb cèl·lules mare adultes i mes de 50 amb
cèl·lules de cordó umbilical (www.clinicaltrials.gov)
Per tot l'anteriorment esmentat, les dades objectives que la ciència
ens aporta ens indiquen que aquesta línia d'investigació no té ara
com ara aplicacions terapèutiques. En qualsevol cas, si hi hagués
una aplicació terapèutica real, no seria èticament acceptable destruir
una vida humana en la seva fase de desenvolupament embrionari per
investigar ni per tractar de curar a un altre ser humà. La vida de
cada ser humà és igualment digna independentment del seu estat de
desenvolupament o del seu estat de salut.
zenit
23/II/07
