Zenit va
aprofitar el pas per Roma de l'especialista per aprofundir sobre
aquesta qüestió, un tema que Benet XVI ha abordat en l’audiència a
l'Acadèmia Pontifícia per a la Vida (PAV) després del seu Congrés
sobre «La consciència cristiana en suport del dret a la vida»,
celebrat el 23 i 24 de febrer a Roma.
-L'objecció
de consciència en terreny mèdic és una forma de donar testimoni?
-Dr. Simón:
L'objecció de consciència és un últim recurs, un dret-deure humà,
per no veure's involucrat en actes que repugnen profundament a una
persona.
No hi ha dubte que
també cal treballar perquè ningú no realitzi tals actes: si són
dolents per a mi, també ho són per als altres.
El fet que
moltes persones «objectin» significa que es violenten drets humans
fonamentats, com el dret a viure.
-En el congrés de la PAV, s'han comentat casos concrets d'objecció
de consciència o el debat s'ha mantingut a nivell abstracte i
general?
-Dr. Simón: En
el congrés de la PAV -de la qual no sóc membre, però he estat
convidat i he pogut saludar al Sant Pare- s'ha parlat en general i
també sobre casos particulars.
Sorprèn, per
exemple, que a molt pocs països de l'Europa anomenada «democràtica»
es pugui formar un ginecòleg sense haver de practicar avortaments.
-El Papa va dir als membres de la PAV que de vegades el poder dels
més forts sembla paralitzar les persones de bona voluntat, i va
apel·lar a la formació d'una consciència «autèntica» i «recta». Com
acull vostè aquestes paraules?
-Dr. Simón: El
poder suscita complicitats alhora que pretén dominar els bons per
tal que callin i el deixin fer.
Moltes persones,
especialment joves, es rebel·len contra aquesta situació i no es
conformen fàcilment amb una societat que ens dóna un benestar que,
fins a cert punt, ens anestesia i ens fa més difícil defensar el
feble.
La consciència
s'ha de seguir. Però cal cuidar-la, perquè podria emmalaltir!; ha de
formar-se, ha de ser bé informada i ha d'afinar-se sovint com un
instrument d'alta precisió. Ens hi juguem molt si no està en forma.
-Benet XVI percep una «harmonia» entre Magisteri i compromís laical,
especialment en temes com el de la vida. Considera vostè que encara
hi ha consciències adormides, entre els cristians, davant dels
desafiaments tècnics i mèdics?
-Dr. Simón:
Millorar el món és tasca pròpia dels laics. No hem de pretendre que
ho faci tot la jerarquia de l'Església.
Som els
laics qui, en cada situació, hem d'escombrar i encerar cada racó del
món.
Els laics hem de
pregar, oferir sacrificis, seguir les grans línies de conducta
traçades per Déu a través del Magisteri, i treballar, treballar
pràcticament sense parar.
zenit
18/III/07
