Amnistia Internacional

a favor de l'avortament

aceprensa
16/V/2007


En una entrevista amb la delegació índia de l'agència Reuters, Widney Brown, dirigent d'Amnistia Internacional, va reconèixer un canvi de postura de l'organització en referència a l'avortament: l'organització, fundada l’any 1961 per un catòlic, el reclama com a dret social.


Després de dos anys de consultes, la direcció d'Amnistia Internacional(AI) ha decidit defensar un suposat "dret a l'avortament" per a les dones que han quedat embarassades per violació o incest o la vida de les quals està amenaçada per un embaràs, en el context de la seva lluita global contra la violència exercida sobre les dones que va llançar l’any 2004.

Brown va assenyalar que "farem crides a la despenalització de l'avortament" a nivell mundial, perquè "cap dona no hauria de sofrir presó ni cap pena legal com a resultat de buscar un avortament o patir-lo". Respecte als metges que duguin a terme aquests avortaments, AI recolza el dret de l'Estat a imposar "limitacions raonables" i a perseguir els qui arrisquen les vides de les dones en practicar un avortament.

Aquesta declaració arriba després que en àmbits provida (especialment "blogs" i publicacions digitals) es comentés una informació publicada el dia 2 de maig en la "web" de la revista "First Things". Allà, Ryan T. Anderson denunciava que AI havia abandonat la seva neutralitat en el tema de l'avortament però que ho volia portar en secret.

Widney Brown ha aclarit que AI no recolza l'avortament com un "dret fonamental", perquè les lleis internacionals de drets humans no l'inclouen.

Precisament sobre el fet que l'acció d'AI hagi ampliat el seu marge d'acció en els últims anys escrivia "The Economist" fa unes setmanes (24-III-2007). En un article titulat "Defensa els teus drets", critica que AI "des de fa uns anys decidís seguir la moda intel·lectual i diluir el seu enfocament tradicional centrat en els drets polítics per barrejar-se en la nova categoria coneguda ara com a drets socials i econòmics". D'aquesta manera AI ha passat a parlar també d'ocupació, habitatge, sanitat o alimentació. Tot això "són certament necessitats", diu el setmanari, " però de poc serveix anomenar-los drets", ja que la seva infracció és "prou difícil de determinar" com per decidir el la solució més eficaç. "Pocs drets són realment universals, i deixar que es multipliquin els debilita", afirma.

L'article crida l'atenció també sobre el fet de què els països "més entusiasmats en usar el llenguatge dels drets socials i econòmics tendeixen a ser aquells que mostren menys respecte pels drets tradicionals".

Segons Reuters, un grup del Congrés nord-americà que compta amb més de 70 membres d'ambdós partits va urgir a AI a no ficar-se a defensar l'avortament. La Conferència Episcopal dels Estats Units ha assenyalat que si AI abandona la seva posició neutral entorn de l'avortament, arrisca "el seu excel·lent historial com a defensor dels drets humans". Fa uns mesos, quan es parlava d'aquest possible canvi de postura, Mons. Michael Evans, el portaveu de la Conferència Episcopal d'Anglaterra -país en el qual AI té la seva seu central-, va recordar que l'organització va ser fundada l’any 1961 per un catòlic i que el canvi d'actitud portaria molts membres catòlics a abandonar-la.

 

aceprensa
16/V/2007

 

Pujar